Lorenzo Álvarez Capra

Lorenzo Álvarez Capra

Oli d'Alejandro Ferrant que segurament retrati l'arquitecte Lorenzo Álvarez Capra
Biografia
Naixement	30 setembre 1848 Madrid
Mort	1901 (52/53 anys) Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
12 d'abril de 1886 – 24 d'abril de 1901
← Estanislao de Antonio y Garauto Antonio Aura Boronat →
Circumscripció	Barbastre
Activitat
Ocupació	arquitecte, polític
Obra
Obres destacables (1873) Plaza de toros de la Fuente del Berro

Lorenzo Álvarez Capra (1848 - 10 de març de 1901)^[1][2][3] fou ser un arquitecte espanyol del segle xix, considerat com un dels impulsors de l'estil neomudèjar, per la seva col·laboració al costat d'Emilio Rodríguez Ayuso en el projecte de la desapareguda plaça de toros de Goya, construïda a Madrid el 1874, que va servir d'inspiració per a molts altres feus taurins posteriors. Un any abans havia projectat el pavelló d'Espanya per a l'Exposició Universal de 1873 de Viena, d'estil neomudèjar. Una altra de les seves obres més conegudes és l'església de la Paloma, construïda en el mateix estil.

També va ser diputat a Corts^[1] pel Partit Liberal Fusionista^[4] i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.^[5][4]

• Pavelló d'Espanya a l'Exposició Universal de Viena (1873)^[6]
• Plaça de toros de la Fuente del Berro, a Madrid, al costat d'Emilio Rodríguez Ayuso (1874)^[6]
• Teatre dels Jardins del Buen Retiro de Madrid (1880)^[6]
• Plaça de Toros de Barbastre^[6]
• Església de la Paloma a Madrid (1896)^[6]

• Kenyon, O. Spanish studies, Números 2-3 (ejemplar digitalizado en 2009), 1980. 
• Martínez Verón, Jesús. Arquitectos en Aragón, Diccionario Histórico. Volumen I: ABAD-BUZALES. Institución «Fernando el Católico, 2000. ISBN 84-7820-581-0. 
• Navascués Palacio, Pedro. Arquitectura y arquitectos madrileños del siglo XIX. Instituto de Estudios Madrileños, 1973. ISBN 84-500-5868-6. 

• Madrid històric: Lorenzo Álvarez Capra (castellà)
• Fitxa del Congrés dels Diputats