Méres tou '36

Infotaula de pel·lículaMéres tou '36
Μέρες του '36 Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTheo Angelopoulos Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGiorgos Papalios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióTheo Angelopoulos, Petros Màrkaris i Thanassis Valtinós Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiorgos Papastephanou
FotografiaYórgos Arvanítis Modifica el valor a Wikidata
VestuariMikes Karapiperis
DistribuïdorTrigon-film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenGrècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgrec Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGrècia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0068939 Filmaffinity: 636846 Allocine: 57677 Rottentomatoes: m/meres-tou-36-days-of-36 Letterboxd: days-of-36 Allmovie: v88880 TCM: 72465 TMDB.org: 114645 Modifica el valor a Wikidata

Méres tou '36 (Μέρες του '36, "Dies del 36") és una pel·lícula grega independent underground i dramàtica del 1972 dirigida per Theo Angelópulos. El seu títol és un homenatge a Konstandinos Petru Kavafis[1]

Filmada durant el Règim dels coronels, la pel·lícula dibuixa paral·lelismes entre el règim i la dictadura de Ioannis Metaxas, però ho fa de manera implícita, per fugir de la censura. Angelópulos en un altre lloc parla d'una "estètica del no dit". Assenyala que les coses més importants sempre passen fora del camp de visió, a porta tancada o per telèfon. Quan es diu alguna cosa, només es xiuxiueja

Sinopsi

[modifica]

El maig de 1936, en una Grècia trencada per conflictes polítics, un líder sindical és assassinat. Sofianos, un petit criminal i contrabandista, així com un informador policial i agitador d'esquerres, és acusat de l'assassinat. Mantingut incomunicat en una habitació separada de la resta de detinguts, els seus dos únics visitants són un diputat del Partit Conservador i el seu xofer, que també és el seu germà. Un dia, Sofianos pren el diputat com a ostatge a la seva cel·la per obtenir el seu alliberament abans de mitjanit; no està clar com ha aconseguit el revòlver que feia servir. Els guàrdies de la presó són impotents, mentre que el vigilant està sota la pressió dels seus caps polítics per trobar una solució ràpida al enfrontament.

L'advocat de Sofianos intenta enraonar-li, explicant al seu client que l'arma que té en el seu poder és un parany que li han posat, i que prenent com a ostatge el diputat fa el joc dels que l'acusen. L'advocat fa una investigació per exonerar Sofianos però acaba sent colpejat en un carrer desert.

Mentrestant, a la presó es produeix un intent de fugida, però tres fugitius queden atrapats al camp.

Sota la pressió dels representants de les grans potències, les autoritats polítiques i penitenciàries intenten posar fi a la presa d'ostatges per diferents mitjans, inclòs l'enverinament del presoner. Finalment, a la nit, un franctirador dispara a Sofianos a la seva cel·la.

L'endemà al matí, els tres fugits són afusellats i el cos de Sofianos s'afegeix al camió funerari.

Repartiment

[modifica]
  • Kostas Pavlou: Sofianos
  • Thanos Grammenos: Germà de Sofianos/Conductor de Kriezis
  • Giorgos Kyritsis: Kontaxis
  • Petros Zarkadis: Còmplice de Sofianos
  • Christoforos Neezer: director de la presó
  • Toula Stathopoulou: prostituta
  • Christos Kalavrouzos: Segon sindicalista
  • Vasilis Tsaglos: Guàrdia de la presó
  • Giannis Kandilas: Ministre Kriezis/Ostage
  • Petros Hoidas: Fiscal
  • Takis Doukatos: cap de policia
  • Petros Markaris: Sindicalista assassinat
  • Kostas Sfikas: assistent del fiscal
  • Christoforos Himaras: Ministre
  • Vangelis Kazan
  • Alekos Boubis
  • Giorgos Tzifos
  • Kaiti Ibrohori
  • Yannis Smaragdis
  • Thanassis Valtinos
  • Lambros Papadimitrakis
  • Titika Vlahopoulou
  • Yanka Avayanou
  • Kiriakos Katrivanos
  • Panos Kokkinopoulos
  • Kostas Mandilas

Premis

[modifica]

Va ser guardonat com a millor director i millor pel·lícula al Festival de Cinema Grec de Tessalònica el 1972. Al 23è Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1973 va rebre un premi de la Federació Internacional de Crítics de Cinema.[2]

Bibliografia

[modifica]
  • Michel Demopoulos, directeur de publication, Le Cinéma grec [Greek Cinema], Paris, Centre Georges Pompidou, collection "cinéma/pluriel," 1995, 263 pages, ISBN 2858508135. (francès)
  • Vrasidas Karalis, A History of Greek Cinema, New York City and London, Continuum International Publishing Group, 2012, 344 pages, ISBN 978-1-4411-9447-3.
  • Sylvie Rollet, directeur de publication (préface: Theo Angelopoulos), Théorème 9: Théo Angelopoulos au fil du temps [Theo Angelopoulos over the Course of Time], Paris, Presses Sorbonne Nouvelle, 2007, 189 pages, ISBN 978-2-87854-372-8. (francès)
  • Stéphane Sawas, "Grèce (1967–1974) – Les écrans grecs sous la dictature des colonels: la grande rupture,» [Greece (1967–1974) – Greek Screens Under the Dictatorship of the Colonels: The Great Break] dans Raphaël Muller et Thomas Wieder, directeurs de publication, Cinéma et régimes autoritaires au xxe siècle: Écrans sous influence [Cinema and Authoritarian Regimes in the Twentieth Century: Screens Under Influence], Paris, Éditions École Normale Supérieure rue d'Ulm et Presses Universitaires de France, collection "Les rencontres de Normale Sup'," 2008, 285 pages, ISBN 978-2-13-055749-4. (francès)
  • Stéphane Sawas, "Entre amnésie collective et mémoire retrouvée: La guerre civile grecque au cinéma," [Between Collective Amnesia and Rediscovered Memory: The Greek Civil War in Cinema] dans Carola Hähnel-Mesnard, Marie Liénard-Yeterian, et Cristina Marinas, directeurs de publication, Culture et mémoire: Représentations contemporaines de la mémoire dans les espaces mémoriels, les arts du visuel, la littérature et le théâtre [Culture and Memory: Contemporary Representations of Memory in Memorial Spaces, Visual Arts, Literature and Theater], Paris, Éditions de l'École Polytechnique et Éditions Ellipses, 2008, 534 pages, ISBN 978-2-7302-1492-6. (francès)

Referències

[modifica]
  1. Sawas, 2008, p. 226.
  2. «23rd Berlin International Film Festival». berlinale.de. [Consulta: 28 juny 2010].

Enllaços externs

[modifica]