La Femme de l'aviateur
Fitxa | ||
---|---|---|
Direcció | Éric Rohmer | |
Protagonistes | ||
Producció | Margaret Ménégoz | |
Guió | Éric Rohmer | |
Fotografia | Bernard Lutic | |
Productora | Les Films du Losange | |
Distribuïdor | Netflix | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | França | |
Estrena | 4 març 1981 | |
Durada | 103 min | |
Idioma original | francès | |
Color | en color | |
Format | 4:3 | |
Descripció | ||
Gènere | comèdia dramàtica, comèdia i drama | |
Qualificació MPAA | PG | |
Lloc de la narració | París, boulevard Pereire (en) , Gare de Paris-Est (en) i parc des Buttes-Chaumont | |
Lloc web | filmsdulosange.com… | |
|
La Femme de l'aviateur és una pel·lícula francesa dirigida per Éric Rohmer, i estrenada el 1981. És la primera del cicle de "Comèdies i proverbis" (Comédies et proverbes).
Argument
[modifica]François estudia Dret de dia i treballa de nit a l'oficina de correus de l'estació de l'Est.[1] Un dissabte, de bon matí quan ha acabat el seu torn va a casa de l'Anne (la seva nòvia). Per no despertar-la té pensat deixar-li una nota, però el seu bolígraf no funciona i va a comprar-ne un. Mentrestant, arriba en Christian (un pilot d'aviació, antic amant de l'Anne) que ve a comunicar a la jove la seva decisió de trencar definitivament amb ella, donat que la seva dona està esperant un fill i s'ha instal·lat a Paris. Quan torna en François veu sortir l'Anne i en Christian i el fa sospitar, mirant durant tot el matí que l'Anne li doni explicacions. Ella refusa respondre, apel·lant la seva independència.
A la tarda en François veu l'aviador acompanyant d'una dona rosa i decideix seguir-los. Una noia jove, Lucie, s'adona de la persecució i se l'hi afegeix. Intenten sense èxit fotografiar-los en un parc i posteriorment la parella entra en un immoble on hi ha un despatx d'advocats. Lucie pensa que la rosa és la dona de l'aviador i que estan tramitant el divorci. La jove marxa abans, i en François li promet explicar-li el desenllaç. El vespre en François li demana a l'Anne per casar-se, abandonarà els seus estudis i buscarà una feina de dia, per estar més temps junts, però l'Anne el refusa perquè vol viure sola, i ja li van bé les trobades ocasionals. Tot explicant-li la visita d'en Christian li ensenya una foto on surt la dona rosa que resulta ser la germana i no pas la dona de l'aviador. Tal com havia quedat en François es disposa a explicar el final de la història a la Lucie. Ho fa per carta i quan va a la bústia veu la Lucie petonejant-se apasionadament amb un company de correus. Abatut, en François entra a l'estació de l'Est, amb la cançó de fons "Paris m'a séduit...Point perdu dans la masse immense, je ne compte pas plus qu'un pavé de la rue..."[2] (interpretada per Arielle Dombasle)[3]
Repartiment
[modifica]- Philippe Marlaud: François
- Marie Rivière: Anne
- Anne-Laure Meury: Lucie
- Mathieu Carrière: Christian
- Philippe Caroit: l'amic d'en François
- Coralie Clément: la companya de l'Anne
- Lise Hérédia: l'amiga de l'Anne
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- La Femme de l'aviateur és la primera entrega del cicle de Comèdies i Proverbis d'Éric Rohmer i que va continuar amb Le Beau Mariage (1982), Pauline à la plage (1983), Les nuits de la pleine lune (1984), Le Rayon vert (1986) i L'Ami de mon amie (1987)
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- GARCIA BRUSCO, Carlos. Éric Rohmer. Madrid: Ediciones JC. 1991 (castellà)
- MAGNY, Joël. Éric Rohmer. Paris: Rivages.1986 (francès)
- HEREDERO, Carlos F; SANTAMARINA, Antonio. Éric Rohmer. Madrid: Cátedra, 2a ed.act. 2010 (castellà)
- HERTAY, Alain.Éric Rohmer. Liège: Les Éditions du Cefal, 1998 (francès)