Leo the Last
Fitxa | |
---|---|
Direcció | John Boorman |
Protagonistes | |
Producció | Robert Chartoff i Irwin Winkler |
Guió | John Boorman i George Tabori |
Música | Fred Myrow |
Fotografia | Peter Suschitzky |
Distribuïdor | United Artists i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit |
Estrena | 1970 |
Durada | 104 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Londres |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica |
Lloc de la narració | Londres |
Leo the Last és una pel·lícula britànica de John Boorman estrenada el 1970.
Amb Leo the Last, John Boorman torna a Anglaterra i roda finalment una pel·lícula de la qual ha escrit el guió.
Va dirigir la seva pel·lícula en decorats reals en un carrer de Notting-Hill Gate a Londres. Aquest antic barri residencial estava a punt de la demolició, quan els productors de la pel·lícula van obtenir l'autorització de rodar. A canvi d'aquesta autorització, van construir un terreny de joc per als nens.
Argument
[modifica]Observant ocells amb uns binocles, Leo, un ric hereu descobreix un barri pobre poblat de negres. Decideix ajudar-los, i en particular Salambo, una jove prostituta.[1]
Repartiment
[modifica]- Leo: Marcello Mastroianni
- Margaret: Billie Whitelaw
- Salambo Mardi: Calvin Lockhart
- Roscoe: Olenna Forster Jones
- Max: Graham Crowden
Premis
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Monthly Film Bulletin, n° 439 (anglès)
- Sight and Sound, estiu 1970, article p. 158 + notule p. 170(anglès)
- Cahiers du cinéma, n° 222, juliol de 1970(francès)
- Positif, n° 118, estiu 1970 (francès)
Referències
[modifica]- ↑ The New York Times. Leo the Last (en anglès). The New York Times.