Prosper Mérimée

Prosper Mérimée

Prosper Mérimée
Biografia
Naixement	28 setembre 1803 París
Mort	23 setembre 1870 (66 anys) Canes (França)
Sepultura	cementiri de Grand Jas
14è Seient 25 de l'Académie française
14 març 1844 – 23 setembre 1870 ← Charles Nodier – Louis de Loménie →
Senador del Segon Imperi
Dades personals
Nacionalitat	França
Formació	Lycée Henri-IV
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, forma dramàtica, antropologia, arqueologia, història, traducció, acció política, pintura, prosa i política
Ocupació	antropòleg, escriptor, pintor, dramaturg, Inspector general of the Historical Monuments (en) , polític, historiador, traductor, arqueòleg, dibuixant
Membre de	Acadèmia Francesa (1844–1870) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre lliure) (1843–1870) Société des antiquaires de la Morinie Société de l'histoire de France Accademia delle Arti del Disegno
Art	escriptor, historiador i arqueòleg
Influències	Sir Walter Scott
Nom de ploma	L' Auteur du Théâtre de Clara Gazul Joseph Lestrange Clara Gazul Hyacinthe Maglanovich
Obra
Obres destacables Carmen
Família
Cònjuge	cap valor
Parella	George Sand
Pares	Jean François Léonor Mérimée   i Anne Louise Moreau
Premis
(1952)  grand prix des Meilleurs romans du XIXe siècle (fr) , per l'obra The Double Mistake (en)  Gran Oficial de la Legió d'Honor
Signatura

Prosper Mérimée (París, 28 de setembre de 1803 - Canes, 23 de setembre de 1870), autor, historiador i arqueòleg francès. En la seva novel·la Carmen està basada la famosa òpera Carmen.

Va estudiar Dret i diverses llengües: grec, àrab, anglès i rus. Va ser un dels primers traductors de nombrosos llibres de llengua russa al francès. A Mérimée li agradava el misticisme, la història i l'ocult. Va estar influenciat per les històries de ficció popularitzades per Sir Walter Scott i per la crueltat i drames psicològics d'Aleksandr Puixkin.

Sovint les històries que narra estan plenes de misteri i tenen lloc fora de França. Espanya i Rússia són les seves fonts d'inspiració freqüents. Va viatjar en nombroses ocasions a Espanya, de la qual va deixar testimoniatge escrit en articles de costums i cartes i on va fer amics i va tenir amants.

El 1830 es va entrevistar a Espanya amb la comtessa Eugenia de Montijo amb la qual va entaular una gran amistat. Quan la filla d'aquesta es va convertir el 1853 en l'emperadriu Eugenia de França en casar-se amb Napoleó III, va arribar a ser nomenat senador.

El 1834 va succeir a Ludovic Vitet com inspector general de monuments històrics. Va conservar aquest càrrec fins a 1860, i per al seu exercici va viatjar molt per França i l'estranger. El 1844 va ser nomenat membre de l'Acadèmia francesa amb la butaca número 25.

• Cromwell (1822).
• Le Théâtre de Clara Gazul (1825)
• La Guzla (1827)
• La Jacquerie (1828)
• L'Enlèvement de la redoute (1829) Traducció catalana de Josep Farran i Mayoral publicada l'any 1934 dins la col·lecció Quaderns Literaris
• Tamango (1829) Traducció catalana de Josep Farran i Mayoral publicada l'any 1934 dins la col·lecció Quaderns Literaris
• Chronique du règne de Charles IX (1829)
• Mateo Falcone (1829)^[1]
• El vas Etrusc^[1]
• Mosaïque (1833)
• Les Âmes du purgatoire (1834), basat en el mite de Don Joan. Traducció catalana de Josep Farran i Mayoral publicada l'any 1934 dins la col·lecció Quaderns Literaris
• Notes de voyages (1835-40).
• La Vénus d'Ille (1837)
• Colomba (1840)
• Carmen (1845) Traducció al català per Melcior Font i Rossend Llates.^[1]
• Lokis (1869)
• Le chambre bleue (1872)
• Lettres à une inconnue (1874)

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)