Dinastia Kalabhra
| Kalabhra Imperi | ||||||||||||
| ||||||||||||
 Territoris Kalabhra | ||||||||||||
| Capital | Kaveripumpattinam, Madurai | |||||||||||
| Llengües | Prakrit, Tàmil | |||||||||||
| Religió | Budisme Hinduisme | |||||||||||
| Govern | Monarquia | |||||||||||
| Maharaja | ||||||||||||
| • | Segle V | Achyutavikranta | ||||||||||
| Tiraiyan de Pavattiri | ||||||||||||
| Pulli de Vengadam Tirupati
| ||||||||||||
| Era històrica | India clàssica | |||||||||||
| • | Segle III | vers 250 | ||||||||||
| • | Segle VII | vers 600 | ||||||||||
| ||||||||||||
| Avui part de | India | |||||||||||
La dinastia Kalabhra (tàmil களப்பிரர் - Kalappirar) fou una obscura dinastia dràvida que va governar al sud de l'Índia entre el segle iii i el segle vi. Els Kalabhres, possiblement Jainistes, van desplaçar els regnes dels primers Coles, primers Pandyes i Txeres (que havien dominat precedentment aquesta zona del subcontinent indi) per una revolta. Els Kalabhres van posar final als drets Brahmadeya que s'havien concedit als Bramans en pobles diversos a tota l'Índia del sud.
La dinastia Kalabhra va governar sobre tot el país Tàmil entre el segle iii i el segle VII en una era de la història de l'Índia del sud anomenada interregne Kalabhra. Hi ha poques informacions sobre l'origen d'aquest regne. Contràriament a l'abundància d'expressions artístiques i monumentals dels altres regnes de la regió, els kalabhres no varen deixar gairebé cap corpus arqueològic substancial. Les úniques fonts d'informació sobre aquesta època són algunes mencions budistes i jainistes.[1] Durant els segles següents els historiadors varen donar referències molt escasses sobre els Kalabhres en llurs obres. Per aquesta raó el període d'aquest regne és sovint qualificat com els anys obscurs del l'Índia del sud.
Identificació
[modifica]L'origen i identitat dels Kalabhres és incert. Generalment es creu que eren tribus de muntanya que van sortir de l'obscuritat per esdevenir un poder a l'Índia del sud.[2] Els seus reis van ser probablement poder seguidors del budisme i el jainisme.[3] Algunes de les seves monedes mostren imatges com un monjo jainista assegut, el budista Bodhisattva Manjushri, o el símbol de la Swastika, amb inscripcions Prakrits en escriptura Brahmi guió a l'altra banda. Els espècimens més tardans que daten cap al segle VI empra ambdós Prakrit i Tàmil en les inscripcions i imatges característiques de déus i deesses hindús.[4]
Un nombre de teories ha estat proposades per la identitat dels Kalabhras. T. A. Gopinath Rao els equipara amb els Muttaraiyars i Kallars i una inscripció al temple Vaikunta Perumal a Kanchi esmenta un Muttaraiyar anomenat Kalavara-Kalvan. La paraula Kalabhra possiblement podria ser una derivació sanscrita del tàmil Kalvan. M. Raghava Iyengar, d'altra banda, identifica els Kalabhres amb els Vellala Kalappalars.[4]Vers el 770 les lamines de Velvikudi del rei Pandya Parantaka Nedunjadaiyan esmenta els Kalabhres i R. Narasimhacharya i V. Venkayya els creu Karnates.[5][6] K. R. Venkatarama Iyer suggereix que els Kalabhres podrien haver-se establert a la regió de Bangalore-Chittoor a l'inici del segle v.[4]
Evidència en la literatura
[modifica]La història dels Coles de Uraiyur (Tiruchirappalli) és extremadament obscura del segle IV al segle ix, principalment per causa de l'ocupació del seu país pels Kalabhres. Buddhadatta, el gran escriptor en Pali, va pertànyer a Uraiyur. Esmenta al seu contemporani, el rei Achyutavikranta del Kalabharakula, com a governant sobre el país Cola de Kaveripumpattinam. Fou un budista. La tradició literària tàmil refereix a un Achyuta que va mantenir als governants Txera, Cola i Pandya sota captivitat. Sobre la base de la contemporaneïtat de Buddhadatta amb Buddhaghosha, Achyuta pot ser assignat al segle v. Així, després de l'edat del Sangam, els Coles van ser forçats a l'obscuritat pel Kalabhres, que van destorbar les plàcides condicions polítiques del país Tàmil.
Raons per la poca popularitat
[modifica]Els Kalabhres, al governar el país Tàmil, van destorbar l'ordre prevalent. Les inscripcions de Velvikudi del tercer any del regnat del Pandya Nedunjadaiyan (vers 765 – 815) diu que el Pandya governant Mudukudumi Peruvaludi va donar el poble de Velvikudi com Brahmadeya (regal als Bramins). El van gaudir de molt temps. Llavors un rei Kali anomenat Kalabhran va agafar possessió de les extenses terres fent fora un nombre de grans reis.
Patrons de la literatura
[modifica]El període dels Kalabhres va estar marcat per l'ascens del budisme, i probablement també del jainisme. Va ser caracteritzat per l'activitat literària considerable en tàmil. La majoria de les obres agrupades sota el nom "Les Divuit obres Menors" podrien haver estat escrites durant aquest període com també el Silappadhikaram, Manimegalai i altres obrees. Molts dels autors es van caracteritzar com a pertanyents a sectes herètiques (és a dir budistes i jainistes). Tanmateix, el gran lexicògraf tàmil Vaiyapuri Pillai havia assignat dates més tardanes a moltes d'aquestes obres. Aquesta teoria soscavaria l'enllaç entre els Kalabhras i les "Divuit feines Menors".[7]
Religió
[modifica]Se sap que els Kalabhres van ser patrons del hinduisme, budisme i jainisme.[8] Els kalabhres tardans semblen haver estat Xaivites i Vaixnavites. El Historiador F. E. Hardy suposa la cerimònia de palau feta a un temple de Vishnu o Mayon en el govern dels Kalabhres.[9] Són coneguts per patronitzar al déu hindu Skanda o Subramanya. Van imprimir la seva imatge en les seves monedes del segle V especialment aquelles dels governants de Kaveripumpattinam.[10] King Achyuta worshipped Vaishnava Tirumal.[11]
Caiguda dels Kalabhres
[modifica]El govern dels Kalabhres es va acabar al segle vii pel revifament del poder dels Pal·lava, dels Pandyes i els Txalukies de Vatapi. Hi ha algunes referències als Kalabhres a les inscripcions Pal·laves i Txalukies. Van ser conquerits pel Pal·lava Simhavishnu i el Pandya, Kadungon.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Arunachalam, M. The Kalabhras in the Pandiya Country and Their Impact on the Life and Letters There. Original from the University of California, Digitized Jul 30, 2008. University of Madras, 1979, p. 168.
- ↑ Thapar, Romila. The Penguin History of Early India: From the Origins to AD 1300 (en anglès). Penguin Books, 2003, p. 327. ISBN 9780141937427 [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ Kulke, Hermann; Rothermund, Dietmar. A History of India. 4th. Londres: Routledge, 2007, p. 105. ISBN 9780415329200 [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gupta, Parmanand. Geography from ancient Indian coins & seals. New Delhi: Concept Pub. Co., 1989, p. 23–24. ISBN 9788170222484 [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ Narasimhacharya, R.. History of Kannada language: readership lectures (en anglès). New Delhi: Asian Educational Services, 1990, p. 34. ISBN 9788120605596 [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ Sastri, Rao Bahadur H. Krishna. Epigraphia Indica vol.17. Government of India, 1924, p. 295.
- ↑ «Society under the Kalabhras». Tamil Nadu. tamilnadu.ind.in. Arxivat de l'original el 2017-12-20. [Consulta: 18 desembre 2008].
- ↑ P. 146 Kerala State gazetteer, Volume 2, Part 1 By Adoor K. K. Ramachandran Nair
- ↑ Veermani Pd. Upadhyaya Felicitation Volume by Veermani Prasad Upadhyaya
- ↑ P. 150 and P. 152 The peacock, the national bird of India By P. Thankappan Nair
- ↑ Buddhism in Tamil Nadu: collected papers By G. John Samuel, Ār. Es Śivagaṇēśamūrti, M. S. Nagarajan, Institute of Asian Studies (Madras, India)
Bibliografia addicional
[modifica]- Arunachalam, M. The Kalabhras in the Pandiya Country and Their Impact on the Life and Letters There. University of Madras, 1979.