Llengües paleohispàniques

Les llengües paleohispàniques, també conegudes com a llengües preromanes de la península Ibèrica, són les llengües indígenes que es parlaven a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant.

Algunes d'aquestes llengües estan documentades directament per escrit fonamentalment mitjançant l'ús d'escriptures paleohispàniques, des de com a mínim el segle v aC, potser des del s. VII aC, fins a finals del s. I aC o principis del s. I dC.

• La llengua ibèrica.
• La llengua celtibèrica.
• La llengua tartèssia (també coneguda com a llengua del sud-oest de la península Ibèrica i com sud-lusitana).
• La llengua lusitana.

Altres llengües només poden ser identificades indirectament a través de topònims, antropònims i teònims citats per les fonts clàssiques o usats en inscripcions en llatí i grec.

• La llengua aquitana.
• La llengua basca.

• Correa, José Antonio (1994): «La lengua ibérica», Revista española de lingüística 24, 2, pp. 263-287.
• Jordán, Carlos (2004): Celtibérico, Zaragoza.
• Hoz, Javier de (1995): «Tartesio, fenicio y céltico, 25 años después», Tartessos 25 años después, pp. 591-607.
• Rodríguez Ramos, Jesús (2005): «Introducció a l'estudi de les inscripcions ibèriques», Revista de la Fundació Privada Catalana per l'Arqueologia ibèrica, 1, pp. 13-144.
• Untermann, Jürgen : Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden. (1975): I Die Münzlegenden. (1980): II Die iberischen Inschriften aus Sudfrankreicht. (1990): III Die iberischen Inschriften aus Spanien. (1997): IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften.
• Velaza, Javier (1996): Epigrafía y lengua ibéricas, Barcelona.

• (castellà) Llenguas y escrituras prerromanas de España y Portugal - Jesús Rodríguez Ramos Arxivat 2007-05-04 a Wayback Machine.