La Ribera Alta

Per a altres significats, vegeu «Ribera Alta de l'Ebre».

La Ribera Alta

Localització
39° 12′ 09″ N, 0° 32′ 33″ O / 39.202461°N,0.542447°O / 39.202461; -0.542447
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Capital	Alzira
Conté la subdivisió	Alberic Alcàntera de Xúquer Alfarb ../... 35+
Població humana
Població	225.216 (2022) (222,66 hab./km²)
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	1.011,5 km²
Limita amb	la Canal de Navarrés Horta Sud Ribera Baixa la Safor Horta Oest la Costera Foia de Bunyol Horta Sud (històrica)

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira. A causa del creixement urbanístic, els nuclis urbans d'Alzira, Algemesí i Carcaixent han quedat units en l'actualitat, formant un nucli proper als cent mil habitants. L'actual comarca de la Ribera Alta comprèn les subcomarques històriques de la Vall dels Alcalans al nord i la Vall de Càrcer i el Baix Albaida al sud. Els municipis de Tous i Castelló no formaven part d'una històrica comarca de la Ribera Alta que sí que hi formaven Albalat de la Ribera (Ribera Baixa), i Estubeny (Costera). Aquesta comarca històrica apareix al mapa d'Emili Beüt Comarques naturals del Regne de València, publicat l'any 1934.

Limita al nord amb la Foia de Bunyol i l'Horta Sud. A l'est amb Ribera Baixa, al sud amb la Costera i a l'oest amb la Canal de Navarrés. Alguns dels rius que travessen la comarca són el Xúquer, el Magre, el Sellent i l'Albaida.

Les dades bàsiques dels «35 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,^[1] són:

Els habitants de la Pobla Llarga també reben el nom d'escarabat.^[2]

L'economia de la comarca s'ha sustentat tradicionalment en l'agricultura, cultiu de regadiu i sobretot en la taronja, que presenta una gran exportació. La indústria és un sector predominant des de la segona meitat del segle XX i es concentra principalment a Alzira.

El primer poblament d'importància començà a l'Eneolític i esdevingué més dens vers la meitat del segon mil·lenni, durant el Bronze valencià. A l'època ibèrica la comarca sembla que era el límit entre els edetans i els contestans, al llarg de la línia del Xúquer. Un dels poblats ibèrics més importants era La Carència, ubicat a Torís. La romanització representà l'establiment de vil·les, de moment mal documentades. Llavors la comarca era travessada per la Via Augusta. Durant l'època musulmana, en la qual foren ja intensament aprofitades les possibilitats agràries que oferia un terreny pla amb l'abundant aigua del Xúquer, tingué un creixement important el nucli d'Alzira, que arribà a cap de governació. La resta de les poblacions comarcanes eren en la seua majoria alqueries, com ho demostra la presència de nombrosos topònims àrabs, molts d'ells al·lusius als orígens egipcis dels clans.^[3] Amb la reconquesta, assenyalada a la Ribera Alta per la capitulació d'Alzira davant Jaume I (1242), es consagrà la capitalitat de la població. Es va produir un establiment de 818 colons cristians, distribuïts en diversos municipis, amb terres alodials.^[4] Jaume I el 1249 creà el terme general d'Alzira, situat entre els de València i Xàtiva, que comprenia tota la Ribera Alta i la Ribera Baixa, amb més de quaranta alqueries, moltes de les quals són l'origen de la major part dels pobles actuals, que se separaren gradualment del terme general; Algemesí (1574) i Carcaixent (1576) van adquirir vot a Corts. La població musulmana, després morisca, es localitzà sobretot als llocs més reduïts, que foren afectats per l'expulsió del 1609. La comarca depenia administrativament de la governació de València i de la de Xàtiva dellà Xúquer, segons la situació al nord o al sud del riu. Després del 1707 fou creada la nova governació d'Alzira, que comprenia tota la comarca excepte la vall de Càrcer, que era de la governació de Montesa, i el curs baix del riu Albaida, que ho era de la de Xàtiva, però incloïa part de l'Horta i de la Foia de Bunyol. Després de la divisió provincial (1833) la comarca es dividí entre els partits judicials d'Alberic, Alzira, Carlet, Xàtiva i Xiva.^[5]

A la Ribera Alta queden exemples d'arquitectura islàmica: la Muralla d'Alzira, el castell d'Alèdua^[6] i la torre Mussa^[7] destaquen i són testimonis construïts amb pedra i morter de calç.

• 
  Muralla d'Alzira
• 
  Castell d'Alèdua
• 
  Torre Mussa

• 
  Basílica menor de Sant Jaume d'Algemesí.
• 
  Església de l'Assumpció de Carcaixent.
• 
  Ermita de Sant Bernat de Carlet.

• Riberer.
• Mancomunitat de la Ribera Alta.
• Ribera del Xúquer.
• Llista de monuments de la Ribera Alta.
• Museu Municipal d'Alzira.
• Coves i avencs de la Ribera Alta.

• «La Ribera Alta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer
• La Ribera Alta: estudis comarcals de la província de València. PUV, 2018. ISBN 9788491331827. ^{[Enllaç no actiu]}

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ribera Alta