Llengua sioux

Infotaula de llenguaLlengua sioux
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsEstats Units Estats Units 18.616 (2010)[1]
Canadà Canadà 4.425 (2011)[2]
Oficial aDakota del Sud (llengua indígena oficial)[3]
Autòcton deDakota del Nord, Dakota del Sud, Montana, Minnesota, Nebraska, Manitoba, Saskatchewan i Alberta
EstatEstats Units d'Amèrica, Canadà
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux
llengües siouan
llengües Siouan de la Vall del Mississipí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2dak
lkt
ISO 639-3asb
dak
lkt
sto
Glottologdako1257 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listdako Modifica el valor a Wikidata

La llengua sioux, o sioux-assiniboine-stoney, o dakotan, o fins i tot simplement dakota (lato sensu), és una de les branques principals de la família siouan de llengües ameríndies: està formada pel continu dialectal dels idiomes parlats pels pobles generalment anomenats sioux, i per les llengües estretament relacionades dels assiniboines i dels stoneys.[4]

La paraula dakota és un autònim sioux que significa[5] "amics" o "aliats" i s'aplica particularment als grups santee (dakota oriental) i yankton-yanktonai (dakota occidental), dos dels tres als quals es coneix col·lectivament com a sioux i els dialectes dels quals encara resulten mútuament intel·ligibles. El tercer grup, el dels Teton, es designa amb el terme lleugerament modificat de lakota.[6]

L'endònim nakota o nakoda és utilitzat en canvi pels assiniboins (també nakona) i els stoneys, els idiomes dels quals ja no són mútuament intel·ligibles entre si i per als del grup dakota-lakota.

Parlants

[modifica]

Els sioux viuen avui dia a Dakota del Nord, Dakota del Sud, Montana, Minnesota, Nebraska, Manitoba, Saskatchewan i Alberta. Hi ha uns 23.000 parlants de la llengua, 5.000 d'ells al Canadà i 18.000 als Estats Units.[6]

Des del 2019, "la llengua de la Gran Nació Sioux, formada per tres dialectes, Dakota, Lakota i Nakota" és la llengua indígena oficial del Dakota del Sud.[3]

Varietats

[modifica]
Dictionary of the Sioux Language, 1866

Les varietats de la llengua sioux són les següents:

  • Assiniboine (nakota, nakoda o nakona) - Codi SIL (ISO 639-3): asb (anglès)
  • Dakota (stricto sensu) - Codi SIL (ISO 639-3): dak (anglès)
    • Dakota Occidental (també Yankton-Yanktonai o Dakȟóta; sovint anomenat erròniament "nakota"[7])
      • Yankton (Iháŋktȟuŋwaŋ)
      • Yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋna)
    • Dakota Oriental (també Santee-Sisseton o Dakhóta)
      • Santee (Isáŋyáthi: Bdewákhathuŋwaŋ, Waȟpékhute)
      • Sisseton (Sisíthuŋwaŋ, Waȟpéthuŋwaŋ)
  • Lakota - Codi SIL (ISO 639-3): lkt (anglès)(també Lakȟóta, Teton, Teton Sioux)
  • Stoney (nakoda o nakota) - Codi SIL (ISO 639-3): sto (anglès)

Gramàtica

[modifica]

L'accent tònic és fonètic, usualment cau a la segona síl·laba, en moltes paraules a la primera.

La llengua dakota té formes primàries i derivades nominals;[8] primària seria maka terra, peta foc, ate pare, ina mare. Exemples de noms derivats s'aconsegueixen mitjançant altres noms, verbs i adjectius. Els prefixs i-, wa-, wo-, ta-, wa-. L'idioma no disposa d'articles,[9] pel plural es fa distinció entre noms animats i inanimats; el primer pren -pi; els inanimats no canvien. Els pronoms demostratius són de (això), plural dena; he (això), plural hena. L'interrogatiu és tuwe (qui?), plural tuwepi, taku (què?). Les preposicions són per exemple, ahna (amb), en (dins), ekta (cap a).

Diferències fonètiques

[modifica]

La següent taula mostra algunes de les principals diferències fonètiques entre les varietats regionals de la llengua sioux. La taula també proporciona la comparació amb les dues llengües estretament relacionades nakota (assiniboine i stoney), que no obstant això ja no són mútuament intel·ligibles amb la llengua sioux.[10][11]

Sioux Assiniboine Stoney significat
Lakota Dakota occidental Dakota oriental
Yanktonai Yankton Sisseton Santee
Lakȟóta (Lakȟól) Dakȟóta (Dakȟól) Dakhóta (Dakhól) Nakhóta (Nakhóda, Nakhóna, Nakhón) Nakhóda autodesignació
lowáŋ dowáŋ dowáŋ nowáŋ cantar
ló dó dó nó afirmació
čísčila čísčina čístina čúsina čúsin petit
hokšíla hokšína hokšína hokšída hokšína hokšín noi
gnayáŋ gnayáŋ knayáŋ hnayáŋ knayáŋ hna enganyar
glépa gdépa kdépa hdépa knépa hnéba vomitar
kigná kigná kikná kihná kikná gihná calmar
slayá sdayá sdayá snayá snayá engreixar
wičháša wičháša wičhášta wičhášta wičhá home
kibléza kibdéza kibdéza kimnéza gimnéza Desembriagar-se
yatkáŋ yatkáŋ yatkáŋ yatkáŋ yatkáŋ beure
hé hé hé žé žé això

Diferències lèxiques

[modifica]

També hi ha nombroses diferències lèxiques entre els dialectes sioux, així com entre els sub-dialectes. El lèxic yankton-yanktonai és de fet més a prop de la llengua lakota que el Santee-Sisseton. La següent taula mostra alguns exemples:[12]

Significat Santee-Sisseton Yankton-Yanktonai Lakota
Lakota septentrional Lakota meridional
Noi šičéča wakȟáŋyeža wakȟáŋyeža
Genoll hupáhu čhaŋkpé čhaŋkpé
Ganivet isáŋ / mína mína míla
Ronyons phakšíŋ ažúŋtka ažúŋtka
Barret wapháha wapȟóštaŋ wapȟóštaŋ
Encara hináȟ naháŋȟčiŋ naháŋȟčiŋ
Home wičhášta wičháša wičháša
Famèlic wótehda dočhíŋ ločhíŋ
Matí haŋȟ’áŋna híŋhaŋna híŋhaŋna híŋhaŋni
Afeitar kasáŋ kasáŋ kasáŋ glak’óǧa

Sistemes d'escriptura

[modifica]

La vida per als dakota va canviar significativament en el segle xix quan es produí un major contacte amb els colons blancs, particularment missioners cristians. L'objectiu dels missioners era introduir els dakota a les creences cristianes. Per aconseguir això, les missions van començar a transcriure l'idioma dakota. En 1836, els germans Samuel i Gideon Pond, rev. Stephen Return Riggs, i el Dr. Thomas Williamson es va disposar a traduir himnes traduint i històries de la Bíblia al dakota. Abans de 1852, Riggs i Williamson havien completat una Gramàtica i un Diccionari Dakota (Saskatchewan Indian Cultural Center). Amb el temps, es va traduir tota la Bíblia.

Avui dia, és possible trobar una gran varietat de textos en dakota. S'han traduït històries tradicionals, llibres per a nens, fins i tot jocs com Pictionary i Scrabble. Malgrat aquest progrés, escriure en dakota no està exempt de dificultats. Els germans Pond, rev. Riggs, i el Dr. Williamson no van ser els únics missioners que documentaren la llengua dakota. Per la mateixa època, altres missioners estaven desenvolupant les seves pròpies versions de la llengua escrita en altres bandes dakota. Des de la dècada de 1900, lingüistes professionals han estat creant les seves pròpies versions de l'ortografia. El dakota també han estat fent modificacions. "Tenir tants sistemes d'escriptura diferents està causant confusió, conflicte entre els nostres [els], causant la inconstància en el que s'ensenya als estudiants, i fer l'intercanvi de materials d'instrucció molt difícil" (SICC).

Abans de l'escriptura de l'home blanc els dakota tenien un sistema d'escriptura propi: un representació pictogràfica. En l'escriptura pictogràfica, un dibuix representa exactament el que significa. Per exemple, un dibuix d'un gos significa literalment un gos. Palmer escriu que,

"Com a llenguatge escrit, les [pictografies] eren prou pràctiques per permetre als lakota mantenir un registre dels anys en els seus recomptes d'hivern que encara es pot entendre avui dia, i va ser en aquest ús comú que les pictografies van ser reconegudes i acceptades pels funcionaris del cens en la dècada de 1880, que rebrien juntes o pells adornades amb el nom del cap de la família representat gràficament." (Pàg. 34).

Per als missioners, però, la documentació de la Bíblia a través de pictogrames era poc pràctica i presenta importants reptes.

Taula comparativa de les ortografies dakota i lakota[13]
Alfabet fonètic internacional Buechel &
Manhart
(pronunciació)		 Ullrich Brandon
University		 Deloria
& Boas		 Dakota
Mission		 Rood &
Taylor		 Riggs Williamson Universitat
de
Minnesota		 White Hat Txakini
Practical[14]
ʔ ´ ´ ʾ ´ cap ʼ ´ ´ ´ cap '
a a a a a a a a a a a a
aː a (á) á a a a a a a a a 'a 3
ã an, an' (aη) aŋ an̄ ą an ą aŋ aŋ aŋ aη an
p~b b b b b b b b b b b b
tʃ c č c c c č ć c c c̄ c
tʃʰ c (c, c̔) čh ć cʽ c čh ć̣ c̣ c ċ ¹ ch
tʃʼ c’ č’ c̦ c’ c čʼ ć c c’ ċ’ ¹ c'
t~d cap cap d d d d d d d d d
e~ɛ e e e e e e e e e e e
eː~ɛː e (é) é e e e e e e e e 'e 3
k~ɡ g g g g g g g g g g g
ʁ~ɣ g (ġ) ǧ ǥ ġ g ǧ ġ ġ g ġ gx
h h h h h h h h h h h h
χ h̔ ȟ ħ ḣ r ȟ ḣ ḣ ḣ ḣ x
χʔ~χʼ h’ (h̔’) ȟ’ ħ̦ ḣ’ r ȟʼ ḣ ḣ ḣ’ ḣ’ x'
i i i i i i i i i i i i
iː i (í) í i i i i i i i i 'i 3
ĩ in, in' (iη) iŋ in̄ į in į iŋ iŋ iŋ iη in
k k (k, k̇) k k k k k k k k k k
kʰ~kˣ k kh k̔ k‘ k kh k k ḳ k kh
qˣ~kˠ k (k̔) kȟ k̔ k‘ k kh k k ḳ k̇ kx
kʼ k’ k’ ķ k’ q kʼ ḳ ḳ k’ k’ k'
l l l cap l cap l l l cap l l
lː l' cap cap cap cap cap cap cap cap cap cap
m m m m m m m m m m m m
n n n n n n n n n n n n
ŋ n n n n n ň n n n n ng
o o o o o o o o o o o o
oː o (ó) ó o o o o o o o o 'o 3
õ~ũ on, on' (oη) uŋ un̄ ų on ų oŋ oŋ uŋ uη un
p ṗ (p, ṗ) p p p p p p p p p̄ p
pʰ p ph p̔ p‘ p ph p p p̣ p ph
pˣ~pˠ p (p̔) pȟ p̔ p‘ p ph p p p̣ ṗ px
pʼ p’ p’ p̦ p’ p pʼ p̣ p̣ p’ p’ p'
s s s s s s s s s s s s
sʼ s' s' ș s' s sʼ s' s' s' s' s'
ʃ š š š ṡ x, ś š ś ṡ ṡ ṡ ² sh
ʃʔ~ʃʼ š’ š’ ș̌ ṡ’ x, ś š ś’ ṡ’ ṡ’ ṡ’ ² sh'
t t (t, ṫ) t t t t t t t t t t
tʰ t th tʿ tʽ t th t t ṭ t th
tˣ~tˠ t (t̔) tȟ tʿ tʽ t th t t ṭ ṫ tx
tʼ t’ t’ ţ t’ t tʼ ṭ ṭ t’ t’ t'
u u u u u u u u u u u u
uː u (ú) ú u u u u u u u u 'u 3
õ~ũ un, un' (uη) uŋ un̄ ų un ų uŋ uŋ uŋ uη un
w w w w w w w w w w w w
j y y y y y y y y y y y
z z z z z z z z z z z z
ʒ j ž ž z j ž ź ż ż j zh
¹ Saskatchewan usa c̀ per White Hat's ċ
² Saskatchewan usa s̀ per White Hat's ṡ
3 Marca una síl·laba inicial tònica

Referències

[modifica]
  1. ↑ Llengües ameríndies segons el cens de 2010
  2. ↑ Cens del Canadà de 2011
  3. ↑ 3,0 3,1 «South Dakota Codified Laws (1–27–20)». Arxivat de l'original el 2013-07-02. [Consulta: 20 febrer 2022].
  4. ↑ (anglès) Ethnologue
  5. ↑ així com lakota i nakota
  6. ↑ 6,0 6,1 Atlas of languages of intercultural communication in the Pacific, Asia and the Americas (en anglès). Walter de Gruyter, 1996, p.1125-1126. ISBN 3110134179. 
  7. ↑ també pel SIL International (Ethnologue); vegeu: Parks & Rankin, p. 97; Ullrich, p. 2
  8. ↑ Riggs, Stephen Return; Dorsey, James Owen. Dakota grammar: with texts and ethnography (en anglès). Minnesota Historical Society Press, 2004. ISBN 0873514726. 
  9. ↑ Atwater, Caleb. Remarks made on a tour to Prairie du Chien, thence to Washington City, in 1829 (en anglès). Ayer Publishing, 1975, p.140-172. ISBN 0405068514. 
  10. ↑ Ullrich, Jan. New Lakota Dictionary (Incorporating the Dakota Dialects of Yankton-Yanktonai and Santee-Sisseton). Lakota Language Consortium, 2008, p. 4. ISBN 0-9761082-9-1.  Per ser precisos, Ullrich afirma que l'assiniboine "no és intel·ligible als parlants lakota i dakota llevat que n'hagin estat força exposats ", mentre que el stoney "és completament inintel·ligible" (p. 2).
  11. ↑ Parks, D. R.; DeMallie, R. J. «Sioux, Assiniboine, and Stoney Dialects: a Classification». Anthropological Linguistics, 34, 1-4, 1992.
  12. ↑ Ullrich, Jan. New Lakota Dictionary (Incorporating the Dakota Dialects of Yankton-Yanktonai and Santee-Sisseton). Lakota Language Consortium, 2008. ISBN 0-9761082-9-1. 
  13. ↑ Riggs, p.13
  14. ↑ «Una ortografia lliure de diacrítics ideada per la lingüista natiua Violet Catches». Arxivat de l'original el 2015-01-11. [Consulta: 11 gener 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Riggs, Stephen Return; Dorsey, James Owen. Dakota grammar: with texts and ethnography (en anglès). Minnesota Historical Society Press, 2004. ISBN 0873514726. 
  • Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition: SIL International (anglès)
  • (anglès) Parks, Douglas R. & Rankin, Robert L. (2001). "The Siouan languages", en Raymond J. DeMallie (ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114), William C. Sturtevant (ed. general), Washington, D.C., Smithsonian Institution, 2001 ISBN 0-16-050400-7.
  • (anglès) Ullrich, Jan, New Lakota Dictionary : Lakhótiyapi-English / English-Lakhótiyapi & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai, Bloomington,Lakota Language Consortium, 2008 ISBN 0-9761082-9-1
  • Bismarck Tribune Arxivat 2008-10-21 a Wayback Machine.. (2006, March 26). Scrabble helps keep Dakota language alive
  • Catches, Violet (1999?). Txakini-iya Wowapi. Lakxota Kxoyag Language Preservation Project.
  • DeMallie, Raymond J. (2001). "The Sioux until 1850". In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718–760). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
  • de Reuse, Willem J. (1987). One hundred years of Lakota linguistics (1887–1987). Kansas Working Papers in Linguistics, 12, 13-42
  • de Reuse, Willem J. (1990). A supplementary bibliography of Lakota languages and linguistics (1887–1990). Kansas Working Papers in Linguistics, 15 (2), 146-165. (Studies in Native American languages 6).
  • Eastman, M. H. (1995). Dahcotah or, life and legends of the Sioux around Fort Snelling. Afton: Afton Historical Society Press.
  • Howard, J. H. (1966). Anthropological papers number 2: the Dakota or Sioux Indians: a study in human ecology. Vermillion: Dakota Museum.
  • Hunhoff, B. (2005, November 30). "It's safely recorded in a book at last Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine.". South Dakota Magazine: Editor’s Notebook
  • McCrady, D.G. (2006). Living with strangers: the nineteenth-century Sioux and the Canadian-American borderlands. Lincoln: University of Nebraska Press.
  • Palmer, J.D. (2008). The Dakota peoples: a history of the Dakota, Lakota, and Nakota through 1863. Jefferson: McFarland & Company, Inc., Publishers.
  • Robinson, D. (1956). A history of the Dakota or Sioux Indians: from their earliest traditions and first contact with white men to the final settlement of the last of them upon reservations and the consequent abandonment of the old tribal life. Minneapolis: Ross & Haines, Inc.
  • Rood, David S.; & Taylor, Allan R. (1996). "Sketch of Lakhota, a Siouan language". In Handbook of North American Indians: Languages (Vol. 17, pp. 440–482). Washington DC: Smithsonian Institution.
  • Saskatchewan Indian Cultural Center. Our languages: Dakota Lakota Nakota Arxivat 2005-12-18 a Wayback Machine..

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengua_sioux&oldid=33682062»