Llengües dogon

Infotaula de família lingüísticaDogon
Tipuscontinu dialectal i llengua Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaRegió de Mopti, Mali
Parlat aMali Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicDogons
Classificació lingüística
Llengües nigerocongoleses (proposada)
Subdivisions
Plains Dogon
West Dogon (Budu)
North Plateau
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologdogo1299

Les llengües dogons són un conjunt de llengües parlades pel poble dogon, a Mali, que conformen una família lingüística. Hi ha uns 600.000 parlants de la seva dotzena d'idiomes. Són llengües tonals, i la majoria, com el dogul, tenen dos tons, però alguns, com Donno So, en tenen tres. El seu ordre bàsic de paraules és subjecte-objecte-verb.

Relació amb altres llengües

[modifica]

L'evidència que vincula el Dogon amb les llengües nigerocongoleses és feble, i el seu lloc dins de la família, suposant que en formessin part, tampoc no estaria gaire clar. S'han proposat diverses teories, situant-les dins les llengües gur, mandé o com a branca independent, teoria que ara per ara és la preferida. Les llengües dogon no mostren restes del sistema de classes nominals característic de gran part de les llengües nigerocongoleses, la qual cosa porta els lingüistes a concloure que probablement n'haurien divergit molt aviat.[1]

Roger Blench comenta,[2]

« Dogon is both lexically and structurally very different from most other [Niger–Congo] families. It lacks the noun-classes usually regarded as typical of Niger–Congo and has a word order (SOV) that resembles Mande and Ịjọ, but not the other branches. The system of verbal inflections, resembling French is quite unlike any surrounding languages. As a consequence, the ancestor of Dogon is likely to have diverged very early, although the present-day languages probably reflect an origin some 3–4000 years ago. Dogon languages are territorially coherent, suggesting that, despite local migration histories, the Dogon have been in this area of Mali from their origin. La família dogon és molt diferent, tant lèxicament com estructural, de la majoria d'altres subfamílies nigerocongoleses. És mancada de classes nominals, típiques de la família NG, i és SOV, fet que l'acosta a les llengües mandé i Ịjọ. El sistema d'inflecció verbal s'assembla al del francès, distanciant-se de les altres llengües de la zona. Com a conseqüència, és ben probable que el proto-dogon hagués divergit força aviat, tot i que les llengües actuals reflecteixin un origen de fa prop de tres o quatre mil anys. Les llengües dogon són territorialment coherents i, malgrat instàncies de migracions, els dogon són natius de la seva terra. »

i: [3]

« Dogon is certainly a well-founded and coherent group. But it has no characteristic Niger–Congo features (noun-classes, verbal extensions, labial-velars) and very few lexical cognates. It could equally well be an independent language family. El dogon és un grup coherent i ben format, però no té cap característica típica de les llengües nigerocongoleses (classes nominals, extensions verbals, consonants labiovelars) i molts pocs cognats lèxics. Prou bé que podria ser una família lingüística diferent. »

Les llengües bamana i fula han exercit una influència significativa sobre el dogon, a causa dels estrets lligams culturals i geogràfics entre aquestes poblacions.[1]

Blench (2015) suggereix que les llengües Bangime i Dogon podrien tenir un substrat d'una branca fins ara "desapareguda" de la família niloticosahariana que anomena "Plateau" ("Altiplà") i que s'hauria separat relativament aviat del proto-nilo-saharià.[4]

Classificació interna

[modifica]

Els dogons es consideren un únic grup ètnic, però reconeixen que les seves llengües són diferents. En la cosmologia dogon, el dogon constitueix sis de les dotze llengües del món (les altres sis són el fulfulde, el mooré, el bambara, el bozo i el tamasheq).[5]

La llengua dogon més ben estudiada és el Toro So (Tɔrɔ sɔɔ) de Sanga, gràcies als estudis de Marcel Griaule i perquè Toro So va ser seleccionat com una de les tretze llengües nacionals de Mali. És mútuament intel·ligible amb les altres varietats de la cinglera de Bandiagara.

Calame-Griaule (1956)

[modifica]

Calame-Griaule sembla haver estat el primer a distingir entre les diverses varietats de Dogon. En el seu treball de 1956 va classificar les llengües de la següent manera, amb adaptacions fetes cada vegada que es confirmava l'existència d'una nova varietat (cosa que passava contínuament fins a l'any 2005), o que des de llavors s'han demostrat que són mútuament intel·ligibles (com ho va confirmar Hochstetler pels "escarpment dialects"). Els dos idiomes estàndard estan marcats amb un asterisc.

Douyon i Blench (2005) informen d'una varietat addicional, que encara no està classificada, l'Ana Tiŋa.[1]

Blench va assenyalar que el sufix plural dels substantius suggereix que el Budu és el més proper al Mombo, de manera que s'ha inclòs a la branca occidental de més amunt. També assenyala que el Walo–Kumbe és lèxicament més semblant al Naŋa i se sospita que podrien ser el mateix idioma.[1]

Glottolog 4.3

[modifica]

Glottolog 4.3 [6] sintetitza classificacions de Moran i Prokić, que defensen una divisió en dos grans grups:[7]


Llengua predogon

[modifica]

El Bangime (Baŋgɛri mɛ), antigament considerat com un dialecte divergent, ha resultat ser més probablement una llengua aïllada.[1] Blench creu que és una resta de les llengües predogons de la zona; els dogon sembla que han estat a la zona durant molts milers d'anys.

A més, Blench (2015)[8] suggereix que hi ha un substrat nilosaharià a les llengües dogons, provinent d'una branca de dita família, la qual anomena primerament "Plateau".

Vocabulari comparat

[modifica]

Comparació de vocabulari bàsic de les llengües dogon, a més de la llengua Bangime:[9]

Llengua Ubicació ull orella nas dent llengua boca sang os arbre aigua menjar nom
Yorno-So gìrǐː súgùrù kín ɛ̌n nɛ́nɛ́, nɛ̀nɛ̌ː kɛ̀nɛ́, áŋá ìllîː kǐː náː dǐː káː bôy
Toro Tegu Tabi jìró, gìró súgúrú cìrⁿò-ká jìrⁿó lèlá ká néŋ cìrá náː, X nà ní lí ~ lɛ́ ìsǒŋ
Ben Tey Beni jìré súːrⁿù círⁿì ìrⁿú, ìrⁿí lɛ̀mdɛ̂ː mǒː, m̀bǒː gòŋgòró cìrⁿéy náː, nàː-dûm nîː ñɛ́ ìnìrⁿîː
Yanda Dom Yanda gìd-íyè, gìdè sún kìnzà ìn nɛ̀mdà cɛ́nɛ́, m̀bò jènjù kìrⁿà tìmè, tìmɛ̀, nìː ínjú ʔə́ñɛ́ ~ ʔə́ñá-lì ín
Jamsay Douentza jìré sûn círⁿé ìrⁿé nɛ̀nɛ́ káː nɛ̂yⁿ cìrⁿé náː níː ñɛ́ː bón
Perge Tegu Pergué gìré súŋúrⁿù kírⁿé ìrⁿé lɛ̀lɛ́ káː nɛ̂m kìrⁿé náː níː ñɛ́ː sórⁿú
Gourou Kiri gìré súŋùn kírⁿé ìrⁿé nɛ̀nɛ́ káː nɛ̂yⁿ kìrⁿé ̀̌ níː ñɛ́ː bón
Nanga Anda gìré súŋúrⁿì kírⁿê ǹnɛ́, ìnɛ́, ìrⁿɛ́ nɛ́ndɛ̀ nɔ̌ː gòndùgó kìrⁿá déː, nàː dûː nîː kɔ́ː ǹnèrⁿî, ìnèrⁿî
Bankan-Tey Walo gìré sûn círⁿè ŋìrⁿɛ́, ñìrⁿɛ́ lɛ̀mbìrɛ̂ mbǔː gòŋgòró kìrⁿěy nàː-dûm nîː ñɛ́ ŋìnnîː, ñìnnîː
Najamba Kubewel-Adia gìró ~ gìré súnùː ~ súnìː kìnjâː ~ kìnjɛ̂ː ìnɔ̌ː ~ ìnɛ̌ː nɛ̌ndɔ̀ː ~ nɛ̌ndɛ̀ː ìbí-ŋgé ~ ìbí gěn-gé ~ gěn kìná-ŋgó ~ kìná nǐː ~ nìː-mbó íŋgé ~ íŋgé, ínjé ~ ínjé kwɛ́ ínèn ~ ínèn
Tommo-So Tongo-Tongo gìré súgúlú kínú ìnú nííndɛ́ kɛ̀nnɛ́, áŋá ìlìyé kìyé tímɛ́ díí ńyɛ́ bóy
Togo-Kan Koporo-pen gìré súgúrú kírⁿí ìrⁿí nɛ́nɛ́ káⁿ nɛ́ kìrⁿí náː díː ñíː ~ ñíː bɔ́ⁿ
Mombo Songho gírè súgúlí kìjìkìjì kínjà ínnì nèːndé dónì gèːŋgé gàːwⁿěː tíníŋgɔ̀ mîː ɲɛ́ː íní
Bangime ɡìré tàŋà súmbí-rì n nóɔ́ n síìⁿ nóɔ́ n ʒɛ̀rí nɔ́ɔ̀ ʒíì nnòɔ̀rɛ̀ dʷàà, dʷàɛ̀ ɥíè dì-á (màá) níì

Numerals

[modifica]

Comparació de números en idiomes individuals: [10]

Llengua 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Dogulu Dom (1) tɔ̀mɔ̀ nééɡè táándù kɛ́ɛ́sɔ̀ ǹó kúlè sɔ́ɔ́wɛ̀ sèèlé tùùwɔ́ pɛ́ɛ̀l
Dogul Dom Dogon (2) tomo nɛiɡe taandu kɛɛso n'nɔ kuloi sɔɔi seele tuwɔ pɛɛl
Tommo So Dogon tíí (túmɔ́ as a modifier) néé tààndú nǎy ǹnɔ́ kúlóy sɔ́y ɡáɡìrà túwwɔ́ pɛ́l
Donno So Dogon tí (for counting), túru lɛ̀y tàːnu này nùmoro / nnɔ kúlóy / kulei sɔ̀y ɡàɡara tùo / tuɡɔ pɛ́lu
Jamsay Dogon túrú lɛ̌y / lɛ̀y tǎːn / tàːn nǎyⁿ / nàyⁿ * nǔːyⁿ / nùːyⁿ kúróy sûyⁿ ɡáːrà láːrúwà / láːrwà pɛ́rú
Toro So Dogon (1) tíì (for counting), túrú lɛ́j tàánú nàjí nùmɔ́r̃ɔ́ kúlòj sɔ́j ɡáárà túwɔ́ pɛ́rú
Toro So Dogon (2) tíírú (for counting), túrú léí táánú náí númɔ́rɔ́n kúlóí sɔ́í ɡáɡárá túwɔ́ pɛ́lú
Toro Tegu Dogon túrú lɛ̌y tǎːlí nǎyⁿ * nǔːyⁿ kúréy sóyⁿ ɡáːrà láːrà pɛ́ró
Bankan Tey Dogon tùmá jǒj tàːní nìŋŋějⁿ nùmmǔjⁿ kúròj síjⁿɔ̀jⁿ ɡáːràj tèːsúm pɛ́ːrú
Ben Tey Dogon tùmɔ́: yěy tàːnú nǐːyⁿ nùmǔyⁿ kúròy súyⁿɔ̀yⁿ ɡáːrày tèːsǐm pɛ́rú
Mombo Dogon yɛ̀ːtáːŋɡù / tíːtà (in counting) nɛ́ːŋɡá táːndì kɛ́ːjɔ́ núːmù kúléyⁿ sɔ́ːlì séːlè tóːwà pɛ́ːlù
Najamba-Kindige kúndé nôːj tàːndîː kɛ́ːdʒɛ̀j nùmîː kúlèj swɛ̂j sáːɡìː twâj píjɛ́lì
Nanga Dogon tùmâ wǒj tàːndǐː nɔ̌jⁿ nìmǐː kúrê sújɛ̂ ɡáːrɛ̀ tèːsǐː pɛ́ːrú
Togo Kan Dogon (1) tí lɔ́y tàán, tàánú nǎyⁿ núnɛ́ɛ́ⁿ kúréé sɔ́ɔ̀ sìláà túwáà pɛ́rú
Togo Kan Dogon (2) tí lɔ́yì tánn náɲì númɛ̀ kúlèn sɔ́ sílà túwà pɛ́lì
Yanda Dom Dogon tùmá: nɔ́ː / nó táːndù cɛ́zɔ̀ nûm kúlé swɛ́ː sáːɡè twâː píyél

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Blench, Roger. Chapter 7. Endangered Languages in West Africa. DE GRUYTER, 2008-12-31, p. 140–162. 
  2. ↑ Dogon Languages Arxivat 15 June 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. Retrieved May 19, 2013
  3. ↑ Roger Blench, Niger-Congo: an alternative view
  4. ↑ Blench, Roger. 2015. Was there a now-vanished branch of Nilo-Saharan on the Dogon Plateau? Evidence from substrate vocabulary in Bangime and Dogon. In Mother Tongue, Issue 20, 2015: In Memory of Harold Crane Fleming (1926-2015).
  5. ↑ The last is not mentioned in Hochstetler's sources.
  6. ↑ Glottolog 4.3.
  7. ↑ Moran, S.; Prokic, J. «Investigating the relatedness of the endangered Dogon languages» (en anglès). Literary and Linguistic Computing, 28, 4, 01-12-2013, pàg. 676–691. DOI: 10.1093/llc/fqt061. ISSN: 0268-1145.
  8. ↑ Blench, Roger. 2015. Was there a now-vanished branch of Nilo-Saharan on the Dogon Plateau? Evidence from substrate vocabulary in Bangime and Dogon. Mother Tongue, Issue 20, 2015: In Memory of Harold Crane Fleming (1926-2015).
  9. ↑ Heath, Jeffrey; McPherson, Laura; Prokhorov, Kirill; Moran, Steven. 2015. Dogon Comparative Wordlist. Unpublished Manuscript.
  10. ↑ Chan, Eugene. «The Niger-Congo Language Phylum». Numeral Systems of the World's Languages, 2019.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_dogon&oldid=34015597»