Monocotiledònies
monocots  | |
|---|---|
 Alisma plantago-aquatica | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Cap valor | monocots |
.svg){kind=icon}
Les monocotiledònies (Monocotyledoneae)[1] són un clade de les angiospermes, les plantes amb flors.[2][3] La seva característica més notable és que només tenen un únic cotiledó en germinar. És un dels grups més importants, tant en nombre d'espècies, conté unes 60.000, com econòmicament[4] atès que inclou l'ordre de les poals (cereals).[5] Altres grups destacats són l'ordre de les asparagals, on destaquen la família de les orquídies, la més nombrosa entre les angiospermes, i la família de les asparagàcies (espàrrecs, cebes, o alls) i l'ordre de les arecals, on cal citar la família de les arecàcies, les palmeres.[4]
Aquest grup ha estat reconegut pels diferents sistemes de classificació de les plantes que s'han anat succeint al llarg del temps, amb delimitacions diferents i amb diferents noms, com ara monocotiledònies (Monocotyledoneae) al sistema De Candolle (1817),[6] al sistema Bentham i Hooker (1883),[7] al sistema Engler (1886),[8] al sistema Wettstein (1901-1908)[9] i als sistemes APG (1998-actualitat); lílids (Liliidae) al sistema Dahlgren (1975-1980) o al sistema Thorne (1968-2007); o liliòpsids (Liliopsida) al sistema Cronquist (1981),[10] al sistema Takhtajan (1997)[11] o al sistema Reveal (1997).
En els darrers sistemes clàssics aquest grup taxonòmic acostumava a ser una classe, però als sistemes filogenètics actuals és un clade monofilètic.
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies perennes de creixement simpòdic, i mancades de càmbium vascular. Tija glabra, fulles linears, enteres i amb nervadura paral·lela. Les flors són trímeres, les inflorescències són terminals i racemoses. Les llavors tenen només un cotiledó.[12][4]
Taxonomia
[modifica]La denominació de monocotiledònies va ser utilitzada per primer cop amb la forma Monocotyledoneae l'any 1817 al primer volum de l'obra Regni Vegetabilis Systema Naturale, sive Ordines, Genera et Species Plantarum Secundum Methodi Naturalis Normas Digestarum et Descriptarum del botànic suís Augustin Pyramus de Candolle (1778-1841).[1][6] El nom va ser introduït al primer sistema APG (1998) amb la forma anglesa de monocots i ha estat mantingut en totes les versions posteriors.
Després de la formalització de la nomenclatura filogenètica amb la publicació del Codi Internacional de nomenclatura filogenètica o Phylocode (la versió actual és la sisena),[13] l'any 2020 es va publicar l'obra Phylonyms. A Companion to the PhyloCode, prevista al Phylocode amb l'objectiu de formalitzar els noms dels clades i fer-los normatius.[14] En aquesta obra es fixa la forma llatinitzada Monocotyledoneae com a nom d'aquest clade.
A l'actual sistema de classificació APG IV, el clade de les monocotiledònies està format per onze ordres, quatre d'ells formant el clade de les commelínides, el següent cladograma mostra la seva filogènia:[2][3]
|
Història taxonòmica
[modifica]Sistema APG
[modifica]La primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer el clade de les monocotiledònies sota el nom de monocots, era format per 10 ordres, quatre dins el subclade anomenat commelinoids i 10 famílies sense assignació a cap ordre concret, cinc d'elles dins del subclade.[15] A la segona versió, APG II (2003), es van mantenir els 10 ordres i el subclade, però canviant el seu nom a commelinids, les famílies sense ubicació dins d'un ordre es van reduir a dues.[16] A la tercera versió, APG III (2009), només va quedar una família sense ubicació dins d'un ordre i es va reconèixer l'ordre de les petrosavials.[17] A la quarta versió, APG IV (2016), es va resoldre la ubicació de la família que restava afegint-la a l'ordre de les arecals.[18]
| APG I (1998) | APG II (2003) | APG III (2009) | APG IV (2016) |
|
|
|
|
Altres sistemes
[modifica]| Cronquist (1981)[19] | Takhtadjan (1997)[20] | Takhtadjan (continuació) | Takhtadjan (continuació) |
|
|
|
|
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Queiroz, Cantino i Gauthier, 2020, p. 297.
- ↑ 2,0 2,1 Byng et alii., 2016, p. 3, 5.
- ↑ 3,0 3,1 Cole, Theodor C. H.; Hilger, Hartmut H.; Stevens, Peter «Angiosperm phylogeny poster – Flowering plant systematics» (en anglès). PeerJ Preprints, 2019, pàg. 1. DOI: 10.7287/peerj.preprints.2320.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «monocotyledon» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r abril 2023].
- ↑ «Poales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r abril 2023].
- ↑ 6,0 6,1 de Candolle, 1817, p. 122.
- ↑ Bentham, Hooker, p. viii, 448.
- ↑ Engler, 1886, p. 11, 18.
- ↑ Wettstein, 1924, p. 848.
- ↑ Cronquist, 1981, p. xvii, 1031.
- ↑ Takhtajan, 1997, p. 17, 473.
- ↑ «Monocots» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ «International Code of Phylogenetic Nomenclature (PhyloCode)» (en anglès), 08-06-2020. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ Queiroz, Cantino i Gauthier, 2020, p. xv-xvi.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 538-539.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 416-417.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 107-109.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 15-16.
- ↑ Cronquist, 1981, p. XVII-XVIII.
- ↑ Takhtajan, 1997, p. 17-19.
Bibliografia
[modifica]- Queiroz, Kevin de; Cantino, Philip D.; Gauthier, Jacques A. Phylonyms. A Companion to the PhyloCode (en anglès). CRC Press, 2020. ISBN 978-1-138-33293-5.
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, núm. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- de Candolle, Augustin Pyramus. (en llatí). vol. I. París: Treuttel et Würtz, 1817.
- Bentham, George; Hooker, Joseph Dalton. Genera plantarum ad exemplaria imprimis in herbariis kewensibus servata definita (en llatí). vol. III, 1883.
- Engler, Adolf. Führer durch den Königlich botanischen Garten der Universität zu Breslau" (en alemany). Breslau: J. U. Kerns Verlag, 1886.
- Wettstein, Richard. Handbuch der Systematischen Botanik (en alemany). vol. II. Tercera edició. Franz Deuticke, 1924.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1.
