José Martínez de Velasco

José Martínez de Velasco

Biografia
Naixement	16 juny 1875 Madrid
Mort	1r agost 1936 (61 anys) Madrid
Causa de mort	homicidi
Ministre d'Agricultura i Indústria
25 de setembre de 1935 – 29 d'octubre de 1935
← Rafael Aizpún Santafé Juan Usabiaga Lasquívar →
Ministre d'Estat
29 d'octubre de 1935 – 30 de desembre de 1935
← Alejandro Lerroux García Joaquín Urzaiz Cadaval →
Alcalde de Madrid
1934 – 1934
← Pedro Rico López Rafael Salazar Alonso →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Agrari
Família
Cònjuge	Josefina Arias de Miranda
Llista Alcalde de Madrid 8 octubre 1934 – 8 octubre 1934 ← Pedro Rico López – Rafael Salazar Alonso → Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Agrari 27 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Burgos Diputat a les Corts republicanes 9 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Burgos Diputat a Corts 16 abril 1918 – 2 maig 1919 Circumscripció electoral: Mondoñedo Diputat a Corts 26 abril 1916 – 1r octubre 1918 Circumscripció electoral: Mondoñedo Diputat a Corts 13 maig 1910 – 2 gener 1914 Circumscripció electoral: Riaza Senador del Regne

José Martínez de Velasco y Escolar (Madrid, 16 de juny de 1875 - Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un advocat i polític espanyol. Va ser lletrat del Consell d'Estat. Durant la Segona República va ser Ministre d'Estat i president de la gestora de l'ajuntament de Madrid en ser dissolta la corporació després de la Revolució d'octubre de 1934. Va morir assassinat al començament de la Guerra Civil espanyola, vícitima de la repressió republicana.

Durant el regnat d'Alfons XIII va ser membre del Partit Republicà Liberal Demòcrata de Melquíades Álvarez. Va ser diputat a Corts, senador del Regne i sotssecretari del Ministeri de Gracia i Justícia.

En les Corts Constituents es van fer notar, per la seva actuació en el si de la Minoria Agrària, els qui haurien de ser els seus principals dirigents: Antonio Royo Villanova, cèlebre per la seva tancada oposició a l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932; José María Cid Ruiz-Zorrilla, tenaç opositor a la llei de Reforma Agrària; i José Martínez de Velasco, president, en aquell temps, d'aquesta minoria, convertida en baluard combatiu de les diverses dretes no republicanes.

Va intervenir en el debat sobre la qüestió religiosa en la Constitució de 1931 per oposar-se a la declaració del laïcisme de l'Estat i a la dissolució dels ordes religiosos i la nacionalització dels seus béns establerta en l'article 24 del projecte de la Comissió de Constitució (article 26 en la redacció final) el propòsit de la qual és, segons Martínez de Velasco, "descatolitzar Espanya". Així mateix es va oposar a l'escola única i laica, al divorci per anar en contra del "concepte que sempre s'ha tingut de la família en el solar espanyol", i també a la "igualtat absoluta de drets per a tots els fills nascuts dins i fora del matrimoni, perquè imagineu-vos si seria possible que cap dona, que tingués el menor sentit de la seva dignitat, tolerés que, després d'aprovada la Constitució, es presentés un bon dia el seu marit, seguit de la prole que va engendrar la seva concupiscència i la seva infidelitat, i que sense caldre-li més raons, adoptés la resolució de separar-se d'ell".^[1] Va concloure la seva intervenció dient:

Després de la proclamació de la Segona República, el 1931, va reorganitzar el Partit Agrari, amb el qual va ser elegit diputat en les Corts Constituents per Burgos. Va reunir diversos grups sota el lema "Religió, família i propietat". A les eleccions de 1933 va tornar a ser elegit diputat i va ser nomenat vicepresident de les Corts Espanyoles.

El 1934 va ser president de la gestora de l'ajuntament de Madrid durant uns dies, després de la destitució de Pedro Rico López, a conseqüència de la Revolució d'octubre de 1934

Va ser ministre sense cartera en un govern de Alejandro Lerroux entre (4 d'octubre de 1934 al 3 d'abril de 1935). Va ser posteriorment ministre d'Indústria, Comerç i Agricultura amb Joaquín Chapaprieta Torregrosa (25 de setembre a 29 d'octubre de 1935) i ministre d'Estat (Afers exteriors) amb Joaquín Chapaprieta Torregrosa (29 d'octubre a 14 de desembre de 1935). En la culminació de la seva carrera política, el 10 de desembre de 1935, rep encàrrec del President de la República per formar govern,^[2] però desisteix per rebre la cartera de Ministre d'Estat al govern de Manuel Portela Valladares, format el 14 de desembre de 1935 fins al 30 del mateix mes.

En declarar-se la Guerra Civil espanyola va ser detingut per milicians republicans i portat pres a la Presó Model de Madrid, on sense judici ni causa va ser assassinat el 23 d'agost de 1936 al costat de Melquíades Álvarez, Manuel Rico Avello, Fernando Primo de Rivera i Julio Ruiz de Alda. Està enterrat al cementiri d'Aranda de Duero, on tenia el seu feu polític i d'on era la seva esposa, Josefina Arias de Miranda.

• Joaquín Arrarás Iribarren, Historia de la Segunda República Española. Tomo 3. Madrid: Editora Nacional, 1967. ISBN 84-276-0195-6
• Josep Pla, La Segona República Espanyola. Una crònica 1931-1936, Destino, Barcelona, 2.006. ISBN 84-233-3827-4.
• Gil Cuadrado, Luis Teofilo. El Partido Agrario Español (1934-1936): Una alternativa conservadora y republicana. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2006. ISBN 978-84-669-2932-5. 

• Biografia de José Martínez de Velasco
• Governs de la Segona República
• Article a Diario de Burgos en el 75è Aniversari de la seva mort

Càrrecs públics
Precedit per: Rafael Aizpún Santafé	Ministre d'Agricultura i Indústria 1935	Succeït per: Juan Usabiaga Lasquívar
Precedit per: Alejandro Lerroux	Ministre d'Estat 1935	Succeït per: Joaquín Urzaiz Cadaval
Precedit per: Pedro Rico López	Alcalde de Madrid 1934	Succeït per: Rafael Salazar Alonso