Llista de formacions geològiques de Tità

Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità. Els noms oficials d'aquests accidents són molt recents, ja que la superfície del satèl·lit ha estat desconeguda fins a l'arribada de la sonda Cassini–Huygens.[1] Alguns d'aquests trets geològics es coneixien amb noms informals, en la següent llista estan escrits amb els noms apropiats.

Accidents relacionats amb l'albedo

[modifica]

Els accidents relacionats amb l'albedo a Tità reben el nom de llocs sagrats del món de la mitologia i la literatura.

Accidents relacionats amb albedo brillant

[modifica]
Accident d'albedo Coordenades Origen del nom
Adirii 10° S, 210° O / 10°S,210°O / -10; -210 (Adiri) Adiri, paradís de Melanèsia.
Dilmun 15° N, 175° O / 15°N,175°O / 15; -175 (Dilmun) Dilmun, cel dels Sumeris.
Quivira 0° N, 15° O / 0°N,15°O / 0; -15 (Quivira) Quivira, ciutat llegendària d'Ameria del sud.
Tsegihi 40° S, 10° O / 40°S,10°O / -40; -10 (Tsegihi) Tsegihi, lloc sagrat del poble Navajo.
Xanadu 15° S, 100° O / 15°S,100°O / -15; -100 (Xanadu) Xanadu, palau imaginari a l'obra de Samuel Taylor Coleridge Kubla Khan.

Accidents relacionats amb albedo fosc

[modifica]
Accident d'albedo Coordenades Origen del nom Nom informal
Aaru 10° N, 340° O / 10°N,340°O / 10; -340 (Aaru) Aaru, paradís egipci.
Aztlan 10° S, 20° O / 10°S,20°O / -10; -20 (Aztlan) Aztlán, casa mítica dels asteques. Part sud de l'H jaient
Belet 5° S, 255° O / 5°S,255°O / -5; -255 (Belet) Belet, paradís dels malais.
Ching-tu 30° S, 205° O / 30°S,205°O / -30; -205 (Ching-tu) Ching-tu, paradís budista.
Fensal 5° N, 30° O / 5°N,30°O / 5; -30 (Fensal) Fensal, mansió celestial de la mitologia noruega Part nord de l'H jaient
Mezzoramia 70° S, 0° O / 70°S,-0°E / -70; -0 (Mezzoramia) Mezzoramia, llegenda italiana de l'oasi de felicitat d'Àfrica.
Senkyo 5° S, 320° O / 5°S,320°O / -5; -320 (Senkyo) Senkyo, paradís japonès.
Shangri-La 10° S, 165° O / 10°S,165°O / -10; -165 (Shangri-la) Xangri-La, paradís tibetà.

Arcūs

[modifica]

Els arcūs (singular arcus) són accidents geològics en forma d'arc de la superfície de Tità, reben el nom de deïtats de la felicitat.

Accident d'albedo Coordenades Origen del nom
Hotei Arcus 28° S, 79° O / 28°S,79°O / -28; -79 (Hotei Arcus) Hotei, déu japonès

Cràters

[modifica]

Els cràters són cràters d'impacte de la superfície de Tità, reben el nom de deïtats de la saviesa.

Accident d'albedo Coordenades Diàmetre (km) Origen del nom Nom informal
Afekan 25° 48′ N, 200° 18′ O / 25.8°N,200.3°O / 25.8; -200.3 (Afekan) 115.0 Afekan, deessa de la creació de Nova Guinea
Ksa 14° 00′ N, 65° 24′ O / 14.0°N,65.4°O / 14.0; -65.4 (Ksa) 29.0 Ksa, deu de la Nació Lakota i els oglala
Menrva 20° 06′ N, 87° 12′ O / 20.1°N,87.2°O / 20.1; -87.2 (Menrva) 392.0 Menrva, deessa de la mitologia etrusca 'Circus Maximus'
Selk 7° 00′ N, 199° 00′ O / 7.0°N,199.0°O / 7.0; -199.0 (Selk) 80.0 Selk, deessa dels egipcis
Sinlap 11° 18′ N, 16° 00′ O / 11.3°N,16.0°O / 11.3; -16.0 (Sinlap) 80.0 Sinlap, esperit dels Katxin

Faculae

[modifica]

Les faculae (en sigular facula) són punts brillants sobre la superfície del satèl·lit, reben el nom d'illes terrestres no políticament independents. Els grups de faculae reben el nom d'arxipèlags de la Terra.

Facula Coordenades Origen del nom Nom informal
Antilia Faculae 11° 00′ S, 187° 00′ O / 11.0°S,187.0°O / -11.0; -187.0 (Antilia Faculae) Antillia, Arxipèlag mitològic de l'Atlàntic
Bazaruto Facula 11° 36′ N, 16° 06′ O / 11.6°N,16.1°O / 11.6; -16.1 (Bazaruto Facula) Illa de Bazaruto, illa de Moçambic
Coats Facula 11° 06′ S, 29° 12′ O / 11.1°S,29.2°O / -11.1; -29.2 (Coats Facula) Illa de Coats, Canadà
Crete Facula 9° 24′ N, 150° 06′ O / 9.4°N,150.1°O / 9.4; -150.1 (Crete Facula) Creta, illa de Grècia
Elba Facula 10° 48′ S, 1° 12′ O / 10.8°S,1.2°O / -10.8; -1.2 (Elba Facula) Elba, illa d'Itàlia
Kerguelen Facula 5° 24′ S, 151° 00′ O / 5.4°S,151.0°O / -5.4; -151.0 (Kerguelen Facula) Illes Kerguelen, illes subantàrtiques franceses
Mindanao Facula 6° 36′ S, 174° 12′ O / 6.6°S,174.2°O / -6.6; -174.2 (Mindanao Facula) Mindanao, illa de les Filipines 'Irlanda'
Nicobar Faculae 2° 00′ N, 159° 00′ O / 2.0°N,159.0°O / 2.0; -159.0 (Nicobar Faculae) Nicobar, arxipèlag de l'Índia
Oahu Facula 5° 00′ N, 166° 42′ O / 5.0°N,166.7°O / 5.0; -166.7 (Oahu Facula) Oahu, illa de Hawaii
Santorini Facula 2° 24′ N, 145° 36′ O / 2.4°N,145.6°O / 2.4; -145.6 (Santorini Facula) Santorini, illa de Grècia
Shikoku Facula 10° 24′ S, 164° 06′ O / 10.4°S,164.1°O / -10.4; -164.1 (Shikoku Facula) Shikoku, illa del Japó 'Gran Bretanya'
Sotra Facula 12° 30′ S, 39° 48′ O / 12.5°S,39.8°O / -12.5; -39.8 (Sotra Facula) Sotra, illa de Noruega 'La Rosa'
Texel Facula 11° 30′ S, 182° 36′ O / 11.5°S,182.6°O / -11.5; -182.6 (Texel Facula) Texel, illa neerlandesa 'Manhattan'
Tortola Facula 8° 48′ N, 143° 06′ O / 8.8°N,143.1°O / 8.8; -143.1 (Tortola Facula) Tortola, Illes Verges Britàniques 'El cargol'
Vis Facula 7° 00′ N, 138° 24′ O / 7.0°N,138.4°O / 7.0; -138.4 (Vis Facula) Vis, illa de Croàcia

Fluctūs

[modifica]

Els fluctūs (en singuar fluctus) fa referència a fluxos de terra (esllavissaments). Els Fluctūs reben el nom de figures mitològiques associades a la bellesa.

Fluctus Coordenades Origen del nom
Ara Fluctus 39° 48′ N, 118° 24′ O / 39.8°N,118.4°O / 39.8; -118.4 (Ara Fluctus) Ara el bell, figura llegendària d'Armènia
Leilah Fluctus 50° 30′ N, 77° 48′ O / 50.5°N,77.8°O / 50.5; -77.8 (Leilah Fluctus) Layla, deessa persa
Rohe Fluctus 47° 18′ N, 37° 45′ O / 47.3°N,37.75°O / 47.3; -37.75 (Rohe Fluctus) Rohe, deessa de la mitologia Maori
Winia Fluctus 49° 00′ N, 46° 00′ O / 49.0°N,46.0°O / 49.0; -46.0 (Winia Fluctus) Winia, La primera dona de la mitologia Indonèsia

Flumina

[modifica]

Els flumina (en singular flumen) és un tret geològic semblant a un canal excavat a terra per un líquid. Hi ha un grup de flumina a Tità amb nom.

Flumina Coordenades Origen del nom
Elivagar Flumina 19° 18′ N, 78° 30′ O / 19.3°N,78.5°O / 19.3; -78.5 (Elivagar Flumina) Els Élivágar (Ones de gel), un grup de rius glaçats de la mitologia noruega

Grans accidents en forma d'anell

[modifica]

Les àmplies estructures anul·lars reben el nom de deïtats de la saviesa del món de la mitologia.

Accidents en forma d'anell Coordenades Origen del nom
Guabonito 10° 54′ S, 150° 48′ O / 10.9°S,150.8°O / -10.9; -150.8 (Guabonito) Guabonito, deessa del mar dels Taíno
Nath 30° 30′ S, 7° 42′ O / 30.5°S,7.7°O / -30.5; -7.7 (Nath) deessa de la saviesa en la mitologia irlandesa
Paxsi 5° 00′ N, 341° 12′ O / 5.0°N,341.2°O / 5.0; -341.2 (Paxsi) deessa de la lluna i la saviesa del poble Aimara
Veles 2° 00′ N, 137° 18′ O / 2.0°N,137.3°O / 2.0; -137.3 (Veles) déu de la mitologia eslava.

Insulae

[modifica]

Les insulae (en singular insula) són illes que es troben dins els mars de Tità. Reben el nom d'illes llegendàries.

Insula Coordenades Origen del nom
Mayda Insula 79° 06′ N, 312° 12′ O / 79.1°N,312.2°O / 79.1; -312.2 (Mayda Insula) Mayda, Illa llegendària del nord-est de l'Atlàntic

Labyrinthi

[modifica]

Els labyrinthi[1] (en singular labyrinthus) reben el nom de planetes de l'obra de ficció l'univers de Dune de l'autor de la novel·la Duna Frank Herbert.[2]

Labyrinthus Coordenades Origen del nom
Sikun Labyrinthus 77° 54′ S, 28° 54′ O / 77.9°S,28.9°O / -77.9; -28.9 (Sikun Labyrinthus) Sikun[2]

Lacūs

[modifica]
Llacs de metà líquid a Tità des del Bolsena Lacus (a baix a la dreta) fins al Mackay Lacus (a dalt a l'esquerra).
Article principal: Llacs de Tità

Els lacūs[1] (en singular lacus) són llacs d'hidrocarburs. Reben el seu nom a partir de llacs de la superfície terrestre.

Lacūs Coordenades Origen del nom
Abaya Lacus 73° 10′ N, 45° 33′ O / 73.17°N,45.55°O / 73.17; -45.55 Llac Abaya, Etiòpia
Albano Lacus 65° 54′ N, 236° 24′ O / 65.9°N,236.4°O / 65.9; -236.4 Llac Albano, Itàlia
Atitlán Lacus 69° 18′ N, 238° 48′ O / 69.3°N,238.8°O / 69.3; -238.8 Llac Atitlán, Guatemala
Bolsena Lacus 75° 45′ N, 10° 17′ O / 75.75°N,10.28°O / 75.75; -10.28 Llac Bolsena, Itàlia
Cardiel Lacus 70° 12′ N, 206° 30′ O / 70.2°N,206.5°O / 70.2; -206.5 Llac Cardiel, Argentina
Cayuga Lacus 69° 48′ N, 230° 00′ O / 69.8°N,230.0°O / 69.8; -230.0 Llac Cayuga, USA
Feia Lacus 73° 42′ N, 64° 25′ O / 73.7°N,64.41°O / 73.7; -64.41 Llac Feia, Brasil
Freeman Lacus 73° 36′ N, 211° 06′ O / 73.6°N,211.1°O / 73.6; -211.1 Llac Freeman, USA
Jingpo Lacus 73° 00′ N, 336° 00′ O / 73.0°N,336.0°O / 73.0; -336.0 Llac Jingpo, Xina
Junín Lacus 66° 54′ N, 236° 54′ O / 66.9°N,236.9°O / 66.9; -236.9 Llac Junín, Perú
Kivu Lacus 87° 00′ N, 121° 00′ O / 87.0°N,121.0°O / 87.0; -121.0 Llac Kivu, a la frontera entre Ruanda i la República Democràtica del Congo
Koitere Lacus 79° 24′ N, 36° 08′ O / 79.4°N,36.14°O / 79.4; -36.14 Koitere, Finlàndia
Lanao Lacus 71° 00′ N, 217° 42′ O / 71.0°N,217.7°O / 71.0; -217.7 Llac Lanao, Filipines
Logtak Lacus 70° 48′ N, 124° 06′ O / 70.8°N,124.1°O / 70.8; -124.1 Llac Loktak, Índia
Mackay Lacus 78° 19′ N, 97° 32′ O / 78.32°N,97.53°O / 78.32; -97.53 Llac Mackay, Austràlia
Mývatn Lacus 78° 11′ N, 135° 17′ O / 78.19°N,135.28°O / 78.19; -135.28 Mývatn, Islàndia
Neagh Lacus 81° 07′ N, 32° 10′ O / 81.11°N,32.16°O / 81.11; -32.16 Lough Neagh, Irlanda del Nord
Ohrid Lacus 71° 48′ N, 221° 54′ O / 71.8°N,221.9°O / 71.8; -221.9 Llac d'Okhrida, Macedònia del Nord i Albània
Oneida Lacus 76° 08′ N, 131° 50′ O / 76.14°N,131.83°O / 76.14; -131.83 Llac Oneida, USA
Ontario Lacus 72° 00′ S, 183° 00′ O / 72.0°S,183.0°O / -72.0; -183.0 Llac Ontario, a la frontera entre el Canadà i els Estats Units.
Sevan Lacus 69° 42′ N, 125° 36′ O / 69.7°N,125.6°O / 69.7; -125.6 Llac Sevan, Armènia
Sotonera Lacus 76° 45′ N, 17° 29′ O / 76.75°N,17.49°O / 76.75; -17.49 Llac Sotonera, Espanya
Sparrow Lacus 84° 18′ N, 64° 42′ O / 84.3°N,64.7°O / 84.3; -64.7 Llac Sparrow, Canadà
Towada Lacus 71° 24′ N, 244° 12′ O / 71.4°N,244.2°O / 71.4; -244.2 Llac Towada, Japó
Uvs Lacus 69° 36′ N, 245° 42′ O / 69.6°N,245.7°O / 69.6; -245.7 Uvs Nuur, Mongòlia
Vänern Lacus 70° 24′ N, 223° 06′ O / 70.4°N,223.1°O / 70.4; -223.1 Vänern, Suècia
Waikare Lacus 81° 36′ N, 126° 00′ O / 81.6°N,126.0°O / 81.6; -126.0 Llac Waikare, Nova Zelanda

Maculae

[modifica]

Les maculae (en singular macula) són llocs foscos de la geografia de Tità, reben noms de deïtats de la felicitat, la pau i l'harmonia.

Macula Coordenades Origen del nom
Eir Macula 24° 00′ S, 114° 42′ O / 24.0°S,114.7°O / -24.0; -114.7 (Eir Macula) Eir, deessa de la mitologia noruega.
Elpis Macula 31° 12′ N, 27° 00′ O / 31.2°N,27.0°O / 31.2; -27.0 (Elpis Macula) Elpis, déu de la mitologia grega.
Ganesa Macula 50° 00′ N, 87° 18′ O / 50.0°N,87.3°O / 50.0; -87.3 (Ganesa Macula) Ganeixa, déu Hindú.
Omacatl Macula 17° 36′ N, 37° 12′ O / 17.6°N,37.2°O / 17.6; -37.2 (Omacatl Macula) Omacatl, déu de la mitologia asteca.
Polaznik Macula 41° 06′ S, 280° 24′ O / 41.1°S,280.4°O / -41.1; -280.4 (Polaznik Macula) Polaznik, déu de la mitologia eslava.
Polelya Macula 50° 00′ N, 56° 00′ O / 50.0°N,56.0°O / 50.0; -56.0 (Polelya Macula) Polelya, déu eslau.

Maria

[modifica]
Article principal: Llacs de Tità

Maria (en singular mare) són mars d'hidrocarburs de la superfície de Tità.

Nom Coordenades Diàmetre (km) Origen del nom
Kraken Mare 68° 00′ N, 310° 00′ O / 68.0°N,310.0°O / 68.0; -310.0 1.170 Kraken, Monstre marí nòrdic.
Ligeia Mare 79° 00′ N, 248° 00′ O / 79.0°N,248.0°O / 79.0; -248.0 500 Ligeia, una de les sirenes, monstres de la mitologia grega.
Punga Mare 85° 06′ N, 339° 42′ O / 85.1°N,339.7°O / 85.1; -339.7 380 Punga, els ancestre Māori dels taurons i els llangardaixos

Montes

[modifica]

Els montes (en singular mons) són muntanyes de la superfície de Tità. Reben noms de muntanyes de la Terra Mitjana de l'obra de ficció de J.R.R. Tolkien.

Mons Coordinates Named after
Angmar Montes 10° 00′ S, 221° 00′ O / 10.0°S,221.0°O / -10.0; -221.0 (Angmar Montes) Muntanyes dAngmar
Dolmed Montes 11° 36′ S, 216° 48′ O / 11.6°S,216.8°O / -11.6; -216.8 (Dolmed Montes) Munt Dolmed
Doom Mons 14° 39′ S, 40° 25′ O / 14.65°S,40.42°O / -14.65; -40.42 (Doom Mons) Munt Doom
Echoriat Montes 7° 24′ S, 213° 48′ O / 7.4°S,213.8°O / -7.4; -213.8 (Echoriat Montes) Echoriath
Erebor Mons 4° 58′ S, 36° 14′ O / 4.97°S,36.23°O / -4.97; -36.23 (Erebor Mons) Mount Erebor
Gram Montes 9° 54′ S, 207° 54′ O / 9.9°S,207.9°O / -9.9; -207.9 (Gram Montes) Munt Gram
Irensaga Montes 5° 41′ S, 212° 43′ O / 5.68°S,212.71°O / -5.68; -212.71 (Irensaga Montes) Irensaga
Merlock Montes 8° 54′ S, 211° 48′ O / 8.9°S,211.8°O / -8.9; -211.8 (Merlock Montes) Muntanyes Merlock
Mindolluin Montes 3° 18′ S, 208° 58′ O / 3.3°S,208.96°O / -3.3; -208.96 (Mindolluin Montes) Mindolluin
Misty Montes 56° 48′ N, 62° 26′ O / 56.8°N,62.44°O / 56.8; -62.44 (Misty Montes) Muntanyes Boiroses
Mithrim Montes 2° 10′ S, 127° 25′ O / 2.16°S,127.42°O / -2.16; -127.42 (Mithrim Montes) Muntanyes de Mithrim
Rerir Montes 4° 48′ S, 212° 06′ O / 4.8°S,212.1°O / -4.8; -212.1 (Rerir Montes) Munt Rerir
Taniquetil Montes 3° 40′ S, 213° 16′ O / 3.67°S,213.26°O / -3.67; -213.26 (Taniquetil Montes) Taniquetil

Planitiae

[modifica]

Les planitiae (en singular planitia) són zones planes a baixa alçada de la superfície del satèl·lit. Reben el nom de planetes de l'obra de ficció Univers Dune de Frank Herbert.[3][4]

Planitia Coordendes Origen del nom
Arrakis Planitia 78° 24′ S, 117° 00′ O / 78.4°S,117.0°O / -78.4; -117.0 (Arrakis Planitia) Arrakis[5]
Chusuk Planitia 5° 00′ S, 23° 30′ O / 5.0°S,23.5°O / -5.0; -23.5 (Chusuk Planitia) Chusuk[6]

Regiones

[modifica]

Les regiones (en singular regio) són zones de la superfície de Tità marcadament diferents de les dels seus voltants. Reben el nom de deïtats de la pau i la felicitat.

Regio Coordenades Origen del nom
Hotei Regio 26° 00′ S, 78° 00′ O / 26.0°S,78.0°O / -26.0; -78.0 (Hotei Regio) Budai, déu xinès/japonès.
Tui Regio 24° 30′ S, 124° 54′ O / 24.5°S,124.9°O / -24.5; -124.9 (Tui Regio) Tui, deessa de la mitologia xinesa.

Virgae

[modifica]

Les virgae (en singular virga) són ratlles de colors. Reben el nom de déus de la pluja de diferents mitologies.

Virga Coordenades Origen del nom
Bacab Virgae 19° 00′ S, 151° 00′ O / 19.0°S,151.0°O / -19.0; -151.0 (Bacab Virgae) Bacab, déu de la pluja maia.
Hobal Virga 35° 00′ S, 166° 00′ O / 35.0°S,166.0°O / -35.0; -166.0 (Hobal Virga) Hobal, déu de la pluja àrab.
Kalseru Virga 36° 00′ S, 137° 00′ O / 36.0°S,137.0°O / -36.0; -137.0 (Kalseru Virga) Kalseru, déu de la pluja en la mitologia dels aborígens australians.
Perkunas Virgae 27° 00′ S, 162° 00′ O / 27.0°S,162.0°O / -27.0; -162.0 (Perkunas Virgae) Perkūnas, déu suprem lituà
Shiwanni Virgae 25° 00′ S, 32° 00′ O / 25.0°S,32.0°O / -25.0; -32.0 (Shiwanni Virgae) Shiwanni, déu de la pluja de la zuni
Uanui Virgae 45° 12′ N, 235° 18′ O / 45.2°N,235.3°O / 45.2; -235.3 (Uanui Virgae) Uanui, déu de la pluja maori

Accidents sense nom formal

[modifica]

Com que es desconeix la natura exacta de molts accidents geològics de la superfície del satèl·lit, la majoria no tenen assignat un nom formal i es coneixen per noms informals. En la majoria dels casos, fan referència a indicacions sobre la lluentor o la foscor d'imatges infraroges utilitzades per observar la superfície a través de la boira de Tità. La sonda Cassini també ha començat a cartografiar porcions del satèl·lit mitjançant el radar. Alguns d'aquests:

  • La falç: és una regió extensa i fosca en forma de falç identificada pel telescopi espacial Hubble.
  • El gos i la pilota, 'el cap de drac': són zones fosques de la zona equatorial identificades pel Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (ESO), i que reben aquest nom a causa de les seva forma.
  • El gat Si-Si: és una regió que es mostra fosca a les imatges del radar, se l'anomena pel nom que li posà la filla de l'investigador que digué que semblava un gat.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Titan Features». [Consulta: 8 setembre 2010].(anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Sikun Labyrinthus», 06-01-2010.(anglès)
  3. ↑ Blue, Jennifer. «USGS Astrogeology Hot Topics: New Name, Descriptor Term, and Theme Approved for Use on Titan», 04-08-2009. Arxivat de l'original el 2010-04-20. [Consulta: 19 març 2021].(anglès)
  4. ↑ «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Titan Planitia».
  5. ↑ «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Arrakis Planitia», 05-04-2010.(anglès)
  6. ↑ «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Chusuk Planitia», 04-08-2009.(anglès)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_formacions_geològiques_de_Tità&oldid=31670310»