L'Orontea

Infotaula de composicióL'Orontea
Títol originalOrontea (it) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAntonio Cesti Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaGiacinto Andrea Cicognini Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Basat enGiacinto Andrea Cicognini
Parts3 actes Modifica el valor a Wikidata
Personatges
  • la Filosofia (soprano)
  • l'Amore (soprano)
  • Orontea (soprano)
  • Alidoro (tenor)
  • Silandra (soprano)
  • Corindo (contralt)
  • Creonte (baix)
  • Aristea (contralt)
  • Giacinta (soprano)
  • Gelone (baix)
  • Tibrino (soprano)
Estrena
Estrena19 febrer 1656 Modifica el valor a Wikidata
EscenariInnsbruck Modifica el valor a Wikidata, Estat del Tirol Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 84fad54e-8270-4cb3-ae91-2fc0da8efb94 IMSLP: L'Orontea_(Cesti,_Antonio) Modifica el valor a Wikidata

L'Orontea és una òpera d'Antonio Cesti sobre un llibret de Giovanni Filippo Apolloni, basat en un altre de Giacinto Andrea Cicognini, estrenada a Innsbruck el 19 de febrer de 1656.

Orontea va ser una de les òperes italianes més populars del segle XVII. Inclou àries conegudes per a soprano com "Intorno all'idol mio", "Addio Corindo" i "Il mio ben dice ch'io speri". Va ser una obra molt popular a Itàlia on es representà pràcticament sense interrupcions fins al 1683. Va ser recuperada més de 17 vegades abans del 1700,[1] incloent-hi representacions a Gènova, Roma, Florència, Torí, Milà, Bolonya, Venècia, Palerm, Nàpols, Hannover,[2][3] coincidint amb l'època en què l'òpera italiana es començava a difondre arreu d'Europa. Gairebé tota la partitura es va perdre, i l'òpera va quedar oblidada. Es van descobrir diversos manuscrits durant la dècada de 1950. Les representacions modernes van començar el 1961 a la Piccola Scala de Milà amb Teresa Berganza i Carlo Cava, dirigits per Bruno Bartoletti. René Jacobs va dirigir una producció el 1982 a Innsbruck, i Ivor Bolton el 2015 a l'Oper Frankfurt. L'obra es va interpretar per primera vegada a Austràlia amb Pinchgut Opera el 2022.[4][5] Una nova posada en escena ha estat inclosa en la temporada 2023/2024 del Teatro alla Scala de Milà, dirigida per Giovanni Antonini, amb direcció escènica de Robert Carsen i Stéphanie d'Oustrac en el paper principal.

Se situa a mig camí entre l'òpera de cort i l'òpera lírica, intentant fins i tot fer-ne una síntesi. No s'hi troben commemoracions històriques, ni finalitats al·legòriques sinó simplement una diversió on l'amor s'encén i s'apaga en un instant, quan el menyspreu succeeix a l'adoració. En aquest joc de l'amor i de l'atzar, tots els personatges cremen en el mateix foc, sense poder-se resistir, proclamant tots, per torns, que l'amor ignora la llei.

Referències

[modifica]
  1. "Laughs; then and now" per Genevieve Lang, Pinchgut Opera, 12 de maig de 2022
  2. Tim Carter: Understanding Italian Opera. Oxford University Press, 2015, ISBN 978-0-19-024794-2, doi:10.1093/acprof:oso/9780190247942.001.0001, p. 6.
  3. Silke Leopold: Die Oper im 17. Jahrhundert. Handbuch der musikalischen Gattungen, vol. 11. Laaber, 2004, ISBN 3-89007-134-1, p. 273.
  4. "Pinchgut Opera: Orontea, Limelight
  5. Pinchgut Opera presents Orontea by Cesti, juny de 2022, pinchgutopera.com. Consultat el 19 de juny de 2024.

Vegeu també

[modifica]