El misantrop

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El misantrop

Le Misanthrope
Tipus	obra dramàtica
Autor	Molière
Llengua	francès
Creació	1666
Gènere	comèdia de costums
Lloc de la narració	París
Data de publicació	1666
País d'origen	França
Personatges
Personatges	Alceste (en) , Arsinoë (en) , Célimène (en) , Philinte (en) , Oronte (en) , Éliante (en) , Clitandre (en) , Guard (en) , Du Bois (en) , Basque (en) i Acaste (en)
Teatre	Salle du Palais-Royal (en)
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica	1hc i acz

El misantrop és una comèdia teatral escrita per Molière el 1666. Es va estrenar per primer cop el 4 de juny de 1666 al Théâtre du Palais-Royal de París. Els temes de l'obra són la hipocresia de la societat aristocràtica, en aquest cas francesa; els defectes humans, que mostra detalladament en els personatges; i els problemes de la societat.^[1]

Quan Molière la va escriure,es trobava en males condicions: estava malalt i va ser abandonat per la seva dona. Aquests fets van dur Molière a escriure aquest drama en el qual es reflecteix la contrarietat i el descontentament amb el gènere humà i la societat del moment.

Molière havia tingut molts problemes a causa de la publicació de Tartuf i Don Joan, que van ser prohibits pel govern francès. És per això que no se sap si el personatge principal, Arnau, ha de ser concebut com un heroi per la seva honestedat o un ximple per tenir un punt de vista idealitzat i poc realista de la societat. Molière va rebre moltes crítiques per la seva obra El misantrop.

L'obra està escrita en vers i consta de cinc actes. El context temporal no arriba a un dia sencer i el context de lloc és un únic escenari: casa d'Adelais, a París.

Els noms dels personatges han catalanitzats i la majoria no tenen res a veure amb els noms donats per Molière. Per exemple, el nom original d'Arnau, el personatge principal, és Alceste.^[2]

• Acte primer:
  • Escena I: Ferran, Arnau
  • Escena II: Clovis, Arnau, Ferran
  • Escena III: Ferran, Arnau
• Acte segon:
  • Escena I: Arnau, Adelais
  • Escena II: Adelais, Anrau, Perot
  • Escena III: Adelais, Arnau
  • Escena IV: Arnau, Adelais, Perot
  • Escena V: Oriana, Ferran, Tirant, Guerau, Arnau, Adelais, Perot
  • Escena VI: Arnau, Adelais, Oriana, Tirant, Ferran, Guerau, Perot
  • Escena VII: Arnau, Adelais, Oriana, Tirant, Ferran, Guerau, un Uixer
• Acte tercer:
  • Escena I: Guerau, Tirant
  • Escena II: Adelais, Tirant, Guerau
  • Escena III: Adelais, Tirant, Guerau, Perot
  • Escena IV: Adelais, Jovita, Guerau, Tirant
  • Escena V: Adelais, Jovita
  • Escena VI: Arnau, Jovita, Adelais
  • Escena VII: Arnau, Jovita
• Acte quart:
  • Escena I: Oriana, Ferran
  • Escena II: Arnau, Oriana, Ferran
  • Escena III: Adelais, Arnau
  • Escena IV: Adelais, Arnau, Janot
• Acte cinquè:
  • Escena I: Arnau, Ferran
  • Escena II: Arnau, Adelais, Clovis
  • Escena III: Oriana, Ferran, Adelais, Clovis, Arnau
  • Escena IV: Adelais, Oriana, Arnau, Ferran, Clovis, Jovita, Guerau, Tirant
  • Escena V: Adelais, Oriana, Jovita, Arnau, Clovis, Ferran
  • Escena VI: Adelais, Oriana, Jovita, Arnau, Ferran
  • Escena VII: Adelais, Oriana, Arnau, Ferran
  • Escena VIII: Oriana, Arnau, Ferran

• Arnau: protagonsita de l'obra i enamorat d'Adelais. Expressa un profund malestar per la societat i en critica els defectes.
• Ferran: amic d'Arnau i enamorat d'Oriana.
• Clovis: jove marquès enamorat d'Adelais.
• Adelais: noia jove a la qual festegen Arnau, Clovis, Guerau i Tirant; tot i que fa creure a Arnau que només l'estima a ell.
• Oriana: cosina d'Adelais enamorada d'Arnau. Al final cedeix al festeig de Ferran.
• Jovita: beguina. Dona gran enamorada d'Arnau i gelosa de l'atenció d'Arnau cap a Adelais.
• Guerau: noble que forma part dels pretendents d'Adelais.
• Tirant: noble que forma part dels pretendents d'Adelais.
• Perot: criat i servent d'Adelais.
• Un uixer
• Janot: criat i servent d'Arnau.

Al contrari de la resta de gent, Arnau rebutja tota mena de compliments i les convencions socials en una França noble en ple segle xvii. El seu tarannà el fa impopular i es lamenta del seu aïllament d'un món que ell veu superficial i fals.

Malgrat la seva ideologia i les seves conviccions, Arnau no pot deixar d'estimar Adelais, una noia enginyosa i frívola que Arnau menysprea però que té el cor robat a Arnau. Tot i les constants disputes entre Arnau i Adelais, ella es nega a canviar.