L'exili i el regne

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

L'exili i el regne

L'Exil et le Royaume
Tipus	obra literària i recull de contes
Fitxa
Autor	Albert Camus
Llengua	Francès
Artista de la coberta	Paul Rand
Publicació	França (Algèria francesa), 1957
Editorial	Librairie Gallimard, La Magrana
Edició en català
Traductor	Joan Fuster i Josep Palàcios.
Publicació	1991
Dades i xifres
Gènere	Novel·la filosòfica, Filosofia de l'absurd
Nombre de pàgines	206
Altres
ISBN	9788474102253
OCLC	808145978

L'exili i el regne (títol original en francès, L'Exil et le Royaume) és una col·lecció de sis contes escrits per l'escriptor francès-algerià Albert Camus en francès l'any 1957. El fil conductor segueix un mateix propòsit ètic i estètic, la fraternitat humana, el sentit de l'existència, i l'enyorança d'un univers moral que ens protegeixi del destructivisme ètic i social.

Els personatges dels relats viuen diversos tipus d'exili, des de l'alienació física i social («El renegat o un esperit confús», «L'hoste», «La pedra que creix») fins a aquest exili personal o interior que evidencia millor l'absurd de la condició humana.

Aquestes obres de ficció cobreixen tota la varietat des de l'existencialisme, o absurdisme, com Camus va insistir que s'anomenessin les seves idees filosòfiques. La manifestació més clara dels ideals de Camus es poden trobar en el conte "La Pierre qui pousse". Aquesta història protagonitzada per d'Arrast, que pot ser vist com un heroi positiu en oposició a Meursault a L'estrany. Ell activament forma la seva vida i se sacrifica a si mateix amb la finalitat d'ajudar a un amic, en lloc de romandre passiu. La qualitat moral de les seves accions s'intensifica pel fet que d'Arrast posseeix profund coneixement de l'absurd del món, però, no obstant, actua moralment (no gaire diferent del personatge principal en "La pesta").

Les sis obres recollides en aquest volum són:

• "La dona adúltera" ("La Femme adultère")
• "El renegat o esperit confós" ("Li Renégat ou un esprit confus")
• "L'home silenciós" ("Els Muets")
• "El convidat" ("L'Hôte")
• "Jonas o l'artista en el treball" ("Jonas ou l'artiste au travail")
• "La pedra que creix" ("La Pierre qui pousse")