Limburguès
Limburgs | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 1,6 milions |
Parlants nadius | 1.600.000 |
Oficial a | Països Baixos (com a llengua regional) |
Autòcton de | Limburg (Països Baixos) Limburg (Bèlgica) |
Estat | Països Baixos, Bèlgica i Alemanya |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües frànciques baix fràncic | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Veldeke Limburg, Raod veur 't Limburgs |
Codis | |
ISO 639-1 | li |
ISO 639-2 | lim |
ISO 639-3 | lim |
Glottolog | limb1263 |
Ethnologue | lim |
Linguist List | vls-lim |
IETF | li |
El limburguès (limburgs) és un grup de llengües franques parlades a Limburg (Bèlgica) i la Renània, a prop de la frontera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya. L'àrea en què es parla forma un cercle des de Venlo, passant per Düsseldorf, Aquisgrà, Maastricht, Hasselt i de tornada a Venlo. És una llengua regional reconeguda als Països Baixos i parlada per aproximadament 1,5 milions de persones.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Bakkes, Pierre. «Roermond». A: Honderd Jaar Stadstaal. Uitgeverij Contact, 1999, p. 251–262.
- Janssens, Guy. «Tongeren». A: Honderd Jaar Stadstaal. Uitgeverij Contact, 1999, p. 263–271.
- van der Wijngaard, Ton. «Maastricht». A: Honderd Jaar Stadstaal. Uitgeverij Contact, 1999, p. 233–249.
- van Oostendorp, Marc. «The phonology of postvocalic /r/ in Brabant Dutch and Limburg Dutch». A: 'r-atics. Etudes & Travaux, 2001, p. 113–122.