Josep Pons i Enrich

Josep Pons i Enrich

Biografia
Naixement	(es) José Pons y Enrich 1811 Manresa (Bages)
Mort	26 febrer 1893 (81/82 anys) Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Manresa
Activitat
Ocupació	empresari, polític
Família
Fills	Lluís Gonzaga Pons i Enrich

Josep Pons i Enrich (Manresa 1811 - Barcelona 1893) fou un industrial, polític i emprenedor català, fundador de Cal Pons de Puig-reig (Berguedà), cofundador de la Caixa de Manresa i un dels impulsors de la línia de ferrocarril de Manresa a Berga.^[1]

Josep Pons, nascut a Manresa el 1811,^[2] era descendent d'una família que ja es dedicava a teixir artesanalment. Per la branca paterna, el seu besavi, Maurici Pons, i el seu avi, Anton Pons, eren velers (fabricants de vels de seda); i el seu pare, Maurici Pons i Perera, era perxer, és a dir, teixidor en teler a mà de passamaneria. La seva mare, Antonia Enrich i Brugues, era filla d'un comerciant també manresà, Josep Enrich.^[3]

Josep Pons es va casar el 2 de gener de 1830 amb Raimunda Enrich i Brunet, també filla d'un veler. El matrimoni va tenir dos fills, Ignasi Pons i Enrich i Lluís Gonzaga Pons i Enrich. Cal remarcar que la coincidència de cognoms entre pare i fills ha portat a més d'un error a la historiografia econòmica de la Catalunya Central. Va morir a Barcelona, als 81 anys, el dia 26 de febrer de 1893.^[3]

Implicat en la política municipal, fou membre de l'Ajuntament de Manresa, a partir de 1830. Era primer tinent d'alcalde l'any 1854 quan, en ocasió d'una epidèmia, va exercir d'alcalde en funcions, i es va ocupar de la saturació de l'Hospital proporcionant llits que va instal·lar a l'escola de Sant Ignasi per acollir malalts. Del 1861 a 1863 fou diputat provincial.^[3]

Tot i que la seva obra principal va ser la creació de Cal Pons, al llarg de la seva vida va participar en nombroses iniciatives empresarials.

Fou un dels fundadors de la Caixa de Manresa (Caja y Montepío de Manresa), juntament amb l'exdominic Francesc Enrich, Manuel Oms i de Prat i altres.^[3]

Juntament amb el Sr. Vila, els germans Joaquim i Marià Torrens, el Sr. Argemí i l'alcalde Ignasi Oms, va fer la instal·lació de l'aigua potable a Manresa. Va influir per tal que la línia ferroviària Barcelona-Saragossa passés per Manresa, i no per Igualada. També va aconseguir del govern i del bisbe que les Germanetes dels Pobres s'instal·lessin a Manresa, a l'antic convent dels Caputxins, després d'haver-hi fet obres per a remodelar-lo.^[3]

Va ser el primer o un dels primers fabricants de filats i teixits de cotó. En el món tèxtil, va formar part de diverses societats: El 1848 creà la societat Font, Pons y Cia, que explotava una fàbrica a la vora del riu a Sallent. Simultàniament, amb el seu germà Lluís, tenia una societat dedicada a comercialitzar mocadors, cintes de seda i cotó, amb més de tres-cents treballadors, entre homes i dones, que teixien a les cases respectives amb maquinària pròpia, a Manresa. A més, feia teixir peces a Santpedor, Navarcles i Artés. Quan el 1854 es dissol la societat Font, Pons y Cia, forma la Sociedad de Pla y Pons, una filatura al Torrent de Sant Ignasi, que, a més d'un petit salt, ja disposava d'una màquina de vapor, la qual fou molt polèmica, ja que els veïns s'oposaren a la seva instal·lació per por que explotés. Un cop es casen les filles del seu soci Pla, es dissol la societat el 1855-56, i se'n forma una de nova, Pla, Vives y Aguilera. Al mateix temps, Josep Pons també tenia participació en una fàbrica de filar de Navarcles. Quan el 1861 la junta de la Séquia treu a subhasta alguns salts d'aigua, va comprar l'anomenat salt dels gossos. Després de comprar més terreny del voltant, hi va fer construir una fàbrica, al carrer de Sant Bartomeu, al barri de les Escodines, que el 1962 ja estava funcionant. Aquesta fàbrica va donar molta vida a la zona, habitada llavors per pagesos.^[3]

Fou un dels principals impulsors i accionista del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, mitjà de transport que va facilitar l'arribada de la matèria primera i la distribució de la roba manufacturada a Cal Pons, com també de totes les colònies de la zona. Aquest va ser un projecte dels principals industrials de l'Alt Llobregat, que, a part del transport de passatgers, responia tant a les necessitats de les indústries tèxtils, com de la mineria i la indústria del ciment de l'Alt Berguedà.^[4][5][6][7]

En un altre àmbit empresarial, Josep Pons i Enrich va instal·lar a Tortosa una fàbrica d'escloscar arròs, la primera que es construí a Catalunya.^[3]

L'empresa més important de Josep Pons va ser la creació d'una fàbrica als terrenys de cal Garrigal, a Puig-reig, iniciada el 1875 quan ja tenia uns 64 anys, amb la fundació d'una colònia industrial, que crearia el nucli de població que es coneix actualment com Cal Pons.

L'origen de la fundació d'aquesta colònia es remunta al moment en què el seu amic Teodor Prat (futur amo de cal Prat) el va informar d'uns terrenys a Puig-reig on hi havia bons salts d'aigua, amb el propòsit que en compressin un cada un. Era el 1874, i en aquell moment es trobaven a les escorrialles d'una guerra carlina; i per no trobar-se amb algun dels combatents que ja s'estaven retirant, van enviar en Josep Muntada a inspeccionar els terrenys, el qual en va fer un informe molt favorable: el salt era bo i la construcció de la resclosa i el canal serien barats. Immediatament el van escripturar a nom dels fills, Ignasi i Lluís G. Pons a parts iguals. Era la finca de cal Garrigal, on havien de construir la fàbrica. Però quan finalment es van desplaçar al lloc i el van veure es van endur una decepció, perquè era un terreny molt rost, deshabitat i dolent per al conreu. Posteriorment van comprar més terrenys als Berenguer de la casa de la Prada (Casa Prat segons consta en una carta de Lluís G. Pons), i també a cal Biel, on construirien els habitatges. Un dels primers edificis que es van construir, poc després de la fàbrica id els primers pisos, va ser la Torre Vella, que tenia una capella als baixos de la casa, per tal que els obrers no haguessin d'anar a la Parròquia de Puig-reig. Anys més tard, el 1886, va fer construir la magnífica Església de Sant Josep, d'estil historicista eclèctic molt goticitzant, aixecada en tan sols setze mesos.^[3]

Si les empreses en què havia participat fins llavors ja buscaven la força motriu de l'aigua, amb el salt de Cal Pons va poder crear una fàbrica més gran i amb el cicle complet d'elaboració (des d'obrir les bales de cotó, filar, teixir...). A Cal Pons hi va crear un model de colònia completa, amb l'espai residencial per als obrers (habitatges plurifamiliars, amb 96 pisos), tots els serveis (convent-escola, residència de noies, barberia, botigues i cafè) i els espais de domini i simbòlic (les dues torres amb el jardí monumental i l'església), a més de l'espai industrial. És una de les colònies tèxtils més interessants de Catalunya pel fet que és un gran conjunt urbanístic i arquitectònic que neix i es forma en un període relativament curt (1875-1910) i respon a una acurada planificació, per la qual cosa presenta una gran unitat.^[1]