Lucrecia Martel
.jpg) Lucrecia Martel durant la Festa Literaria de Rio de Janeiro  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1966 (57 anys) Salta (Argentina) |
| Formació | Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica Universitat de Buenos Aires Bachillerato Humanista Moderno (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, guionista, productora de cinema |
| Activitat | 1988 - |
| Participà en | |
| 2008 | 61è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| 2004 | 57è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
    | |
Lucrecia Martel (Salta, 14 de desembre de 1966) és una directora de cine argentina. Guionista i directora del nou cinema argentí, creadora de melodrames commovedors, misteriosos i eròtics, que inclouen idees envers la transcendència. És valorada com una de les cineastes més importants de Llatinoamèrica.[1][2]
Va dirigir els curts El 56 (1988), Pis 24 (1989), Besos Rojos (1991) i Rei Mort (1995), així com la sèrie de televisió D.N.I. (1995), abans de realitzar el seu primer llargmetratge, La cienaga (2001), pel qual va obtindre nombrosos premis, entre els quals el premi NHK del Festival de Cinema de Sundance, el Grand Prix del Festival de Cinema Llatinoamericà de Tolosa de Llenguadoc i el premi a millor pel·lícula i millor director del Festival de Cine de L'Havana, a més d'una nominació a l'Os d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Berlín.
El 2004 el seu segon llargmetratge, La niña santa, va ser nominat amb la Palma d'Or en el Festival de Cinema de Canes.
El seu tercer film, La mujer sin cabeza, va a ser seleccionat a Canes el 2008.
Amb la seva pel·lícula Zama, Martel va obtenir deu Premis Sur –entre els quals el de millor llargmetratge, millor direcció, millor guió, fotografia, vestuari...–, una Menció Especial al 14è Festival de Cinema Europeu de Sevilla i la candidatura als 32è Premis Goya com a millor film iberoamericà.[1][3][4]
La seva frase:
| « | <M'interessa la religió catòlica perquè hi vaig aprendre la meva forma de pensar.> | » |
Filmografia
[modifica]Llargmetratges
[modifica]- La Ciénaga (2001)
- La niña santa (2004)
- La mujer sin cabeza (2008) (també coneguda amb el títol de «La mujer rubia» - la dona rossa)
- Zama (2017)
Curtmetratges
[modifica]- El 56 (1988)
- Piso 24 (1989)
- Besos rojos (1991)
- Rey Muerto (últim curtmetratge de la compilació Històries Breus, 1995).
Sèrie TV
[modifica]- "D.N.I." (1995), TV Series
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «La cineasta Lucrecia Martel presidirá el jurado del Festival de Venecia 2019» (en castellà), 24-06-2019. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ Hoberman, J. «Lucrecia Martel, una directora que desconcierta y estremece a sus seguidores» (en castellà). The New York Times, 16-04-2018. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Martínez, Cecilia «Lucrecia Martel, múltiple ganadora en los premios Sur: “Que siga el cine, como podamos, peleando”.» (en castellà). La Nación [Buenos Aires], 27-09-2018. ISSN: 0325-0946.
- ↑ «Premios PLATINO. Noticias». [Consulta: 3 novembre 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Lucrecia Martel a la base de dades de l'Instituto Nacional de Cine y Artes Audiovisuales de l'Argentina
- Lucrecia Martel en IMDb
Pel·lícules dirigides per Lucrecia Martel | ||
|---|---|---|
| | |
