Les tres Bes

Peter Cornelius fou el primer en fer servir la frase "Les tres Bes" per referir-se a tres músics destacats

"Les tres Bes" és una frase feta derivada d'una expressió encunyada per Peter Cornelius l'any 1854, el qual va afegir Hector Berlioz com la tercera B al costat de les reconegudes de Johann Sebastian Bach i Ludwig van Beethoven. Anys més tard, el famós director Hans von Bülow afegiria Johannes Brahms per substituir Berlioz. La frase s'utilitza en xerrades de música clàssica per referir-se a un lloc destacat de Bach, Beethoven, i Brahms entre altres compositors.

En un article al Berliner Allgemeine Musikalische Zeitung, Cornelius va incorporar Berlioz com la tercera B, concloent el seu article amb l'exclamació, "Bach, Beethoven, Berlioz!"[1] Dècades més tard, Bülow va elaborar el següent calembour en un escrit a un amic: "Mein musikalisches Glaubensbekenntniss steht in Es dur, mit drei B-en in der Vorzeichnung: Bach, Beethoven, und Brahms!"[2] B, en la terminologia musical alemanya, representa la nota si♭ així com pel signe ♭. El comentari pot ser traduït, més o menys, per "El meu credo musical és en la clau de mi bemoll major, i conté tres B[-♭]s en la seva armadura: Bach, Beethoven, i Brahms!" A Bülow li atreia la idea d'una classe de Santíssima Trinitat de la música clàssica,[2] i va escriure en la dècada de 1880: "Crec en Bach, el Pare, Beethoven, el Fill, i Brahms, l'Esperit Sant de la música". També va connectar Beethoven i Brahms per referir-se a la Primera Simfonia de Brahms com la Desena Simfonia de Beethoven.

Niccolò Paganini havia identificat cap el 1838 a Berlioz com el successor digne de Beethoven. I, de fet, Hans von Bülow, també havia afirmat que Berlioz era "el successor immediat i més energètic de Beethoven".[3] Hi ha hagut experts (David Matthews) que han proposta afegir una "quarta B" que seria Benjamin Britten.[4]

[modifica]
  • En una tira de Peanuts (publicat el 22 de febrer de 1952), quan Schroeder comença a tocar el piano, Charlie Brown diu que "has sentit de Bach, Brahms, i Beethoven, oi? Bé, des d'ara serà Schubert, Schumann, i Schroeder."

Referències

[modifica]
  1. ↑ Barzun, p. 76
  2. ↑ 2,0 2,1 Slonimsky, p. 99
  3. ↑ Comini, p. 249
  4. ↑ p. 4, Matthews, David (2013). Britten. London: Haus Publishing. ISBN 1-908323-38-8
Fonts
  • Jacques Barzun, Hector Berlioz and the Romantic Century, Vol. II, Nova York: Columbia University Press, 1969.
  • Alessandra Comini, The Changing Image of Beethoven, Santa Fe: Sunstone Press, 2008.
  • Nicolas Slonimsky, Slonimsky's Book of Musical Anecdotes. New York; Schirmer Books, 1998.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Les_tres_Bes&oldid=32738005»