A la seva obra s'hi pot trobar la influència de Joan Maragall. Per a ell la naturalesa és tan important que tota la seva poesia n'és plena. Amic de Jacint Verdaguer, van fer plegats diverses excursions pel Montseny.
Traduí per primera vegada, conjuntament amb Oriol Martí, els contes complets de Perrault, publicats amb il·lustracions d'Apel·les Mestres; així com dos autors en auge en el seu temps, el poeta italià Lorenzo Stecchetti i La princesa llunyana (traducció catalana en vers) del dramaturg francès Edmond Rostand.[2] Traduí al castellà obres d'Àngel Guimerà (Jesús de Nazaret, 1895; i El alma muerta,1913); i, el 1899, Cyrano de Bergerac de Rostand (amb Oriol Martí i Emili Tintorer).[2] També versionà al castellà Antonio y Cleopatra de Shakespeare (amb Oriol Martí i Salvador Vilaregut).[2]
↑Foren editats, amb una nota biogràfica, per Joan Cuscó i Clarasó al llibre: Quatre relats de nou. La festa i els castells en la literatura modernista de Lluís Via i Pagès. (2002).