Luberoïta
 Luberoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pt₅Se₄ |
| Epònim | Lubero Territory (en)   |
| Localitat tipus | regió de Lubero, Kivu Nord, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BC.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BC.35 |
| Dana | 2.16.23.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,58Å; b = 4,6Å; c = 11,1Å; β = 101,61° |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-047 |
| Any d'aprovació | 1992 |
| Símbol | Lub |
| Referències | [1] |
La luberoïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la regió de Lubero, a la República Democràtica del Congo, on va ser descoberta.
Característiques
[modifica]La luberoïta és un sulfur, un selenur de platí de fórmula química Pt₅Se₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en fragments granulars amb vores angulars a causa de l'exfoliació, típicament allargats, d'uns 0,5 mm, o també arrodonits a causa del transport fluvial; pot trobar-se juntament amb el platí.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la luberoïta pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: UM2004-45-Se:AgHgPd, pal·ladseïta, miassita, UM2000-47-S:CuFePdPt, oosterboschita, chrisstanleyita, jagüeïta, keithconnita, vasilita, tel·luropal·ladinita, oulankaïta, telargpalita, temagamita, sopcheïta, laflammeïta i tischendorfita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en concentrats en placers derivats de roca mare granodiorita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: platí, anatasa, florencita, gorceixita, caolinita, clorita o quars.[2] Va ser descoberta l'any 1992 a la regió de Lubero, a Kivu Nord (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita a Copper Hills (Austràlia) i al riu Miessijoki (Lapònia, Finlàndia).