Karl Flodin
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 juliol 1858 ![]() Vaasa (Finlàndia) ![]() |
Mort | 29 novembre 1925 ![]() Hèlsinki (Finlàndia) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositor, periodista ![]() |
Alumnes | Jean Sibelius ![]() |
Família | |
Pare | Ferdinand Flodin ![]() |
Parents | Hilda Flodin (cosina germana) ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Karl Theodor Flodin (Vaasa, 10 de juliol de 1858 - Hèlsinki, 29 de novembre de 1925) fou un compositor i musicòleg finès de pares alemanys.
Estudià al Conservatori de Leipzig i exercí per espai de molts anys la crítica musical a Hèlsinki, traslladant-se el 1907 a Buenos Aires.
Entre les seves composicions hi figuren:
- Cortej, per a instruments de vent;
- música escènica pel drama Hannele de Hauptmann;
- Helena, escena lírica inspirada en el Faust, per a soprano i orquestra, així com nombrosos cors per a veus d'homes i dones.
Com a musicògraf se li deuen:
- Finnischen Musik (1900);
- J. Sibelius (1901);
- Die Enlwicklung der Musik in Finnland (1903);
- Die Erweckung des nationalen Tones in der finnischen Musik (1904);
- Wegelius (1916).
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 382. (ISBN 84-239-4524-3)