Llista dels reis visigots

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720. Inclou, per tant, l'establiment d'un primer regne a Tolosa i després el seu continuador, el regne de Toledo, amb capital a la ciutat homònima. Si bé la línia monàrquica s'inicia pròpiament amb Alaric I, els visigots van reconèixer com el seu primer monarca a Atanaric,^[1] que mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings,^[2] però que apareix igualment en aquesta llista.^[3]

Sobirà	Retrat	Regnat	Notes
Atanaric		365 - 380	Mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings.
Alaric I		395 - 410	Inici de la línia monàrquica.
Ataülf		410 - 415	Primer rei visigot a la península Ibèrica
Sigeric		415	Regnà durant una setmana l'agost o el setembre de 415.
Vàlia		415 – 418	Foedus de 416. Derrotà totalment els vàndals, silings i alans a Hispània.

Sobirà	Retrat	Regnat	Notes
Teodoric I		418 – 451
Turismund		451 – 453
Teodoric II		453 – 466	Cogovernà amb el seu germà Frederic (453-463)[4]
Euric		466 – 484	Codi d'Euric
Alaric II		484 – 507	Breviari d'Alaric Derrota de Vouillé.

Sobirà	Retrat	Regnat	Notes
Gesaleic		507 – 511
Amalaric		511 – 531	Regència del rei ostrogot Teodoric el Gran (511-526) Cort establerta a Narbona, a la Septimània,[5] i traslladada a Barcelona el 531.[6]
Teudis		531 – 548
Teudisel		548 – 549

Sobirà		Retrat	Regnat	Notes
Àkhila I			549 – 554	Invasió bizantina el 552
			551 – 567	Rei rival en rebel·lió contra Àkhila I (551-554) S'estableix la capital a Toledo.[7]
Atanagild
Liuva I			568 – 573	Elegit rei per l'aristocràcia de Septimània després d'un interregne de cinc mesos.[8]
			570 - 586	Associat al tron (750-573) quedant sota el seu control els territoris del sud del Pirineus, com a fórmula de compromís amb l'aristocràcia visigoda de la península Ibèrica per l'elecció de Liuva per l'aristocràcia al nord dels Pirineus..[8] Els seus fills Hermenegild i Recared són associats al tron després de la mort de Liuva el 573.[9][10][11] Rebel·lió d'Hermenegild (580-584) Conquesta del Regne Sueu (585).[12]
Leovigild
Recared I			586 – 601	III Concili de Toledo
Liuva II			601 – 603
Viteric			603 – 610
Gundemar			610 – 612
Sisebut			612 – 621
Recared II			621
Suíntila			621 – 631	Fi de la província d'Espània Associa el seu fill Ricimer al tron l'any 626. Deposat per la rebel·lió de Sisenand (631)
Sisenand			631 – 636	Rebel·lió de Iudila (633)[13]
Khíntila			636 – 639
Tulga			639 – 642	Deposat per Khindasvint.
Khindasvint			642 – 653	Realitza purgues a la noblesa que s'havia mostrat en contra del seu accés al tron.[14]
			649 – 672	Associat al tron (649-653) Promulgació del Liber iudiciorum.
Recesvint
Vamba			672 – 680	Rebel·lió de Paulus (673), que segregà la Narbonense i part de la Tarraconense. Deposat per una conjura.[15]
	Paulus (673)
Ervigi			680 – 687
Ègica			687 – 702	Rebel·lió de Suniefred (692-693)[16]
			700 – 710	Associat al tron des de 695/697 i com a corregent (700-702)
Vítiza
Roderic			710 — 711	Derrotat pels àrabs a la batalla de Guadalete l'any 711.
	Àkhila II
			710 - 713	Elegit rei a la Narbonense i Tarraconense contra l'elecció de Roderic.[17]
	Ardó		713 - 720	Regnà a la Narbonense.

• Frassetto, Michael. Encyclopedia of Barbarian Europe: Society in Transformation (en anglès). Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2003. 
• Collins, Roger. La España visigoda: 474–711. Crítica, 2005. ISBN 9788484326366. 
• García Moreno, Luis A. «Los últimos tiempos del reino visigodo». Boletín de la Real Academia de la Historia, CLXXXIX, 1992. ISSN: 0034-0626.
• García Moreno, Luis A. Leovigildo: unidad y diversidad de un reinado. Real Academia de la Historia,, 2008. ISBN 9788496849402. 
• García Moreno, Luis A. Teoderico II, dins Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia,, 2010. 
• Heather, Peter. The Fall of the Roman Empire: A New History of Rome and the Barbarians (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780199741182. 
• Heather, Peter. Empires and Barbarians (en anglès). Pan Macmillan, 2011. ISBN 9780330540216. 
• MacDowall, Simon. Adrianople AD 378: The Goths Crush Rome's Legions (en anglès). Osprey Publishing, 2001. ISBN 9781841761473. ^{[Enllaç no actiu]}
• Martínez Ruiz, Enrique. Atlas histórico de España. I. Akal, 2000. ISBN 9788470903496. 
• Mínguez Fernández, José María. España de los siglos VI al XIII: guerra, expansión y transformaciones. Nerea, 2004. ISBN 9788489569720. 
• Orlandis, José. Semblanzas visigodas. Ediciones Rialp, 1992. ISBN 9788432128301. ^{[Enllaç no actiu]}
• Orlandis, José. Historia del reino visigodo español: los acontecimientos, las instituciones, la sociedad, los protagonistas. Ediciones Rialp, 2003. ISBN 9788432134692. ^{[Enllaç no actiu]}
• Sayas Abengochea, Juan José. Historia Antigua de la Península Ibérica: Época Tardoimperial y Visigoda. II. Editorial UNED, 2013. ISBN 9788436265347. 
• Valverde Castro, María R. Ideología, simbolismo y ejercicio del poder real en la monarquía visigoda: un proceso de cambio. Universidad de Salamanca, 2000. ISBN 9788478009404. 
• Wolfram, Herwig. History of the Goths. University of California Press, 1990. ISBN 9780520069831. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista dels reis visigots