Johann Radon
Johann Radon (Děčín, 16 de desembre de 1887 - Varsòvia i Viena, 25 de maig de 1956) va ser un matemàtic austríac, d'origen bohemi.
Vida i Obra
[modifica]Radon va néixer a Tetschen, Bohèmia (actual Děčín, República Txeca). Va fer els estudis secundaris a Litoměřice i el 1905 la família es va traslladar a Viena on ell va fer els estudis universitaris en física i matemàtiques, tot i que havia destacat en música i llengües clàssiques.[1] Va obtenir el doctorat el 1910 amb una tesi dirigida per Gustav von Escherich,[2] i a continuació va estar un semestre a la universitat de Göttingen per ampliar estudis.
El 1912 va ser nomenat assistent d'Emanuel Czuber a la universitat de Brno, però l'any següent, en traslladar-se aquest a Viena, Radon va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Viena. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va estar exempt de servei militar per la seva extrema miopia, i aquests anys van ser molt productius en la seva recerca.[3] En acabar la guerra, la ciutat d'Hamburg va decidir crear la seva pròpia universitat i Radon va ser cridat com a professor de matemàtiques.[4] Només hi va estar fins al 1922 en que va començar una etapa de canvis freqüents d'universitat: Greifswald (1922-1925), Erlangen (1925-1928) i, finalment, Breslau (1928-1945), en la qual va romandre fins al final de la Segona Guerra Mundial.[5]
Durant aquest temps van morir els seus fills Hermann (1939) i Ludwig (1943), el primer per una llarga malaltia i el segon ferit de guerra al front rus.[6] Només li va sobreviure la seva filla, Brigitte, que també es va doctorar en matemàtiques i es va casar amb el matemàtic Erich Bukovics.[6]
Des de 1946 Radon va treballar a la universitat de Viena, en la qual va ser degà de ciències (1951-1952) i rector de la universitat (1954).[7] També va col·laborar activament amb l'Acadèmia Austríaca de Ciències i la Societat Matemàtica Austríaca, essent, a més, editor de la revista Monatshefte für Mathematik. Va morir a Viena el 1956.
El mateix any de la seva mort, Allan Cormack descobria la tomografia axial computada sense saber que Radon ja havia establert els principis teòrics i matemàtics que la feien possible en un article publicat el 1917.[8] Tot i que la transformada de Radon és la base de la moderna tomografia, Radon és més conegut en el món matemàtic pels seus resultats en teoria de la mesura i en anàlisi funcional.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Fuchs i Netuka, 1988, p. 282.
- ↑ Sigmund, 2019, p. 6.
- ↑ Sigmund, 2019, p. 8.
- ↑ Prieto de Castro, 2017, p. 150.
- ↑ Sigmund, 2019, p. 9.
- ↑ 6,0 6,1 Sigmund, 2019, p. 11.
- ↑ Fuchs i Netuka, 1988, p. 285.
- ↑ Sigmund, 2019, p. 12.
- ↑ Glendinning, 2006, p. 134.
Bibliografia
[modifica]- Fuchs, Eduard; Netuka, Ivan «Johann Radon» (en txec). Pokroky matematiky, fyziky a astronomie, Vol. 33, Num. 5, 1988, pàg. 282-285. ISSN: 0032-2423.
- Glendinning, Paul «View from the Pennines: Using Maths I, Tomography and Johann Radon» (en anglès). Mathematics today, Vol. 42, 2006, pàg. 132-134. Arxivat de l'original el 2020-07-26. ISSN: 1361-2042 [Consulta: 26 juliol 2020].
- Prieto de Castro, Carlos. Lo imposible en matemáticas (en castella). Fondo de Cultura Económica, 2017. ISBN 978-607-16-5256-0.
- Sigmund, Karl. «Johann Radon 1887-1956». A: Ronny Ramlau, Otmar Scherzer (eds.). The Radon Transform (en anglès). Walter de Gruyter, 2019, p. 5-15. ISBN 978-3-11-055941-5.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Radon» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Hlawka, E. «Radon, Johann». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 juliol 2020]. (anglès)
- Prieto de Castro, Carlos. «Radon, Johann». Instituto de Matemàticas - UNAM. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2020. [Consulta: 26 juliol 2020]. (castellà)
- Posch, Herbert. «Johannes Radon, Prof. Dr.». Universitat de Viena, 2017. [Consulta: 26 juliol 2020]. (alemany)