Jocs Olímpics d'Estiu de 1980

Jocs Olímpics de Moscou de 1980

Cerimònia d'obertura	19 de juliol del 1980
Inaugurats per	Leonid Bréjnev
Cerimònia de clausura	3 d'agost del 1980
Comitès participants	80
Atletes participants	5.179
Homes	4.064
Dones	1.115
Esdeveniments	203 de 23 esports
Jurament Olímpic dels atletes	Nikolai Andriànov
Jurament Olímpic dels jutges	Aleksandr Medved
Flama Olímpica	Serguei Belov
Mascota	Misha
Estadi Olímpic	Estadi Central Lenin
← Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 →

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, oficialment anomenats Jocs de la XXII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Moscou (en aquell moment capital de la Unió Soviètica) entre el 19 de juliol i el 3 d'agost del 1980. En aquests Jocs hi van participar 5.179 atletes (4.064 homes i 1.115 dones) de 80 comitès nacionals diferents, competint en 203 proves de 23 esports.

Per segona edició consecutiva, va haver un boicot per part d'alguns comitès olímpics nacionals del COI. Però aquest resultà molt més nombrós i significatiu que no el de Mont-real. Amb el pretext de la Guerra afgano-soviètica, els Estats Units es va negar a deixar participar els seus esportistes, protesta que varen recolzar altres 58 comitès nacionals del seu bàndol en la Guerra freda. Les més destacades eren, a banda dels estadounidencs, les de l'Alemanya Federal, Japó i el Canadà. Altres estats capitalistes, com el Regne Unit, França, Itàlia, Austràlia o Espanya, van participar però sota la bandera olímpica.

Malgrat el boicot i acusacions de parcialitat dels jutges. El nivell esportiu de la cita fou prou elevat. Un total de 33 rècords mundials van ser superats. Alexandr Ditiatin van ser la figura més destacada dels Jocs, en aconseguir vuit medalles en la seva participació esportiva. D'altra banda la mascota, l'osset Misha, va ser la primera d'un esdeveniment esportiu en arribar a un nivell mediàtic i comercial mundial. Tot allò, irònicament, en una cita que va tindre lloc a la Unió Soviètica.

La seu de la XXII edició dels Jocs Olímpics d'estiu només va tindre dues candidates: Moscou i Los Angeles. A la 75a Sessió del COI, celebrada el 23 d'octubre de 1974 a Viena, Àustria, es va escollir la ciutat soviètica com a seu dels Jocs Olímpics de 1980. Aquests varen ser els resultats de les votacions:^[1]

Ciutat	Comitè olímpic	Ronda 1
Moscou	Unió Soviètica	39
Los Angeles	Estats Units	29

En aquests Jocs participaren un total de 81 comitès nacionals diferents, si bé Libèria abandonà la competició després de desfilar en la Cerimònia Ignaugural. En aquesta Jocs participaren per primera vegada Angola, Botswana, Jordània, Laos, Moçambic, Seychelles i Xipre (si bé ja havia participat en l'edició dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1980 a Lake Placid).

Retornaren a la competició Afganistan, Algèria, Benín,^[2] Birmània, Camerun, Congo, Etiòpia, Guinea, Guyana, l'Iraq, Lesotho, Líbia, Madagascar, Mali, Malta, Nigèria, Sierra Leone, Síria, Sri Lanka,^[3] Tanzània, Uganda i Zimbàbue.^[4]

Albània, Argentina, Alt Volta, Iran, Qatar, República Popular de la Xina, Xina Taipei i Zaire refusaren participar en els Jocs.

Comitès participants en els Jocs Olímpics d'estiu de 1980 i nombre d'atletes participants. En cursiva comitès que van participar en els Jocs sota bandera olímpica.

55 Comitès Nacionals refusaren participar com a protesta de l'ocupació soviètica de l'Afganistan en la guerra afgano-soviètica. Iniciativa capitanejada pels Estats Units d'Amèrica, la majoria dels que secundaren la iniciativa foren països de la seva òrbita política capitalista dins del procés política de la Guerra Freda de la dècada del 1980.

Llista de països que donaren suport al boicot polític als Jocs Olímpics d'estiu de 1980:

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 203 proves de 23 esports diferents:

	'Esports als Jocs Olímpics de Moscou'
Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo

• Àrea de l'Estadi Lenin
  • Estadi Lujniki – atletsime, cerimònies d'inauguració i clausura, futbol (final) i hípica (salts individuals)
  • Palaud els Esports Lujniki – voleibol
  • Piscina olímpica – waterpolo
  • Palau dels Esports Lujniki – gimnàstica i judo
  • Palaud dels Esports Druzhba – voleibol
  • Carrers de Moscou – atletisme (20 & 50 km marxa i marató)

• Complex Esportiu Olímpic
  • Estadi Olimpiski – bàsquet(final) i boxa
  • Piscina Olimpiski – natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo (final)

• Complex Esportiu del CSKA
  • Pista d'atletisme – lluita
  • Camp de futbol – esgrima i pentaltó modern (esgrima)
  • Palau d'Esports CSKA – bàsquet

• Seus metropolitanes
  • Estadi Dinamo – futbol (preliminars)
  • Estadi Dinamo (arena petita) – hoquei sobre herba (rondes)
  • Esatdi dels Joves Pioners – hoquei sobre herba (final)
  • Palau dels Esports Dinamo - handbol (rondes)
  • Complex Eqüestre – hípica i pentatló modern (hípica i cross)
  • Palau dels Esports Izmailovo – halterofília
  • Palau dels Esports Sokolniki – handbol (final)
  • Camp de Tir Dinamo – pentatló modern (tir) i tir olímpic

• Complex Esportiu Krylatskoye
  • Complex de piragüisme - piragüisme i rem
  • Velòdrom Krylatskoye – ciclisme (pista)
  • Circuit Krylatskoye – ciclisme (carretera)
  • Camp de tir Krylatskoye - tir amb arc

• Seus fora de Moscou
  • Autopista M1 – ciclisme (contrarellotge carretera)
  • Esatdi Kirov (Leningrad) – futbol (preliminars)
  • Estadi Dinamo (Minsk) – futbol (preliminars)
  • Estadi Olímpic de Kíev (Kíev) – futbol (preliminars)
  • Riu Pirita (Tallinn) – vela

• Després del Boicot polític als Jocs Olímpics d'estiu de 1976 aquesta fou la segona vegada en la qual la política mundial afectà el món de l'esport, sent els països de l'òrbita capitalista els que es negaren a participar com a resposta a la Guerra afgano-soviètica. Posteriorment, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 celebrats a Los Angeles (Estats Units) foren els països de l'òrbita comunista els que decidiren no participar-hi.
• Com una forma de protesta contra la intervenció soviètica a l'Afganistan, quinze països van desfilar en la cerimònia d'obertura amb la Bandera Olímpica en lloc de les seves banderes nacionals, i la bandera i l'Himne Olímpic es van utilitzar en la cerimònia d'entrega de medalles. Nova Zelanda, per la seva part, desfilà i competí sota la bandera de la Commonwealth^[6]
• Van ser els primers jocs amb Joan Antoni Samaranch i Torelló com a president electe del COI. Samaranch havia estat escollit President el 16 de juliol, en una sessió del COI celebrada a Moscou.^[7]
• Es van establir 36 rècords mundials, 39 d'europeus i 74 d'olímpics.
• El centre de televisió fou utilitzat 20 canals de televisió, observant-se un augment de la cobertura televisiva mundial en comparació amb els 16 dels Jocs de Mont-real el 1976, els 12 de Múnic el 1972 i els set de Ciutat de Mèxic el 1968.
• Durant la cerimònia d'obertura, la tripulació del Saliut 6 van enviar les seves salutacions als atletes olímpics.
• Segons l'informe oficial, presentat al COI pel Comitè Olímpic Nacional de la Unió Soviètica, els Jocs tingueren unes despeses de 862,7 milions de rubles i uns ingressos de 744,8 milions de rubles.
• Els Jocs van atraure cinc milions d'espectadors, un increment d'1,5 milions respecte als Jocs de Mont-real. Participaren un total de 1.245 àrbitres procedents de 78 països diferents.
• A la cerimònia de cloenda s'hissà la bandera de Los Angeles, en lloc de la Bandera dels Estats Units, per tal de retre homenatge a la propera ciutat seu dels Jocs Olímpics d'estiu. La Bandera Olímpica, però, no va ser lliurada a l'alcalde de la ciutat sinó al President del COI Michael Morris Killanin.

El medaller dels Jocs Olímpics de Moscou va mostrar una desproporció tan sols comparable a la del quatre anys després. La Unió Soviètica va imposar-se per tercera edició consecutiva, però a casa van obtenir el rècord absolut de medalles en una sola edició: 195. Amb la RDA es van repartir més de la meitat de tots els trofeus.

Molts comitès d'estats comunistes van ser beneficiats pel boicot, com ara Bulgària o Polònia, i signaren la seva millor participació de la història. Però també altres capitalistes, com ara Itàlia, França i Regne Unit, que van millorar sensiblement les seves actuacions respecte a les edicions anteriors.

Tan sols es mostren els deu primers classificats.

Pos.	Comitè olímpic				Total
1	Unió Soviètica (URS)	80	69	46	195
2	Alemanya Oriental (GDR)	47	37	42	126
3	Bulgària (BUL)	8	16	17	41
4	Cuba (CUB)	8	7	5	54
5	Itàlia (ITA)	8	3	4	15
6	Hongria (HON)	7	10	15	32
7	Romania (ROM)	6	6	13	25
8	França (FRA)	6	5	3	14
9	Regne Unit (GBR)	5	7	9	21
10	Polònia (POL)	3	14	15	32

Nom	CON	Disciplina				Total
Aleksandr Ditiatin	Unió Soviètica	Gimnàstica	3	1	1	8
Nikolai Andriànov	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	2	1	5
Roland Brückner	RDA	Gimnàstica	1	1	2	4
Uladzímir Parfianòvitx	Unió Soviètica	Piragüisme	3	0	0	3
Vladímir Sàlnikov	Unió Soviètica	Natació	3	0	0	3
Serguei Kopliakov	Unió Soviètica	Natació	2	1	0	3

Nom	CON	Disciplina				Total
Ines Diers	RDA	Natació	2	2	1	5
Caren Metschuck	RDA	Natació	3	1	0	4
Nadia Comăneci	Romania	Gimnàstica	2	2	0	4
Natalia Shaposhnikova	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	0	2	4
Maxi Gnauck	RDA	Gimnàstica	1	1	2	4
Barbara Krause	RDA	Natació	3	0	0	3
Rica Reinisch	RDA	Natació	3	0	0	3

• Comitè Olímpic Internacional
• Jocs Olímpics

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)