Les caceres del comte Zaroff

Les caceres del comte Zaroff
The Most Dangerous Game
Fitxa
Direcció	Irving Pichel i Ernest B. Schoedsack
Protagonistes	Joel McCrea; Fay Wray; Leslie Banks; Robert Armstrong; Noble Johnson; Steve Clemente; Hale Hamilton; James Flavin; William Davidson; William B. Davidson
Producció	Merian C. Cooper, David O. Selznick i Ernest B. Schoedsack
Dissenyador de producció	Carroll Clark
Guió	Richard Connell i James Ashmore Creelman
Música	Max Steiner
Fotografia	Henry W. Gerrard
Muntatge	Archie Marshek
Vestuari	Walter Plunkett
Productora	RKO Pictures
Distribuïdor	RKO Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	16 setembre 1932
Durada	63 min
Idioma original	anglès ; rus
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Format	format acadèmic
Pressupost	219.869 $
Descripció
Basat en	The Most Dangerous Game
Gènere	cinema de terror, pel·lícula basada en una obra literària i drama

Les caceres del comte Zaroff (original:The Most Dangerous Game) és una pel·lícula estatunidenca d'Ernest B. Schoedsack i Irving Pichel, estrenada el 1932. Es tracta d'una adaptació per a la pantalla gran d'una novel·la de Richard Connell, The Most Dangerous Game (1924). Ha estat doblada al català^[1]

Argument

En un iot privat, en algun lloc en mar Carib, el capità s'adona que les balises han estat desplaçades. El vaixell s'estavella sobre els esculls, i no hi ha més que un únic supervivent, Robert (Bob) Rainsford, reputat caçador de feres. A l'illa que ha pogut arribar hi viu el comte Zaroff, un rus que ha fugit de la Revolució Russa, amb la seva fortuna i alguns criats, i que viu en una fortalesa. El nouvingut troba dos supervivents d'un precedent naufragi, Eve Trowbridge i el seu germà Martin, que enganya l'avorriment en l'alcohol. Eve li fa sorprenents revelacions: els dos mariners supervivents amb ells, han anat a caçar amb el comte, i mai no han tornat. Més tard, per la nit, Rainsford i Eve descobreixen el cadàver de Martin, mort per Zaroff, en el transcurs d'una persecució. Cansat d'haver acorralat les peces més salvatges, ha decidit caçar el més intel·ligent de tots. És la raó per a la qual ha desplaçat les balises, i els nàufrags esdevenen preses que acull cortesament al principi. Havent-se negat Rainsford a associar-se als jocs del comte, esdevé la presa en una partida, l'aposta de la qual no és altra que la noia. Rainsford evita les trampes que li són parades i creu triomfar, quan cau en un barranc. Només és ferit i torna al castell per arreglar el seu compte amb Zaroff, i fugir amb Eve, en el bot que, de fet, no és avariat.

Repartiment

Joel McCrea: Robert Rainsford
Fay Wray: Eve Trowbridge
Leslie Banks: Le comte Zaroff
Robert Armstrong: Martin Trowbridge
Hale Hamilton: Bill Woodman
Noble Johnson: Ivan
Steve Clemente: Tartar
William Davidson: El capità
James Flavin: El segon

Al voltant de la pel·lícula

És el mateix equip que roda King Kong, sobretot Ernest B. Schoedsack, Merian C. Cooper i Max Steiner, i, davant la càmera, Fay Wray que interpreta els primers papers. Les dues pel·lícules han estat rodades al mateix temps, en els mateixos decorats, la primera de dia i l'altra de nit.
Les caceres del comte Zaroff, que ha donat lloc a alguns remakes (vg aquí sota), és un clàssic de la pel·lícula fantàstica. L'acorralament, la fortalesa vagament gòtica, els aiguamolls ennuvolats i el bosc inextricable creen una atmosfera amenaçadora. Zaroff és alhora refinat i cruel, alguns veuen en ell un personatge típicament sàdic.
La pel·lícula i els seus nombrosos remakes, semblen inspirar-se en el magnat de l'armament, Sir Basil Zaharoff, de reputació jutjada sulfurosa per molts dels seus contemporanis.
El personatge del comte Zaroff és parodiat al videojoc Rayman 3: Hoodlum Havoc pel biaix del personatge de Razoff.