José María Ruiz-Mateos
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José María Ruiz- 11 abril 1931 Rota (província de Cadis) |
| Mort | 7 setembre 2015 (84 anys) El Puerto de Santa María (província de Cadis) |
| Causa de mort | pneumònia |
 Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos 25 juliol 1989 – 18 juliol 1994 Legislatura: III legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1989 | |
| Dades personals | |
| Residència | Frankfurt del Main Jerez de la Frontera Londres Madrid |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les |
| Ocupació | empresari, polític |
| Partit | Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos |
| Membre de | |
| Altres | |
| Cònjuge | Teresa Rivero Sánchez-Romate (1958–2015) |
| Pare | Zoilo Ruiz-Mateos Camacho |
| Condemnat per | frau |
| Premis | |
| |
| Lloc web | ruiz-mateos.com |
| |
José María Ruiz-Mateos y Jiménez de Tejada (Rota, 11 d'abril de 1931 - El Puerto de Santa María, 7 de setembre de 2015),[1] Marquès d'Olivara, fou un empresari espanyol de la província de Cadis, conegut per ser el fundador de Rumasa i Nova Rumasa. Estava casat amb la qui fou presidenta del club esportiu Rayo Vallecano, Teresa Rivero, amb la qual tenia tretze fills. Fou membre de l'Opus Dei, d'on més tard fou expulsat.
Biografia
[modifica]Jose María Ruiz-Mateos va estudiar Batxillerat al Col·legi dels Salesians de Ronda (Màlaga) i més tard es va graduar com a professor mercantil a l'Escola de Comerç de Jerez de la Frontera. José María Ruiz-Mateos va començar la seva carrera empresarial sent molt jove, exportant vi a Anglaterra. Posteriorment va fundar el holding Rumasa (230 empreses, 65.000 empleats). Pertany per línia materna a l'Il·lustre Solar de Tejada, la corporació nobiliària més antiga del Regne d'Espanya.
L'any 1982 el Consell d'Estat va autoritzar la utilització del títol de Marquès d'Olivara, el qual li havia estat atorgat per la Sereníssima República de San Marino.[2]
Expropiació de Rumasa
[modifica]El 23 de febrer de 1983 Rumasa va ser expropiada pel govern espanyol. El govern va al·legar que Rumasa tenia un forat patrimonial de més de 111.000 milions de pessetes, que arrossegava un deute tributari i fiscal d'uns 20.000 milions i que els seus bancs tenien una perillosa concentració de riscos, ja que tenia pèrdues de 9.000 milions quan afirmava que tenia 5.000 milions de beneficis.[3] Ruiz-Mateos va estar en desacord amb l'expropiació, i va demandar judicialment al govern sol·licitant una indemnització (demanda que mai va guanyar). Va ser empresonat després de ser condemnat per evasió de divises, frau i apropiació indeguda.[4]
El maig de 1989, Ruiz-Mateos va donar un cop de puny al cap a qui havia estat Ministre d'Hisenda en el moment de l'expropiació, Miguel Boyer, a la sortida del Jutjat d'Instrucció número 7 de Madrid.[5] Durant aquest episodi, pronuncià la seva frase més carismàtica, que a partir d'aquell moment aprofitaria (acompanyat d'estrafolàries disfresses o en espots publicitaris) per fer ressò de la seva situació empresarial:[6]
| « | ¡Que té pego, leches, que te pego! | » |
| — José María Ruiz-Mateos, Jutjat d'Instrucció núm.7 (Madrid) | ||
Tornada a la vida pública
[modifica]Després de passar una temporada a la presó[7][8] va tornar a la vida pública, es va convertir en el propietari de l'equip de futbol Rayo Vallecano el 1991, i va formar el seu propi partit polític, l'Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos com a membre de la qual va ser elegit diputat al Parlament Europeu el 1989.[9] De 1989 a 1994 fou vicepresident del Grup d'Aliança Democràtica Europea.[10]
Hi ha hagut múltiples i diverses sentències judicials sobre el cas Rumasa, tant a Espanya com fora d'Espanya. El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional s'han pronunciat en nombroses sentències amb resultats diversos, àdhuc queda pendent una sentència global sobre els fets.[11] El 2005, l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar a Ruiz Mateos a una pena de tres anys per un delicte d'alçament de béns, en considerar que es va enriquir il·legítimament de la venda de l'immoble en el qual es trobava la seu de la societat Mundo Joven, al número 22 del carrer d'Alcalá de Madrid, i va ingressar a la presó per aquest motiu el 2007.[12]
Alhora, des de 1996 va participar en la creació de Nueva Rumasa, un nou conglomerat d'empreses. El 17 de febrer de 2011, deu empreses de Nueva Rumasa (Clesa, Garvey, Hotasa, Dhul, Elgorriaga, Hibramer, Trapa, Carcesa, Quesería Menorquina i Rayo Vallecano) s'acolliren al procediment especial concursal.[13]
El 25 de gener de 2012 Ruiz Mateos es va quedar sense passaport, sense poder sortir d'Espanya i amb l'obligació de personar-se en el jutjat cada dues setmanes per una acusació de suposada estafa de 7,3 milions d'euros, en la compra de dos hotels a Mallorca.[14]
El 16 de febrer de 2012 segons l'informe de recerca en mans del jutge de l'Audiència Nacional es conclou que la família Ruiz-Mateos utilitzava els diners de Nueva Rumasa per aportar capital a les seves societats patrimonials i mantenir així el seu "alt nivell de vida", segons l'acte de dictat.[15]
Defunció
[modifica]Ruiz Mateos va ser ingressat el 17 d'agost de 2015 a l'hospital d'El Puerto de Santa María (Província de Cadis), a causa d'un trencament de maluc produït després d'una caiguda.[16] Després de ser operat, va contreure una pneumònia que el va fer empitjorar.[17] Finalment, va morir el 7 de setembre de 2015 al mateix centre hospitalari.[18][19][20]
Referències
[modifica]- ↑ «Mor l'empresari José M. Ruiz Mateos». 324.cat, 07-09-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
- ↑ «Orden de 2 de julio de 1982 por la que se autoriza a don José María Ruiz-Mateos y Jiménez de Tejada para usar en España el título de Marqués de Olivara, que le ha sido otorgado por la República de San Marino.». BOE, 24-08-1982.
- ↑ la gran expropiación a El País, 18 de febrer de 2011
- ↑ Rumasa Case Jailing Upheld al New York Times, 2009
- ↑ «Ruiz-Mateos agredió al ex ministro Boyer en el edificio de los juzgados de Madrid» (en castellà), 04-05-1989.
- ↑ «Ruiz-Mateos: del "¡Que te pego, leche" y su pasión por los 'shows' a eurodiputado» (en castellà). 20 minutos, 07-09-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
- ↑ Ruiz-Mateos: "Vuelvo a ser feliz, porque trabajo 10 horas diarias limpiando la cárcel". El País, 13 de juliol de 1984
- ↑ Ruiz-Mateos permanece arrestado en su residencia desde últimas horas de la noche de ayer. El País, 19 de gener de 1986.
- ↑ «Ministeri de l'Interior — Resultats Electorals». Arxivat de l'original el 2009-02-11. [Consulta: 31 juliol 2011].
- ↑ Fitxa del Parlament Europeu
- ↑ El Mundo. «EL supremo dictamina que el estado tiene que indemnizar a Ruiz-mateos».
- ↑ «Ruiz Mateos ingresa en prisión por alzamiento de bienes» (en castellà). El País, 27-06-2007.
- ↑ Cadena SER. «Empresas de Nueva Rumasa en situación concursal». Arxivat de l'original el 2011-11-20. [Consulta: 31 juliol 2011].
- ↑ «Ruiz Mateos, sin pasaporte y bajo control del juzgado». El país, 25.
- ↑ «Los hijos de Ruiz-Mateos pagaban sus hipotecas con el dinero de los inversores». El país, 16.
- ↑ «José María Ruiz Mateos, gravísimo», a Diario de Cádiz, 6-9-2015
- ↑ «Súbito empeoramiento de Ruiz-Mateos al contraer una neumonía», Diario de Jerez, 25-8-2015.
- ↑ «Muere Ruiz-Mateos a los 84 años de edad». El País, 07-09-2015.
- ↑ Javier Chicote. «Muere José María Ruiz-Mateos». ABC.
- ↑ «Fallece José María Ruiz Mateos», La Voz Digital, de 7-9-2015.
Bibliografia
[modifica]- Agar Rodríguez, Antonio. Rumasa y su influencia en la generación de la posguerra. Alicante: Editorial Club Universitario, 2009. ISBN 978-84-8454-794-5.
- Íñigo Gómez, José María. 100 españoles y el príncipe. Barcelona: Ediciones B, 2013. ISBN 978-84-9019-695-3.
- Salgado Álvarez, Jesús. Hasta que la herencia nos separe: Conflictos, pasiones y vendettas.. Madrid: La Esfera de los Libros, 2012. ISBN 978-84-9970-425-8.
Enllaços externs
[modifica]
- Bloc oficial Arxivat 2011-08-09 a Wayback Machine. de José María Ruiz-Mateos
- Nueva Rumasa, conjunt d'empreses de la família Ruiz-Mateos en l'actualitat
- La Sacristía del Caminante: Monumento a Zoilo Ruiz Mateos, Jerez de la Frontera.
- «La hija mayor del clan, Begoña, acusa de fraude a sus hermanos». El País