John C. Polanyi
(2019) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 gener 1929 (95 anys) Berlín (Alemanya) |
Residència | Toronto (1956–) Berlín (1929–1933) |
Formació | Universitat de Toronto (–1954) Universitat de Manchester - química (–1952) Manchester Grammar School (–1946) University of Toronto Schools (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Química |
Lloc de treball | Toronto |
Ocupació | químic, físic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Toronto |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1978–) Royal Society (1971–) Acadèmia de Ciències de Rússia Royal Society del Canadà Reial Societat d'Edimburg Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Indian National Science Academy |
Obra | |
Estudiant doctoral | Andrew James Hudson (en) i Han Bin Oh (en) |
Família | |
Cònjuge | Brenda Bury |
Pare | Michael Polanyi |
Premis | |
|
John Charles Polanyi (en hongarès: Polányi János) (Berlín, Alemanya 1929) és un químic canadenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1986.
Biografia
[modifica]Va néixer el 23 de gener de 1929 a la ciutat alemanya de Berlín, fill del químic hongarès Michael Polanyi. L'any 1933 la família va traslladar-se a Anglaterra, on va estudiar química a la Universitat de Cambridge i es va doctorar el 1952. Aquell mateix any emigrà al Canadà, on treballà al National Research Council of Canada d'Ottawa, i posteriorment a les universitats de Princeton i Toronto, d'on és professor de química des de 1956.
Recerca científica
[modifica]Després de realitzar investigacions en luminescència química infraroja, radiació que emeten les molècules quan les seves rotacions i vibracions internes s'alenteixen. L'anàlisi d'aquestes radiacions subministra informació detallada de la distribució d'energia en els elements químics, i la relació d'aquesta distribució amb els detalls de les seqüències de fenòmens que ocorren durant les reaccions.
L'any 1986 fou guardonat, juntament amb els químics nord-americans Dudley R. Herschbach i Yuan T. Lee, amb el Premi Nobel de Química pel desenvolupament de la dinàmica de processos químics elementals.