Kerulen
(mn) Хэрлэн гол (zh-hans) 克鲁伦河 (mn) ᠬᠡᠷᠦᠯᠡᠨ ᠭᠣᠣᠯ | ||||
Tipus | riu | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Continent | Àsia | |||
País de la conca | Mongòlia i República Popular de la Xina | |||
Entitat territorial administrativa | Província de Dornod (Mongòlia) i Mongòlia Interior (RP Xina) | |||
Final | ||||
Entitat territorial administrativa | Mongòlia Interior (RP Xina) | |||
Localització | llac Hulun | |||
| ||||
Conca hidrogràfica | conca del riu Amur | |||
Característiques | ||||
Dimensió | 1.254 () km | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 116.400 km² | |||
Mesures | ||||
Cabal | 54 m³/s | |||
El riu Kerulen, també Kerülen o Kherlen (mongol: Хэрлэн гол, Kherlen gol; xinès: 克鲁伦河, Kèlǔlún Hé), és un riu de Mongòlia i la Xina. Té una llargada de 1.254 km.[1]
El seu origen és a les muntanyes Khentei prop de la muntanya Burkhan Khaldun a l'Àrea Estrictament Protegida de Khan Khentii, a uns 180 km al nord-oest d'Ulan Bator. Aquesta àrea separa el riu Tuul de la conca àrtica, de la conca de l'oceà Pacífic.[2]
El Kerulen corre en direcció a l'est per la província de Khentii. Creua l'estepa oriental mongola, passant per Ulaan Ereg i Txoibalsan, i entra a territori de la Xina desaiguant al llac Hulun després de 164 km per aquest país.[3]
En anys de fortes pluges el llac Hulun es desborda per la seva riba septentrional i l'aigua arriba al riu Argun a uns 20 km.[4][5]L'Argun marca el límit entre Rússia i la Xina durant 944 km fins que forma el riu Amur. El sistema Kerulen-Argun-Amur té un recorregut total de 5.025 km.
Referències
[modifica]- ↑ «Río Kerulen» (en castellà). mapcarta.com. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ «Archaeological Site at Khuduu Aral and Surrounding Cultural Landscape» (en anglès). UNESCO World Heritage Center, 19-12-2014. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ McGinley, Mark. «Daurian forest steppe». Encyclopedia of Earth, 16-05-2014. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ Mao, Pingping; Zhang, Jing; Li, Ming; Liu, Yiliang; Wang, Xu «Spatial and temporal variations in fractional vegetation cover and its driving factors in the Hulun Lake region» (en anglès). Ecological Indicators, 135, 01-02-2022, pàg. 108490. DOI: 10.1016/j.ecolind.2021.108490. ISSN: 1470-160X.
- ↑ Zhang, Hongzhou; Li, Mingjiang. China and Transboundary Water Politics in Asia (en anglès). Routledge, 2017-12-14. ISBN 978-1-351-66980-1.