Luiz Fernando Carvalho
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 juliol 1960 (64 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
Activitat | |
Ocupació | director de televisió |
Lloc web | luizfernandocarvalho.com |
|
Luiz Fernando Carvalho (Rio de Janeiro, 28 de juliol de 1960) és un cineasta i director de televisió brasiler, conegut per obres estretament vinculades a la literatura que constitueixen una renovació de l'estètica audiovisual brasilera.[1] Ja ha portat a la pantalla obres d'Ariano Suassuna, Raduan Nassar, Machado de Assis, Eça de Queirós, Roland Barthes, Clarice Lispector, Milton Hatoum, José Lins do Rego i Graciliano Ramos, entre altres.
Alguns crítics comparen les produccions de Luiz Fernando Carvalho amb el Cinema Novo brasiler[2] i icones de la història del cinema com ara Luchino Visconti i Andrei Tarkovsky.[3] La seva obra es caracteritza per l'experimentació visual i lingüística[4] i exploració de la multiplicitat de la identitat cultural del Brasil.[5][6] L'estil barroc[7][8][9] de superposicions i entrellaçament de gèneres narratius, la relació amb el moment en el Temps,[10] els símbols arquetípics de la Terra i la reflexió sobre el llenguatge del melodrama social i familiar[11] són característiques del llenguatge poètic del director.
Les obres del cineasta han rebut l'aclamació de la crítica i del públic. Va dirigir la pel·lícula Lavoura Arcaica (2001),[12][13] basada en la novel·la homònima de Raduan Nassar, citada pel crític Jean-Philippe Tessé a la revista francesa Cahiers du Cinéma com una "promesa innovadora de renovació, d'un trastorn que no s'havia vist al cinema brasiler des de Glauber Rocha,[14][15] que va guanyar més de 50 premis nacionals i internacionals.[16] Les telenovel·les Renascer (1993) i O Rei do Gado (1996), amb guió de Benedito Ruy Barbosa i dirigides per Luiz Fernando Carvalho, són reconeguts com a referents del drama televisiu brasiler i van assolir alguns dels índexs d'audiència més alts de la dècada de 1990.[17][18]
Hi ha un marcat contrast entre els treballs televisius del director: des del disseny pop dels anys 60 de la sèrie Correio Feminino (2013) fins al rigor clàssic de la minisèrie Os Maias (2001), les referències urbanes dels suburbis obrers a la minisèrie Suburbia (2012) a l'alegria de Meu Pedacinho de Chão (2014), la recerca estètica del Sertão a Velho Chico (2016) al conte de fades brasiler de la minisèrie Hoje É Dia de Maria (2005) i l'univers realista de la tragèdia familiar a Dois Irmãos (2017).[19][20]
El procés de producció del director és conegut per identificar nous talents d'arreu del Brasil i per formar actors,[21] revelant noves estrelles de les arts dramàtiques com Letícia Sabatella, Eliane Giardini, Bruna Linzmeyer, Johnny Massaro, Irandhir Santos, Simone Spoladore, Caco Ciocler, Marcello Antony, Marco Ricca, Isabel Fillardis, Giselle Itié, Emilio Orciollo Netto, Sheron Menezes, Jackson Antunes, Maria Luísa Mendonça, Eduardo Moscovis, Jackson Costa, Leonardo Vieira, Cacá Carvalho, Luciana Braga, Julia Dalavia, Renato Góes, Cyria Coentro, Marina Nery, Júlio Machado, Bárbara Reis, Lee Taylor, Zezita de Matos, Mariene de Castro i Lucy Alves, entre d'altres. El coaching tècnic d'actors del director ha donat lloc a un mètode relatat al llibre O processo de criação dos atores de Dois Irmãos, pel fotògraf Leandro Pagliaro.[22][23]
Filmografia
[modifica]Cinema
[modifica]Any | Títol | Crèdit | Notes |
---|---|---|---|
1986 | A Espera | Director i guionista | Curtmetratge adaptat del llibre "Fragmentos de um Discurso Amoroso", de Roland Barthes |
1998 | Que Teus Olhos Sejam Atendidos | Diretor | Documental |
2001 | Lavoura Arcaica | Director, guionista i editor | Llargmetratge adaptat de la novel·la homònima de Raduan Nassar |
2020 | A Paixão Segundo G.H. | Director i guionista | Llargmetratge adaptat de la novel·la homònima de Clarice Lispector |
Televisió
[modifica]Any | Títol | Crèdit | Notas |
---|---|---|---|
1987 | Helena | Director | Basada en la novel·la homònima de Machado de Assis |
1987 | Carmen | Director | Escrita per Glória Perez |
1988 | Vida Nova | Director | Escrita per Benedito Ruy Barbosa |
1989 | Tieta | Director | Basada en la novel·la de Jorge Amado |
1992 | Pedra sobre Pedra | Director | Escrita per Aguinaldo Silva |
1993 | Renascer | Director | Escrita per Benedito Ruy Barbosa |
1995 | Irmãos Coragem | Director | Remake de la tele novel·la de Janete Clair |
1996 | O Rei do Gado | Director | Escrita per Benedito Ruy Barbosa |
2002 | Esperança | Director | Escrita per Benedito Ruy Barbosa |
2014 | Meu Pedacinho de Chão | Director | Escrita per Benedito Ruy Barbosa |
2016 | Velho Chico | Director | Escrita per Benedito Ruy Barbosa i Bruno Luperi |
Referències
[modifica]- ↑ Carter, Eli Lee "Luiz Fernando Carvalho: An Auteur of Brazilian Television", UCLA Electronic Theses and Dissertations, 2013. Retrieved on 05 April 2017.
- ↑ Hugo Sukman. «Um cineasta que está entrando para o clube dos poetas». O Globo, 28-10-2001. [Consulta: 17 abril 2017]. «Com Lavoura Arcaica, Luiz Fernando Carvalho respeita uma tradição que vai de Mario Peixoto a Ruy Guerra»
- ↑ Daniel Piza. «"Lavoura Arcaica" estréia sábado no Canadá». Estado de S. Paulo, 22-08-2001. [Consulta: 12 abril 2017]. «Um parentesco com o estilo e a espiritualidade do cinema dos russos Tarkovski e Sokurov»
- ↑ Ilana Feldman e Ismail Xavier. «Quinze anos depois, filme "Lavoura Arcaica" ainda é corpo estranho». Ilustríssima/Folha de S. Paulo, 16-10-2016. [Consulta: 12 abril 2017].
- ↑ "Luiz Fernando Carvalho, talento made in Brasil" Arxivat 2017-04-06 a Wayback Machine., La Nácion, 11 May 2002. Retrieved on 05 April 2017.
- ↑ Maria Rita Kehl. «'Velho Chico' reinaugura um desejo de utopia». O Globo, 01-10-2016. [Consulta: 12 abril 2017]. «O Brasil de Benedito Ruy Barbosa e Luiz Fernando Carvalho é agreste. É pobre, remediado, devastado e esperançoso»
- ↑ Helcio Kovaleski. «'Uma Novela Shakespearana, neorrealista e barroca». Le Monde Diplomatique Brasil, 15-03-2016. [Consulta: 13 abril 2017].
- ↑ Marcelo Coelho. «'Lavoura' e os indícios de uma obra prima». Folha de S. Paulo, 14-11-2001. [Consulta: 12 abril 2017]. «Lavoura Arcaica" tem todas as razões para ser excessivo, barroco, quase ostentatório em sua riqueza estilística. O filme consegue traduzir visualmente toda a beleza literária do livro de Raduan Nassar»
- ↑ Ilana Feldman. «Dois Irmãos: arqueologia da memória, alegoria da destruição». Revista Bravo, 21-01-2017. [Consulta: 12 abril 2017]. «Na obra de Luiz Fernando Carvalho, o barroco é um conceito norteador de uma pesquisa de linguagem: busca conceitual pela brasilidade presente nos opostos, nas contradições e nos contrastes deste país»
- ↑ Tiago Mata Machado. «Em "Lavoura Arcaica", Carvalho faz retrato do tempo». FolhaOnline, 23-10-2001. [Consulta: 12 abril 2017].
- ↑ Inácio Araújo. «Longa é exceção exemplar no cinema do país». Folha de S. Paulo, 15-11-2001. [Consulta: 12 abril 2017].
- ↑ Sylvie Debs. «Du goût du public selon Luiz Fernando Carvalho». Cinémas d’Amérique latine, 01-06-2008. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Florence Colombani. «"A la gauche du père", de Luiz Fernando Carvalho». Le Monde, 09-07-2003. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Tessé, Jean-Philippe " Les pieds dans la terre", Cahiers du Cinèma, July–August 2003. Retrieved on 19 April 2017.
- ↑ Tessé, Jean-Philippe "On peut aisément voir dans cette grande fresque charnelle la plus belle découverte du cinéma brésilien depuis Glauber Rocha, au moins parce que Luiz Fernando Carvalho partage avec le réalisateur de Antonio das mortes un goût pour la puissance du lyrisme", Chronicart, 6 July 2003. Retrieved on 19 April 2017.
- ↑ «Montreal premia a pousada de "Lavoura Arcaica"». Estadão, 05-09-2001. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ Hopewell, John "Luiz Fernando Carvalho (‘The King of the Cattle’) returns with a rural romantic saga packing political overtones", Variety, 8 March 2016. Retrieved on 05 April 2017.
- ↑ Marília Martins. «Renascer deu aula de direção». Jornal do Brasil, 06-11-1993. [Consulta: 14 abril 2017].
- ↑ Carter, Eli Lee "Rereading Dom Casmurro - aesthetic hybridity in Capitu", University of Virginia, 2014. Retrieved on 18 April 2017.
- ↑ Carter, Eli Lee «Afinal, o Que Querem as Mulheres?: Luiz Fernando Carvalho's Metafictional Critique of Brazilian Television Fiction». Journal of Latin American Cultural Studies, 23, 4, 2014, pàg. 363–379. DOI: 10.1080/13569325.2014.958660.
- ↑ Patricia Vilalba. «Freu Explica». O Estado de S. Paulo, 11-11-2010. [Consulta: 17 abril 2017]. «Freud explica: "O processo de ensaios para filmar com Luiz Fernando é um dos diferenciais do diretor, que o pôs em posição de sonho de consumo de qualquer ator comprometido com seu ofício"»
- ↑ Roger Lerina. «"Dois Irmãos": livro registra cenas da preparação do elenco da minissérie». Folha de S.Paulo, 12-01-2017. [Consulta: 12 abril 2017].
- ↑ Ubiratan Brasil. «Fotógrafo registra o intenso processo de ensaio da série 'Dois Irmãos'». O Estado de S. Paulo, 09-01-2017. [Consulta: 12 abril 2017].
Bibliografia
[modifica]- Carvalho, Luiz Fernando. Sobre Lavour'Arcaica – O filme. Ateliê Editorial, 2002. ISBN 9780815411833.
- Carvalho, Luiz Fernando; Abreu, Luis Alberto. Hoje é dia de Maria – Roteiros da 1a e 2a jornadas. Globo, 2006. ISBN 9788525040985.
- Carvalho, Luiz Fernando. Pedra do Reino - Estojo Ilustrado com 5 Cadernos de Filmagens + Diário de Elenco e Equipe. Globo, 2007. ISBN 978-8525043375.[Enllaç no actiu]
- Carvalho, Luiz Fernando. O processo de Capitu. LeYa Casa da Palavra, 2008. ISBN 978-8577341023.
- Carvalho, Luiz Fernando. «Capitu c’est moi?». A: Livro - Quem é Capitu?. Nova Fronteira, 2008, p. 17–20. ISBN 9788520920831.
- Carvalho, Luiz Fernando; Diniz, Julio. «Capitu c’est moi?». A: Machado de Assis (1908-2008). Contraponto, 2008, p. 80–83. ISBN 978-85-7866-011-6.
- Carvalho, Luiz Fernando; Cuenca, João Paulo; Gianetti, Cecília; Melamed, Michel. Afinal, o que querem as mulheres?. LeYa, 2010. ISBN 9788580440300.
- Carvalho, Luiz Fernando; Lins, Paulo; Franz, Pedro. Suburbia. Aeroplano, 2012. ISBN 9788578200916 [Consulta: 16 maig 2017].
- Carvalho, Luiz Fernando. Meu Pedacinho de Chão. LeYa Casa da Palavra, 2013. ISBN 978-85-7734-525-0.