La Passió d'Esparreguera

Infotaula d'arts escèniquesLa Passió d'Esparreguera

Teatre la Passió d'Esparreguera Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Gènereteatre religiós Modifica el valor a Wikidata
Premis(2012) Creu de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc weblapassio.net… Modifica el valor a Wikidata

La Passió d'Esparreguera és una representació de la Passió de Crist, realitzada amb escenografia pròpiament teatral i amb diversos intèrprets. El poble d'Esparreguera es mobilitza per fer realitat les representacions. Independentment dels textos, el fet tradicional persisteix. Cada any es representen una desena de representacions, que tenen lloc al Teatre de la Passió, un gran equipament teatral inaugurat el 1969 i dissenyat específicament per a les representacions de passions.[1] Juntament amb La Passió d'Olesa de Montserrat és una de les "passions" més grans i conegudes de Catalunya.[2]

Origen

[modifica]

La Contrareforma, impulsada per l'església catòlica a partir del Concili de Trento (1545-1563) fa que el drama sacre passi al carrer, on en mans bàsicament dels gremis, les confraries o bé de les comunitats rurals s'estructura en 3 o 4 actes, segons l'ús de l'època. A partir del segle xvii les representacions experimenten una gran difusió popular i proliferen molts textos diferents, que segueixen més o menys les versions tradicionals. L'autoritat eclesiàstica, però, aconsegueix depurar i unificar les diferents versions popularitzades i així s'arriba al text atribuït a Fra Antoni de Sant Jeroni, publicat a Vic l'any 1773, que en realitat és una mena de recull de les diferents versions existents. Aquest text, és el que es va representar a Esparreguera fins als anys quaranta.[1]

Les primeres notícies de la representació de la Passió a Esparreguera són de principis de segle xvii (1611) on, fins a mitjan segle xix, les funcions, abans de tancar-se en teatres, tenien el carrer com a marc natural de representació. A partir d'aquells anys, les representacions passen per diferents espais teatrals públics o privats i tot el drama s'estructura com una obra de teatre clàssica que es representa partida, amb una primera part al matí sobre els tres anys de vida pública de Jesús i una segona part a la tarda amb la passió, mort i resurrecció de Crist.[1]

Durant la post guerra, es comença a plantejar la substitució del text utilitzat fins aleshores, i se'n representen de diferents entre els anys 1944-1951 i 1952-1959. Finalment, el poeta local Ramon Torruella, n'escriu una nova versió que s'estrena l'any 1960 i que és la que es representa actualment, estructurada en dues sessions (quatre actes i fins a 35 quadres).[1]

Dramatúrgia

[modifica]

La Passió d'Esparreguera es representa, amb algunes variacions segons els anys, alguns dissabtes i tots els diumenges i dies festius des de l'inici de la quaresma fins a la primera setmana de maig (excepte Diumenge de Rams, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua), i és molt més que una celebració teatralitzada de la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Es tracta d'un espectacle teatral de gran magnitud, realitzat amb unes condicions tècniques excepcionals i extraordinàriament efectistes, però a més és la posada en escena d'una tradició secular, viscuda d'una manera molt intensa per la gran quantitat d'actors i figurants, tots amateurs, que hi participen, i que comptant els que treballen entre bambolines i els que d'alguna manera hi col·laboren reuneix al voltant de l'organització i representació de la Passió prop d'un miler persones. En molts casos és una tradició transmesa de pares a fills; molts dels actors han començat a participar-hi, de petits, com a figurants, per anar pujant llocs en l'escalafó artístic fins a arribar als papers més importants. Altres col·laboradors, potser no han sortit mai a l'escena, però es troben igualment vinculats a aquesta gran festa des dels llocs de responsabilitat tècnica: escenografia, tramoia, trucatge, il·luminació, o en qualsevol altra tasca de suport.[1]

La música de La Passió d'Esparreguera és del mestre esparreguerí Josep Borràs [nota 1] i va ser cedida al Patronat de La Passió d'Esparreguera. Es toca i es canta en directe a cada representació a càrrec de l'Orquestra de La Passió i de la Coral de La Passió d'Esparreguera, que actualment és una entitat autònoma.

Coral

[modifica]

La Coral de La Passió d'Esparreguera és una entitat composta d'una trentena de cantaires. L'any 1978 s'inicià com a coral estable, amb una formació permanent per tal de cobrir totes les necessitats del cant coral durant tot l'any.[6] L'any 1990 estrena l'obra El comte Arnau amb l'acompanyament de piano i rapsodes, harmonitzada pel seu director Carles Sagarra.[7] El 1994 enregistrà, en català, dos cassets de cant religiós –Una veu exultant- de mossèn Josep Solé.[8]

Al concert de Nadal del 1998, a la sala gran de La Passió d'Esparreguera i amb l'Orquestra Simfònica Europea, interpretà l’Al·leluia de La Passió, del mestre Josep Borràs,[9] les Danses Polovtsianes i El Danubi Blau, obres de Borodian i Richard Strauss, respectivament, a la direcció de Christian Florea. El 2001 participà en l'enregistrament d'un concert als estudis de COM Ràdio de Barcelona, que va ser emès el dia de Nadal.[10] El 2005, i com a estrena d'Esparreguera com a Capital de la Cultura Catalana, participà en l'espectacle Nadales del Món dirigida per Jordi Usan.[11]

El mes de juny de 2014 va cloure el curs amb un concert teatral amb fragments de sarsueles com Bohemios, Doña Francisquita i Cançó d'Amor i de Guerra, entre d'altres, actuant com a solistes Olga Aurín i Daniel Casas, i al mes de setembre va actuar, com a cor, a la sarsuela Bohemios en els actes commemoratius del retorn de les despulles d'Amadeu Vives al seu poble natal, Collbató.[12] A més de fer els clàssics concerts[13] amb la interpretació de nadales[14][15] i cançons d'altres èpoques.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Josep Borràs i Farrés (Esparreguera, 11 de novembre del 1929) és un músic, director de teatre i flequer esparreguerí. Va ser autor de la música de La Passió d'Esparreguera (1976), de caramelles, d'obres per a violí i piano (com Preguntes, 1976, o Placidesa, 2006) i d'una desena[3] de sardanes. També està vinculat al món del teatre, i entre el 2004 al 2013 va dirigir vuit obres de teatre, sis de les quals d'en Josep Maria de Sagarra. El 2005 va ser guardonat amb el "premi Joan Cererols i Fornells de Música" [4][5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gencat «La Passió d'Esparreguera». Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, 2011. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2014 [Consulta: 9 abril 2014].
  2. ↑ «Passió d’Olesa de Montserrat». Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 març 2022].
  3. ↑ «Sardanes de Josep Borràs». [Consulta: 25 març 2018].
  4. ↑ Reynés, Carles «Josep Borràs. Músic de vocació i flequer de professió». 777 comunica, núm. 126, octubre-novembre 2012, pàg. 30.[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Llista dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, al web del Consell Comarcal». [Consulta: 25 març 2018].
  6. ↑ «Coral de La Passió d'Esparreguera». La Passió d'Esparreguera. Arxivat de l'original el 2018-02-26. [Consulta: 24 abril 2015].
  7. ↑ Jordana i Ollé, Joan. El cant coral al Baix Llobregat. Federació Catalana d'Entitats Corals - Demarcació del Baix Llobregat. Baix Llobregat: Federació Catalana d'Entitats Corals, març de 2010, p. 33. ISBN B-13.477-2010.  Arxivat 2021-10-23 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Coral La Passió». Ajuntament d'Esparreguera. Arxivat de l'original el 2019-12-22. [Consulta: 24 abril 2015].
  9. ↑ «Esparreguera TV. En Josep Borràs i la Coral La Passió Divendres Sant». Youtube, 18-07-2014. [Consulta: 24 abril 2015].
  10. ↑ «Concert de Nadal 2001. Coral de la Passió d'Esparreguera». COM Ràdio, 01-12-2010. Arxivat de l'original el 2018-02-26. [Consulta: 24 abril 2015].
  11. ↑ «Esparreguera s'estrena amb un concert de corals com a capital de la cultura catalana 2005». TV3 (CCMA), 01-01-2005. [Consulta: 24 abril 2015].
  12. ↑ «Amadeu Vives serà enterrat a Collbató el proper 20 de setembre». Ajuntament de Collbató, 01-07-2014. [Consulta: 24 abril 2015].
  13. ↑ «Les corals del Baix Llobregat canten a La Passió d'Esparreguera». 777 Comunica, 26-02-2015. Arxivat de l'original el 2018-02-26. [Consulta: 24 abril 2015].
  14. ↑ «Activitats nadalenques a la Passió d'Esparreguera». Turisme Baix Llobregat. Arxivat de l'original el 2019-12-22. [Consulta: 24 abril 2015].
  15. ↑ «Concert conjunt de Nadal de la Coral de l'Escola de Música i Dansa amb la Coral de la Passió». Regió 7, 01-12-2014 [Consulta: 24 abril 2015].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Passió d'Esparreguera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Passió_d%27Esparreguera&oldid=34042091»