John Fisher
Retrat per Hans Holbein el Jove | |||||||||||||
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | John Fisher 19 octubre 1469 Yorkshire (Anglaterra) | ||||||||||||
Mort | 22 juny 1535 (65 anys) Tower Hill (Anglaterra) | ||||||||||||
Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) | ||||||||||||
Sepultura | Saint Peter ad Vincula, (Torre de Londres); el cap, llençat al Tàmesis | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Religió | Anglicanisme i Església Catòlica | ||||||||||||
Formació | St John's College, Cambridge Beverley Grammar School | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1504 (Gregorià)–), sacerdot catòlic (1491–) | ||||||||||||
Consagració | William Warham | ||||||||||||
cardenal, màrtir | |||||||||||||
Celebració | Església Catòlica Romana, Comunió Anglicana | ||||||||||||
Beatificació | 29 de desembre de 1886 , Roma nomenat per Lleó XIII | ||||||||||||
Canonització | 19 de maig de 1935 , Roma nomenat per Pius XI | ||||||||||||
Pelegrinatge | Torre de Londres | ||||||||||||
Festivitat | 22 de juny (6 de juliol en la Comunió Anglicana) | ||||||||||||
John Fisher (Beverley, York, 19 d'octubre de 1469 - Londres, 22 de juny de 1535) fou un teòleg i humanista anglès. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'anglicana.
Biografia[modifica]
Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d'Enric VII d'Anglaterra, i amic d'Erasme de Rotterdam i de Thomas More. Fisher fou l'any 1503 el primer professor de la càtedra de teologia Lady Margaret a Cambridge. Un any després fou nomenat bisbe de Rochester (1504).
Es va oposar de forma enèrgica a la Reforma protestant, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia (1527). La seva defensa de Caterina d'Aragó i l'oposició als plans d'Enric VIII de divorciar-se'n i canviar la llei de successió foren determinants pel seu empresonament (1534), durant el qual fou nomenat cardenal pel papa Pau III (1535). Aquest nomenament i el seu refús de l'acta de supremacia el va fer ser acusat de traïció, i fou decapitat.
Fou canonitzat pel papa Pius XI el 19 de maig de 1935 igual que Thomas More.