José Luis Merino Boves

Plantilla:Infotaula personaJosé Luis Merino Boves
Biografia
Naixement10 juny 1927 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Iniesta Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
GènereSpaghetti western Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManuel Merino Modifica el valor a Wikidata
GermansFernando Merino Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0580829 Allocine: 226523 Allmovie: p102574 TMDB.org: 106548 Modifica el valor a Wikidata

José Luis Merino Boves (Madrid, 10 de juny de 1927) és un director de cinema i guionista espanyol.

Biografia

[modifica]

En els anys 50 va ser ajudant de direcció per a Antonio del Amo, Pedro Lazaga, Francesc Rovira-Beleta o César Fernández Ardavín. Debutà com a director junt a Mateo Cano a la pel·lícula Aquellos tiempos del cuplé, pel·lícula escrita per Alfonso Paso i protagonitzada per Lilian de Celis. La seva pel·lícula següent, El vagabundo y la estrella, de nou dirigida junt a Mateo Cano, fou protagonitzada pel tenor canari Alfredo Kraus.[1] Més endavant va dirigir pel·lícules d'aventures -Robin Hood, el arquero invencible, El Zorro de Monterrey-, de cinema bèl·lic -La batalla del último Panzer, Comando al infierno, Consigna: matar al comandante en jefe-, de terror -Ivanna, La orgía de los muertos- o de spaghetti western -Frontera al sur, Réquiem para el gringo, La muerte busca un hombre, 7 cabalgan hacia la muerte-, fins a completar una filmografia composta per gairebé una trentena de llargmetratges, sempre comptant amb guions propis.[2] Entre les seves últimes pel·lícules figuren La avispita Ruinasa (1983), comèdia protagonitzada per Jesús Puente i Licia Calderón, que aprofitava l'actualitat del cas de l'expropiació del holding Rumasa;;[3] Gritos de ansiedad (1984), una història d'intriga en la que Lola Forner és una hereva que haurà d'enfrontar-se a un complot organitzat per la seva tia per a embogir-la[4] i Superagentes en Mallorca (1990), història d'acció que comptava amb les germanes Marta Valverde i Loreto Valverde, a més d'amb diversos actors de l'època de les coproduccions i el cinema de gènere, com Frank Braña, Aldo Sambrell o Víctor Israel.[5] Ha aparegut com a actor en petits papers en algunes pel·lícules de José Luis Garci.

Filmografia

[modifica]

Director

[modifica]

Ajudant de direcció

[modifica]

Guionista

[modifica]

Premis

[modifica]

En la edició de 1958 de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics va rebre el Premi Jimeno per la seva direcció de la pel·lícula Aquellos tiempos del cuplé.[6]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Guía del video-cine, p.1082
  2. [enllaç sense format] http://www.imdb.com/name/nm0580829/
  3. Guía del Video-cine, p.109-110
  4. Guía del video-cine, p.475
  5. Guía del video-cine, p.998
  6. «Premios del CEC a la producción española de 1958». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 27 març 2018].

Enllaços externs

[modifica]