Josep Maria Bartomeu i Floreta

Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Bartomeu i Floreta

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Josep Maria Bartomeu Modifica el valor a Wikidata
6 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
40è President del FC Barcelona
23 gener 2014 – 27 octubre 2020
← Sandro Rosell i Feliu – Joan Laporta i Estruch →
Dades personals
Altres nomsBarto, Bartu, Nobita[1]
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
Aula Escola Europea
ESADE Business School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, emprenedor, comerciant, dirigent esportiu Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Juvenil
– RCD Espanyol (base)
  Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
Cronologia
15 març 2023-15 octubre 2023Cas Negreira Modifica el valor a Wikidata
X: jmbartomeu Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Bartomeu i Floreta (Barcelona, 6 de febrer de 1963) és un dirigent esportiu, empresari català[2] i president del Futbol Club Barcelona entre 2014 i 2020. És soci i conseller delegat de les empreses ADELTE (enginyeria per a aeroports) i EFS (grup d'empreses de manteniment de terminals i equips electromecànics). Va ser el 40è president del Futbol Club Barcelona, càrrec al qual va arribar el 23 de gener de 2014 després de la dimissió de Sandro Rosell[3][4] i que va ostentar fins al 27 d'octubre de 2020, quan va dimitir davant de la pressió social. Entremig, va ser ratificat pels socis del club en les XIII eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, celebrades el 18 de juliol de 2015.[5]

Biografia

Directiu responsable de la secció de bàsquet del FC Barcelona (2003-2005)

L'any 2003 formà part de la candidatura encapçalada per Joan Laporta que va aconseguir guanyar les eleccions al Futbol Club Barcelona de 2003. La candidatura guanyà les eleccions amb un 52,57% dels vots, amb el suport de 27.138 socis. Després de les eleccions va assumir el càrrec de directiu responsable de la secció de bàsquet.[3] Durant aquesta etapa, la secció de bàsquet va guanyar la Lliga ACB 2003-04 i la Supercopa ACB 2004. La situació, insostenible, va culminar amb la seva dimissió el juny del 2005, juntament amb Jordi Monés, Sandro Rosell, Jordi Moix i Javier Faus a causa de desavinences amb la Junta directiva de Joan Laporta.

Vicepresident del FC Barcelona (2010-2014)

L'any 2010 formà part de la candidatura encapçalada per en Sandro Rosell que va aconseguir guanyar les eleccions al Futbol Club Barcelona de 2010.[2] La candidatura guanyà les eleccions amb un 61,35% dels vots, amb el suport de 35.021 socis. En segon lloc quedà la candidatura encapçalada per Agustí Benedito amb el 14,09% de suports (8.044 vots), Marc Ingla fou el tercer, amb un 12,29% (7.014 vots), i Jaume Ferrer quedà en l'últim lloc, amb un 10,80% (6.168 vots).[6] Després de la victòria va assumir el càrrec de vicepresident esportiu.

Durant la seva etapa com a vicepresident esportiu el club va guanyar nombrosos títols en totes les seccions:

Presidència del FC Barcelona

Etapa de president del FC Barcelona (gener de 2014 - juny de 2015)

El 23 de gener de 2014, després de la renúncia de Sandro Rosell a la presidència, amb motiu del seu càrrec per l'admissió a tràmit del jutge Ruz de la querella per descobrir quant va valer en realitat el traspàs de Neymar,[7] l'escàndol de corrupció conegut com a Cas Neymar o Neymargate,[8] la Junta Directiva, seguint els estatuts del club, el va escollir com el 40è president del Futbol Club Barcelona per completar el mandat de Sandro Rosell fins al 30 de juny de 2016.[9] Tot i que inicialment preveia acabar el mandat, el gener de 2015 va anunciar que convocaria eleccions al final de la temporada 2014-15.

Després que l'equip de futbol finalitzés la temporada 2013-14 sense títols, per primera vegada en set anys, l'estiu de 2014 el club va dur a terme la major inversió en fitxatges de la seva història, amb 157 milions en vuit contractacions.[10] També hi va haver canvi d'entrenador, amb l'arribada de Luis Enrique Martínez per substituir Gerardo Martino. Fora del terreny del joc, durant la temporada 2014-15 Bartomeu va realitzar també importants canvis en l'organigrama del club, rellevant el directiu Toni Freixa dels càrrecs de secretari i portaveu de la junta i acomiadant el director de futbol formatiu, Guillem Amor, el director general, Antoni Rossich i al director esportiu, Andoni Zubizarreta.

El 3 de febrer de 2015 el jutge Ruz va imputar Bartomeu en una nova causa del 'Cas Neymar', per un presumpte delicte contra la Hisenda pública, que el fiscal atribueix al FC Barcelona per no haver fet les retencions d'impostos del contracte de Neymar corresponents a 2014.[11]

El 9 de juny de 2015 va dimitir de la presidència i va deixar el club en mans d'una junta gestora encapçalada per Ramon Adell,[12] per convocar noves eleccions, a les quals es presentaria com a candidat.[13] Va tancar la seva presidència amb una roda de premsa destacant els èxits esportius i econòmics de la seva gestió.[14]

Triomf a les eleccions presidencials de 2015

Article principal: XIII eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona

El 19 de juny de 2015, tot just uns dies després d'haver dimitit com a president per convocar eleccions, Bartomeu va presentar la seva precandidatura a les eleccions a la presidència del FC Barcelona de 2015[15] en un acte al Col·legi d'Enginyers Industrials. La seva candidatura, amb el lema «Bo per al Barça» compta amb una desena de membres de la junta directiva sortint (Carles Vilarrubí, Jordi Cardoner, Jordi Mestre, Jordi Moix, Jordi Monés, Manel Arroyo, Javier Bordas, Dídac Lee, Pau Vilanova i Susana Monge) i quatre més que s'estrenarien en el càrrec (Oriol Tomàs, Silvio Elias, Emili Rousaud i Enrique Tombas).[16]

El 8 de juliol la Junta Electoral va anunciar que la precandidatura, amb 3.068 avals (en calien 2.534) passava el tall, i esdevenia oficialment candidatura a la presidència, conjuntament amb les d'Agustí Benedito, Joan Laporta, i Toni Freixa.[17]

El 18 de juliol se celebraren les votacions, i amb una participació de 47.270 socis (43,12% del cens), Josep Maria Bartomeu va obtenir 25.823 vots (54,63%) i va guanyar les eleccions. Joan Laporta obtingué 15.615 vots (33,03%), Agustí Benedito 3.386 vots (7,16%) i finalment, Toni Freixa 1.750 vots (3,70%).[18][19][20]

El 20 de juliol va prendre possessió del càrrec de president del Barça, amb una junta directiva formada per Jordi Mestre, Jordi Moix, Jordi Cardoner, Jordi Monés, Carles Vilarrubí, Silvio Elias, Javier Bordas, Manel Arroyo, Dídac Lee, Pau Vilanova, Susana Monje, Emili Rousaud, Oriol Tomás, Maria Teixidor i Enrique Tombas, essent els darrers quatre noves incorporacions en relació amb la junta sortint.[21]

El segon mandat de Bartomeu va estar marcat per la devallada del rendiment del primer equip masculí de futbol i, sobretot, pels escàndols. En efecte, a banda del Cas Neymar, en què va esdevenir el primer president de la història del club en ser imputat mentre exercia el càrrec,[22] el 2016 va ser de nou imputat per un altre cas relacionat amb el fitxatge del jugador brasiler.[23] Més tard, el 2020, la Cadena SER va destapar un cas de guerra bruta a les xarxes socials finançada pel club i que tenia el vistiplau del president, fins al punt que s'havien trossejat les factures per a efectuar-ne els pagaments per evitar el control de la junta directiva, coneguda com el Barçagate.[24]

El 17 d'agost de 2020, pressionat per l'afectació econòmica provocada pel covid-19 i, sobretot, pel Barçagate, va comunicar que les XIV eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona se celebrarien al març següent;[25] però, després de no aconseguir ajornar la moció de censura que la plataforma Més que una Moció va promoure, i que havia de dur-se a terme a principis de novembre de 2020, i ser amenaçat amb conseqüències jurídiques,[26] el 27 d'octubre de 2020 va dimitir de la presidència conjuntament amb la resta de junta directiva –diversos directius ja l'havien presentada prèviament a causa del cas I3Ventures, pel qual el mateix Bartomeu acabaria essent detingut l'any següent.[27][28]

Títols assolits durant la presidència de Bartomeu

Controvèrsies

L'any 2003, Josep Maria Bartomeu, com a directiu integrant de la junta directiva del president Laporta,[32] va ser corresponsable d'imputar al darrer exercici del president Joan Gaspart, 63,8 milions d'euros de pèrdues per l'amortització accelerada de jugadors i la baixa de jugadors no amortitzats.[33] Les eleccions s'havien celebrat el 15 de juny de 2003 i la junta directiva, interpretant que l'exercici Gaspart finalitzava el 30 de juny, li va imputar aquestes pèrdues el dia 22 de juny, que era el dia de la presa de possessió.[34] Un soci va denunciar aquesta comptabilització i la justícia va determinar que aquestes pèrdues, no només s'havien d'imputar al primer exercici del mandat, sinó que aquest exercici comprenia el període inclòs entre els dies 22 i 30 de juny i que equivalia a un exercici sencer. És a dir, un exercici de només vuit dies.[35] La sentència va provocar l'avançament de les eleccions el 2006 i va propiciar els posteriors casos judicials dels avals i de l'acció social de responsabilitat en incloure les pèrdues dels primers vuit dies en els resultats globals dels dos mandats del president Laporta.[36][37]

L'any 2005, Bartomeu va presentar la seva dimissió com a directiu de la junta Laporta. Mesos abans havia estat destituït com a responsable de la secció de bàsquet i, aprofitant la dimissió dels directius, Sandro Rosell i Jordi Moix, també va presentar la seva. Bartomeu considerava que el president Laporta havia perdut pel camí molts dels ideals que formaven part del projecte inicial i l'acusava de manca de transparència.[38] Laporta, en canvi, considerava que la situació era insostenible i que era del domini públic que els directius dimissionaris no compartien el model de govern del club i eren contraris al projecte esportiu del responsable de fitxatges, Txiki Begiristain, i de l'entrenador del primer equip, Frank Rijkaard.[39]

L'any 2008, poques hores abans de celebrar-se la moció de censura contra el president Laporta promoguda pels socis, Oriol Giralt i Christian Castellví, Josep Maria Bartomeu es va posicionar clarament a favor del sí i va demanar públicament als socis que recolzessin la moció per evitar seguir dos anys més amb el president Laporta i poder acabar amb la crisi institucional que, a criteri seu, estava instal·lada el club.[40] Bartomeu va afegir que si se n'anava Laporta, també se n'aniria del club Johan Cruyff, que des de l'arribada de Laporta al club havia influït en moltes de les decisions preses per la junta directiva. Bartomeu va pronunciar una frase que ha passat a la història del barcelonisme:[41]

« Votar sí a la moció, és votar no a Cruyff »
— Josep Maria Bartomeu

L'any 2010, Bartomeu formava part de la candidatura encapçalada per Sandro Rosell que va guanyar les eleccions a la presidència del FC Barcelona. Una de les primeres decisions de la junta va ser la de reformular els comptes de la junta sortint.[42] La junta sortint del president Laporta havia presentat uns resultats globals amb beneficis, però després de la reformulació de comptes aquests beneficis es van transformar en pèrdues i la junta presidida per Sandro Rosell, de la que Bartomeu n'era el vicepresident esportiu, va portar a l'assemblea de compromissaris la proposta d'exercitar una acció social de responsabilitat contra Laporta i la seva junta directiva.[43] Es reclamaven unes pèrdues acumulades de 47,6 milions d'euros. Uns resultats que incloïen els 63,8 milions de pèrdues dels vuit primers dies del mandat de la junta Laporta de la qual també n'havien format part Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell.[44] L'acció social de responsabilitat no va prosperar. L'octubre de 2014, la justícia va determinar que el mandat Laporta havia tancat amb resultats globals positius.[45]

L'any 2015, Josep Maria Bartomeu, juntament amb Sandro Rosell i el FC Barcelona, van ser acusats per la fiscalia de diversos delictes fiscals i societaris en la contractació, l'any 2013, del jugador brasiler, Neymar Junior, en el conegut com a Cas Neymar. Bartomeu no va reconèixer els fets pels quals se l'acusava, però la fiscalia li va demanar pena de presó i multa per tres delictes contra la hisenda pública. Bartomeu, en la seva qualitat de vicepresident esportiu, havia intervingut en la negociació i firma de tots els contractes generats en els tràmits pel fitxatge del jugador brasiler.[46] El procediment judicial iniciat pel jutge Pablo Ruz, de l'Audiència Nacional, va ser traslladat posteriorment als jutjats de Barcelona.[47][48]

L'any 2016, ja com a president del club i amb el procediment del Cas Neymar als jutjats de Barcelona, Josep Maria Bartomeu va negociar amb la fiscalia la resolució del cas amb un pacte que implicava l'exoneració de culpa de l'expresident Sandro Rosell i del mateix Josep Maria Bartomeu i carregava tota la responsabilitat al FC Barcelona imputant-li una condemna de dos delictes fiscals i el pagament d'una multa de 5,5 milions d'euros, els interessos de demora i les costes judicials.[49][50] El pacte no es va sotmetre a l'assemblea de compromissaris i va ser la junta directiva qui el va aprovar amb el vot favorable de catorze directius, dos vots en contra i dues abstencions.[51]

El novembre de 2016, la fiscalia va formular escrit d'acusació, per estafa i corrupció en la contractació del jugador Neymar, contra Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Neymar, els pares de Neymar i els clubs Santos del Brasil i FC Barcelona. L'Audiència Nacional havia admès a tràmit la querella presentada pel fons brasiler DIS, que era el propietari del 40% dels drets econòmics del jugador Neymar, denunciant ser víctimes d'estafa en haver-se amagat el valor real del seu fitxatge.[52][53] El juny de 2019, el cas DIS, també conegut com a cas Neymar 2, va ser traslladat als jutjats de Barcelona. L'abril de 2020 seguia pendent de resolució.[23]

El 17 de febrer de 2020, dos periodistes de la Cadena SER van destapar el denominat Cas I3 Ventures, també conegut com a Barçagate.[24] Es tractava d'una presumpta campanya de difamació del FC Barcelona a les xarxes socials que, a través de la contractació d'una empresa anomenada I3Ventures.sl, es dedicaria, a través de desenes de comptes "no oficials" del club, a crear estats d'opinió a les xarxes socials per a protegir la imatge de president Josep Maria Bartomeu i alhora també atacar persones de diferents àmbits de l'entorn blaugrana. Després d'un desmentiment inicial, el president Bartomeu va admetre que l'empresa estava contractada des de 2017 i va anunciar la rescissió d'aquest contracte i l'encàrrec d'una auditoria interna per aclarir els fets.[54][55]

El 10 d'abril de 2020, sis directius de la junta del president Bartomeu van presentar la seva dimissió davant de notari. La confirmació que s'havien trossejat les factures del cas Barçagate per evitar el control de la junta directiva, seria el motiu principal d'aquestes dimissions.[56] Les declaracions del dimissionari, Emili Rousaud, denunciant l'existència de corrupció al club, va provocar l'enèrgica protesta del FC Barcelona i l'anunci d'accions legals contra l'exdirectiu.[57][58] El dia 1 de març de 2021, Bartomeu va ser detingut pel Barçagate.[28] En la instrucció del cas, es va demostrar que Bartomeu havia creat una societat instrumental a través de la qual desviava fons del FC Barcelona per pagar periodistes afins (Marçal Lorente, Albert Lesán i Albert de la Torre) o l'empresari Josep Juanmartí, qui havia participat en la moció de censura contra Joan Laporta del 2008.[59]

Llegat

Quan Joan Laporta va accedir de nou a la presidència, la situació estava marcada per la renovació de Messi i una plantilla amb contractes de llarga durada i salaris molt elevats fruit de la política de Bartomeu, que va convertir el Barça en la plantilla més ben pagada d'Europa malgrat que el rendiment esportiu anava davallant.[60] L'auditoria presentada en octubre de 2021 va revelar que la gestió de Bartomeu havia disparat la massa salarial d'un 61% entre 2018 i 2021, deixant un deute de 1.350 milions fins al març del 2021, despeses d'intermediació significatives i poc habituals en anys anteriors.[61]

Referències

  1. ↑ «Bartomeu: "Yo soy Nobita porque Messi es Doraemon, lo soluciona todo"» (en castellà). Marca [Consulta: 25 agost 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 «El equipo de Sandro Rosell». FC Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Josep Maria Bartomeu, nuevo presidente del Barça». diari Sport.
  4. ↑ Josep Maria Bartomeu, nou president del FC Barcelona a Ara, 23/1/2014
  5. ↑ «Josep Maria Bartomeu serà el president del Barça fins al 2021». Ara, 18-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  6. ↑ «Sandro Rosell serà el president del Barça per golejada». diari Avui.
  7. ↑ «Sandro Rosell dimiteix com a president del Barça». Mundo Deportivo, 23-01-2014.
  8. ↑ «Cas Neymar». cat.elpais.com, 11-01-2018. [Consulta: 8 gener 2019].
  9. ↑ «Josep Maria Bartomeu, nou president del FC Barcelona». Ara, 23-01-2014. [Consulta: 14 juny 2015].
  10. ↑ López Tovar, Antonio «El juego del Barça no refleja la inversión de 243 millones en dos años». La Vanguardia, 13-11-2014. (castellà)
  11. ↑ Ricón, Reyes «El ‘caso Neymar’ alcanza de lleno a Bartomeu» (en castellà). El País, 02-02-2015.
  12. ↑ Aldunate, Ramiro. «Bartomeu deja sobre la mesa una oferta de Qatar Airways antes de dimitir» (en castellà). Marca, 09-06-2015. [Consulta: 14 juny 2015].
  13. ↑ «Josep Maria Bartomeu presentarà el dimecres 17 de juny la seva candidatura a la presidència del club». 324.cat. [Consulta: 14 juny 2015].
  14. ↑ «Josep Maria Bartomeu s'acomiada preveient que el Barça serà el club del món que més diners ingressarà aquest any». 324.cat, 10-06-2015. [Consulta: 14 juny 2015].
  15. ↑ «"Bo per al Barça", el lema de Bartomeu en la campanya electoral del FC Barcelona». catalunyapress.cat, 19-06-2015. [Consulta: 21 juny 2015].
  16. ↑ «Bartomeu presenta la precandidatura per a la presidència del Barça defensant el llegat de l'últim any i mig». 324.cat. [Consulta: 19 juny 2015].
  17. ↑ «La Junta Electoral proclama les candidatures a les eleccions a la presidència del FC Barcelona». FC Barcelona, 08-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  18. ↑ «Josep Maria Bartomeu serà el president del Barça fins al 2021». Ara, 18-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  19. ↑ «47.270 socios han votado en las elecciones a la presidencia del FC Barcelona de 2015». diari Sport. [Consulta: 19 juliol 2015].
  20. ↑ «Josep Maria Bartomeu guanya les eleccions i serà el president del Barça els pròxims sis anys». 324.cat. [Consulta: 19 juliol 2015].
  21. ↑ «Josep Maria Bartomeu pren possessió com a president del Barça en rebre els poders de la gestora». 324.cat. [Consulta: 20 juliol 2015].
  22. ↑ «Com sortirà el Barça del fons del pou? La desfeta d'un club obligat a encarar el futur». Vilaweb, 15-08-2008. [Consulta: 4 febrer 2024].
  23. ↑ 23,0 23,1 «La Audiencia Nacional se inhibe y envía a Barcelona el "caso Neymar 2"» (en castellà). iusport, 28-06-2019. [Consulta: 21 abril 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 SER, Sique Rodríguez, Cadena. «Exclusiva SER: Las pruebas que demuestran que I3 Ventures está detrás de las cuentas no oficiales del Barça» (en castellà), 17-02-2020. [Consulta: 21 abril 2020].
  25. ↑ «Bartomeu anuncia eleccions a la presidència del Barça el març vinent». Vilaweb, 17-08-2020. [Consulta: 19 agost 2020].
  26. ↑ Molina, Martí. «Més que una Moció recorrerà al Tribunal Català de l'Esport si Bartomeu no convoca avui el vot de censura». Ara, 27-10-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  27. ↑ «Josep Maria Bartomeu i la seva junta presenten la dimissió». 324.cat, 27-10-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
  28. ↑ 28,0 28,1 esport3. «Josep Maria Bartomeu, detingut pels Mossos d'Esquadra en relació al cas "Barçagate"», 01-03-2021. [Consulta: 1r març 2021].
  29. ↑ «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  30. ↑ «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat. [Consulta: 30 maig 2015].
  31. ↑ «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  32. ↑ «Josep Maria Bartomeu | Palco23» (en castellà). [Consulta: 20 abril 2020].
  33. ↑ Vozpópuli. «Laporta debe avalar las pérdidas de 63,8 millones de euros de su primera temporada» (en castellà), 11-02-2013. [Consulta: 20 abril 2020].
  34. ↑ «Rosell i els vuit dies de mandat de la primera temporada». La República, 09-04-2010. [Consulta: 20 abril 2020].
  35. ↑ 324cat. «El Barça ha de convocar eleccions de manera immediata, segons la sentència del jutge», 19-07-2006. [Consulta: 20 abril 2020].
  36. ↑ «Un socio del Barça demanda a la directiva por no avalar el 15% del presupuesto» (en castellà). La Vanguardia, 08-02-2007. [Consulta: 20 abril 2020].
  37. ↑ Frieros, Toni. «No vale la pena ser directivo del Barça» (en castellà). iusport, 17-03-2011. [Consulta: 20 abril 2020].
  38. ↑ «Jordi Moix también dimite después de hacerlo Sandro Rosell y Josep M. Bartomeu» (en castellà). La Vanguardia, 02-06-2005. [Consulta: 20 abril 2020].
  39. ↑ Agencias, Cadena SER. «Laporta dice tener la "conciencia tranquila" el día que dimitieron Rosell, Bartomeu y Moix de la junta directiva del Barça» (en castellà), 01-06-2005. [Consulta: 20 abril 2020].
  40. ↑ «Edición del dissabte 5 juliol 2008, Página 5 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com» (en castellà). [Consulta: 20 abril 2020].
  41. ↑ «Bartomeu: "Votar sí a la moción es votar no a Cruyff"» (en castellà). Mundo Deportivo, 03-07-2008. [Consulta: 20 abril 2020].
  42. ↑ Aragón, El Periódico de. «La junta de Rosell anuncia que el Barça está en números rojos» (en castellà). [Consulta: 20 abril 2020].
  43. ↑ «L'assemblea divideix de nou la massa social del Barça». Vilaweb, 17-10-2010. [Consulta: 20 abril 2020].
  44. ↑ IUSPORT. «Laporta se enfrenta al juicio por la acción social de responsabilidad» (en castellà). [Consulta: 20 abril 2020].
  45. ↑ Aguilar, Bernat; Alcàzar, Sergi. «Siete años de acción de responsabilidad en can Barça» (en castellà). El Nacional, 30-05-2017. [Consulta: 20 abril 2020].
  46. ↑ «Fiscalía de la Audiencia Nacional» (PDF) (en castellà). El Mundo, 23-03-2015. [Consulta: 21 abril 2020].
  47. ↑ «C.G.P.J - Notas de prensa» (en castellà), 13-03-2015. Arxivat de l'original el 2021-05-14. [Consulta: 21 abril 2020].
  48. ↑ S.A, Web Financial Group. «El FC Barcelona celebra el traslado del 'caso Neymar' a los juzgados de Barcelona» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2020].
  49. ↑ «Acuerdo entre el Barça y fiscal por los delitos tributarios del fichaje de Neymar» (en castellà). La Vanguardia, 10-06-2016. [Consulta: 21 abril 2020].
  50. ↑ «Audiencia Provincial. Caso Condena al FC Barcelona Sentencia de 14 diciembre 2016» (PDF) (en castellà). Molins Parés. [Consulta: 21 abril 2020].
  51. ↑ «La directiva del Barcelona aprueba pacto con la Fiscalía por el caso Neymar» (en castellà). La Vanguardia, 13-06-2016. [Consulta: 21 abril 2020].
  52. ↑ «C.G.P.J - Notas de prensa» (en castellà), 17-06-2015. Arxivat de l'original el 2021-05-13. [Consulta: 21 abril 2020].
  53. ↑ «Cronología del caso Neymar II, tras la querella del fondo brasileño DIS» (en castellà). iusport, 05-09-2017. [Consulta: 21 abril 2020].
  54. ↑ «El Barça rescinde el contrato con I3 Ventures al descubrir su vinculación con las cuentas difamatorias» (en castellà). La Vanguardia, 18-02-2020. [Consulta: 21 abril 2020].
  55. ↑ Sport. «Barçagate: el club encargará a PriceWaterhouseCoopers una auditoria» (en castellà), 22-02-2020. [Consulta: 21 abril 2020].
  56. ↑ CatalunyaPress.es. «Dimiten en bloque, ante notario, seis directivos del Barça» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2020].
  57. ↑ «Emili Rousaud: "La corrupción en el seno del Barça queda patente"» (en castellà). ESPN, 14-04-2020. [Consulta: 21 abril 2020].
  58. ↑ «La junta del Barça se querellará contra Rousaud, quien lanzó sospechas de robo en club» (en castellà). Expansión, 13-04-2020. [Consulta: 21 abril 2020].
  59. ↑ «Els Mossos assenyalen Bartomeu per haver desviat diners del Barça per a fins personals». Vilaweb.cat, 19-07-2023. [Consulta: 19 juliol 2023].
  60. ↑ Martí Molina / Albert Nadal. «Laporta: "S'ha acabat un cicle i estem treballant en una renovació"». Ara, 16-05-2021. [Consulta: 14 abril 2022].
  61. ↑ «L’auditoria del Barça revela descontrol amb Bartomeu i una massa salarial disparada». Vilaweb, 07-10-2021. [Consulta: 7 octubre 2021].

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Bartomeu i Floreta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Bartomeu_i_Floreta&oldid=34023464»