Josep Maria Llovera i Tomàs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1874  Castelló d'Empúries (Alt Empordà) |
| Mort | 1949 (74/75 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | sociòleg, assagista, traductor |
Josep Maria Llovera i Tomàs (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1874 - Barcelona, 1949) fou un eclesiàstic, sociòleg i escriptor català.
Biografia
[modifica]Estudià a Girona i a Roma. Fou ordenat sacerdot a Roma i el 1919 va ser nomenat canonge de la seu de Barcelona. Fou també professor de sociologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Formà part de l'anomenat "Grupo de Democracia Cristiana", del també sociòleg Severino Aznar[1] i del moviment catòlic "Acció Popular".[2] Amb motiu de la fundació del partit Unió Democràtica de Catalunya fou consultat sobre la seva conveniència, però no hi va tenir un paper actiu.[3] Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Va formar part de la Societat Catalana de Filosofia, de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual fou el primer president, el 1923, en una junta formada, a més d'ell, per Pere Màrtir Bordoy i Torrents (secretari), Pere Coromines (tresorer), Jaume Serra i Húnter, Lluís Carreras, Jordi Dwelshauvers, Alexandre Galí, Josep Maria Capdevila, Pere Capdevila, Tomàs Carreras Artau, Ramon Turró i Bartomeu Xiberta.[4]
Obra
[modifica]- 1909 "Tratado de sociología cristiana", que és la seva obra més coneguda.
- 1922 Obra integral del pontificat de Benet XV.
- 1944 "Idea integral del sacrificio eucarístico".
- 1945 "Verdaguer, aspecto sacerdotal de su obra poética"..
Traduccions
[modifica]Va traduir al català:
- L'obra completa d'Horaci, en vers català[5]
- La Ilíada d'Homer, en concret, les quinze primeres rapsòdies o cants.[6]
- L'Himnari Litúrgic
- 1927 - La Sinopsi evangèlica de Lagrange.
- Ciceró. Alguns Discursos.
- 1931 Les Confessions de Sant Agustí.
Referències
[modifica]- ↑ Vegeu article sobre Severino Aznar a la Gran Enciclopedia Aragonesa On Line Arxivat 2009-07-05 a Wayback Machine..
- ↑ Vegis: Hilari M. Raguer, La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939), pàg. 261. Consultable en línia a Google Books
- ↑ Hilari Raguer, op. cit., pàg. 83.
- ↑ Vegis: Filosofia a Catalunya, 1900-1936, per Alexandre Galí, Pere Lluís Font, Josep Monserrat, Josep Monserrat i Molas. Disponible en línia a Google Books
- ↑ Traduccions publicades pòstumament el 1975 en el llibre: LLOVERA, Josep Ma. Versions de L'Obra Completa d'Horaci i de Quinze Rapsòdies de La Iliada d'Homer. Traducció directa en els metres originals. Acadèmia Catòlica, Sabadell, 1975.
- ↑ Inclòs en el llibre citat a la nota anterior.
Bibliografia
[modifica]- Jaume Medina, Una polèmica a la premsa vigatana entorn de la imitació dels ritmes clàssics en català: Josep Fonts, Joan Franquesa i Josep Maria Llovera; a AUSA· XXI · 151 (2003) p. 75-87, Patronat d'Estudis Osonencs Disponible en línia
- Jaume Medina, Set articles de Josep Maria Llovera sobre la imitació dels ritmes clàssics, a Faventia 26/1, 2004 95-111 Disponible en línia
- Jaume Medina, Les versions rítmiques de Josep Maria Llovera, a Faventia 27/1, 2005 125-138 Disponible en línia
Enllaços externs
[modifica]- Traducció en hexàmetres dels versos 430-488 de la Ilíada per part de Josep M. Llovera, a Revista de poesia, Vol. II, núm. 9; Setembre 1926, pàg. 123. Disponible en línia a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues