L'Albagés

L'Albagés

Escut d'armes
Castell de l'Albagés
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 27′ 02″ N, 0° 44′ 25″ E / 41.450555555556°N,0.74027777777778°E / 41.450555555556; 0.74027777777778
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Garrigues
Capital	l'Albagés
Població humana
Població	356 (2023) (13,85 hab./km²)
Llars	9 (1553)
Gentilici	Albagenc, albagenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal per a l’Abastament d’Aigua Potable a la comarca de Les Garrigues
Superfície	25,7 km²
Banyat per	riu de Set i canal Segarra-Garrigues
Altitud	372 m
Limita amb	Castelldans el Soleràs Juncosa Cervià de les Garrigues el Cogul
Identificador descriptiu
Codi postal	25155
Codi INE	25006
Codi IDESCAT	250061
Lloc web	albages.ddl.net

L'Albagés és un municipi de la comarca de les Garrigues, Catalunya. El 1983 es va modificar el nom per incorporar l'article a Albagés.

Les troballes de sílex paleolític i ceràmica a la vora del riu Set, juntament amb les pintures rupestres de les coves del Cogul, són una clara evidència de la ja existència humana al terme durant l’edat de pedra a la regió.

Les restes mes antigues de la vil·la pertanyen al castell de l'Albagés, aquesta va edificada entre els segles VIII i X.

A conseqüència de la invasió per part dels àrabs, es van construir torreons (castells) als punts més estratègics gairebé sempre a pocs quilòmetres d’algun riu

L’any 1116, Ramon Berenguer III va augmentar els seus dominis mitjançant la conquesta pacífica dels territoris de les Garrigues, entre els quals es trobaria l’Albagés, que en aquell moment formava part del terme de Castelldans.

Posteriorment, amb la conquesta de Lleida l’any 1149, Ramon Berenguer IV va cedir tant la torre com el mateix terme de l’Albagés als Cavallers de l’Orde del Temple, els quals van transformar el castell en una fortalesa.

L’any 1308 el Papa Climent V va suprimir l’Orde del Temple i va conquerir tots els seus béns, els quals van passar a ser propietat una part de la corona i l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Fins que l’any 1315, Andreu de Timor, l’abat de Poblet, va comprar el castell i el terme de l’Albagés a Guillem de Namontaguda.

Durant els anys 1643 i 1647, durant la guerra dels segadors, el terme va ser saquejat i cremat per les tropes castellanes, per aquest motiu, entre el 1688 i 1692, el castell va ser restaurat per l’abat Pere Virgili.

L’any 1835, amb l’extinció de les Ordes conventuals i del feudalisme a causa de les desamortitzacions dutes a terme a tot el país, l’Albagés es va regir pel seu propi ajuntament constitucional.^[1]

El terme Albagés ja apareix en documents al segle xii. Potser deriva del gentilici albigès (nadius d'Albi), lloc d'on devien provenir els primers repobladors.^[2]

• Llista de topònims de l'Albagés (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - 13 9 18 155 658 796 746 777 876

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 892 761 736 668 616 584 586 571 553 553

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 507 512 510 502 502 492 476 462 425 419

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 403 375 361 348 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

^[3]

• Castell de l'Albagés
• Sant Joan Baptista de l'Albagés

• Serrall de la Punta Alta
• Tossals Bessons

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Albagés

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya