Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais

Plantilla:Infotaula personaLouis-Charles Mahé de La Bourdonnais

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1796 Modifica el valor a Wikidata
Illa de la Reunió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1840 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Kensal Green Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
Es coneix perMillor escaquista del món (1821-1840)
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLouis François Mahé de La Bourdonnais Modifica el valor a Wikidata
ParentsBertrand-François Mahé de La Bourdonnais, avi patern Modifica el valor a Wikidata

ChessGames: 31596 365Chess: Louis_Charles_Mahe_De_Labourdonnais Chess.com: louis-de-la-bourdonnais

Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais (nascut el 1795 (o, segons algunes fonts, 1797) a l'illa de la Reunió[1] - mort el 13 de desembre de 1840 a Londres) fou un jugador d'escacs francès. Fundador de la primera revista d'escacs del món, Le Palamède, fou un dels millors jugadors del món al començament del segle xix. Degut al seu gran talent combinatori, hom el recorda com el més gran mestre d'escacs francès després de Philidor.

Biografia

[modifica]

La Bourdonnais era net de Bertrand-François Mahé de La Bourdonnais i pertanyia a una de les famílies més acabalades de l'illa de la Reunió (possessió francesa a l'oceà Índic). Va aprendre a jugar als escacs el 1814, i va començar a jugar seriosament cap al 1818, quan anava regularment a jugar al Café de la Régence, a París, on sembla que hi tenia la seva pròpia taula reservada,[2] i hi jugava diàriament de forma continuada des del migdia a mitjanit. Allà, hi jugava contra qualsevol que estigués disposat a jugar-s'hi diners. Va tenir com a mestre en Jacques François Mouret,[3] i al cap d'uns dos anys, va esdevenir un dels millors jugadors del Café, i va succeir i destronar Alexandre Deschapelles, el millor jugador de França fins llavors.

Posteriorment, es va veure obligat a guanyar-se la vida com a jugador d'escacs professional, després de malbaratar la seva fortuna, mal aconsellat, en negocis de terres.

El 1827, publicà la biografia del seu avi, Bertrand-François Mahé de La Bourdonnais, cèlebre almirall francès. El 1833, publicà un manual d'escacs: Nouveau Traité du jeu des échecs (París), dirigit als aficionats, i que contenia tant informació sobre obertures com sobre finals.

Campió del món d'escacs (no oficial)

[modifica]

La Bourdonnais és considerat el Campió del món (no existia el títol oficial en aquella època) des de 1821, quan ja podia vèncer clarament el seu millor mestre Alexandre Deschapelles, fins a la seva mort el 1840.

abcdefgh
8
d8 negres alfil
g8 negres torre
h8 negres rei
d7 blanques peó
g7 negres peó
h7 negres peó
a5 negres peó
c3 blanques dama
a2 blanques peó
d2 negres peó
e2 negres peó
f2 negres peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
d1 blanques torre
h1 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició final de la 16a partida MacDonnell-La Bourdonnais, Londres 1834, després de la jugada negra 37. ... e2. Una de les posicions més famoses en tota la història dels escacs, i tot un homenatge a Philidor.

Cap a 1834, en tant que ja no quedava a França cap jugador capaç de competir amb ell, La Bourdonnais va viatjar a Londres per enfrontar-se al millor jugador del moment de la Gran Bretanya, l'irlandès Alexander MacDonnell. Ambdós varen jugar una famosa i històrica sèrie de matxs, considerada per alguns un autèntic campionat del món, entre juny i novembre de 1834, amb un total de 85 partides disputades sense rellotge. El resultat fou de (+46 -26 =13)[4] a favor de La Bourdonnais.

Després d'aquesta victòria contra McDonnell, La Bourdonnais fou considerat de manera pràcticament unànime el millor jugador del món, i llavors retornà a París, on hi fundà la primera publicació periòdica d'escacs francesa, Le Palamède.

Mort

[modifica]

La Bourdonnais va morir, afectat d'hidropesia abdominal, a Londres, el 1840, en la més absoluta pobresa. Havia hagut de vendre totes les seves possessions, inclosa la roba, per pagar els seus creditors. George Walker va aconseguir que fos enterrat molt a prop del seu antic rival, Alexander McDonnell al cementiri de Kensal Green a Londres.[5][6]

Partides notables

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. I no a l'” Île Bourbon”, car l'illa havia estat rebatejada el 1793.
  2. The Oxford Companion to Chess - David Hooper i Kenneth Whyld (1992) p. 56
  3. La Palamède editat per St. Amaint (1847) p. 211
  4. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  5. Philip W. Sergeant, A Century of British Chess, David McKay, 1934, p. 39.
  6. Walker, George. Chess and Chess-Players. London: C. J. Skeet, 1850. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]