Jordina Sales i Carbonell

Plantilla:Infotaula personaJordina Sales i Carbonell
Biografia
Naixement(ca) Jordina Sales Carbonell Modifica el valor a Wikidata
2 octubre 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - Philosophiæ doctor (–2011) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, arqueòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat de Geografia i Història (UB) (2022–)
Fundació Bosch i Gimpera (2018–2022)
Universitat de Barcelona (2013–2014) Modifica el valor a Wikidata

Jordina Sales i Carbonell (Igualada, 2 d'octubre de 1971) és una historiadora i arqueòloga catalana especialista en cristianisme antic i Antiguitat Tardana. És coneguda pels seus treballs d'investigació que han permès sustentar que Bàrcino, la Barcelona romana, tenia una arena o amfiteatre a l'indret on actualment s'emplaça l'església de Santa Maria del Mar.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Es va llicenciar l'any 1995 en Geografia i Història, especialitat Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, per la Universitat de Barcelona. La seva tesi de llicenciatura, Edilícia cristiana a la Tarraconensis oriental durant l'Antiguitat Tardana va ser llegida el setembre de 1998. La seva tesi doctoral fou Arquitectura cristiana en Hispania durante la Antigüedad Tardía. Fuentes literarias y arqueológicas,[4] després de la qual va realitzar una estada de recerca postdoctoral a Roma i a la CIutat del Vaticà (2011-13) que li permeté aprofundir en les metodologies d'estudi del primer cristianisme. Fou membre del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la Universitat de Barcelona[5] fins 2017. Actualment ho és de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals,[6] -IRCVM-UB-, des d'on realitza la seva recerca principal centrada en la identificació i l'estudi de l'edilícia cristiana dels segles IV-VIII, especialment aquella de caràcter monàstic, que abasta el conjunt d'Hispania.

L'any 2011 la Societat Catalana d'Arqueologia li atorgà el Premi Josep Barberà i Farràs pel seu assaig Arqueologia de les seus episcopals tardoantigues al territori català (259-713), obra on per primer cop es recullen i sistematitzen tots els indicis documentals i materials de les primitives seus episcopals catalanes.[7]

Referències

[modifica]