Magatzem

Magatzem de mercaderies
Per a altres significats, vegeu «botiga d'autoservei».

Un magatzem o almagatzem[1] és un lloc o espai físic per dipositar-hi béns i tenir-ne cura. Els magatzems són usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, transportistes, transitaris, guardamobles, duanes, particulars, etc.[2][3]

En un magatzem es dipositen les primeres matèries, productes semiacabats o acabats, a l'espera de transferir-los a la següent baula de la cadena de subministrament o al rebuig. Es poden també trobar embalatges, peces de recanvi, peces de manteniment... segons decisions de l'empresa. Serveix com a centre regulador del flux de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i consumidors.

Generalment són construccions grans i planes en les zones industrials, equipats amb molls de càrrega per carregar i descarregar camions, o algunes vegades són carregats directament de vies de tren, aeroports o ports marítims, així com amb material d'emmagatzematge, adaptat al producte i la seva rotació d'inventari, com prestatgeries, ponts grua, plataformes rotatòries, etc.

Història

[modifica]

Els magatzems són gairebé tan antics com la història de la humanitat. Una persona, una família o una comunitat, ha de guardar estris i mercaderies per a disposar-ne més tard. És útil i convenient aprofitar una estança física que permeti el dipòsit segur de bens, protegint-los dels elements i dificultant el seu robatori.

Prehistòria i història antiga

[modifica]

Magatzems de gra

[modifica]

Els graners d’Egipte, esmentats en la història de Josep fill de Jacob, són representatius de la necessitat dels grans imperis d’emmagatzemar cereals per a regular millor el seu consum. Graners i sitges són magatzems especialitzats. A la ciutat ibèrica d’Ullastret es conserven diverses sitges per a guardar gra. Sense deixar el tema dels cereals, el proveiment de Roma permet estudiar els graners a Ostia (Horrea Epagathiana). Els graners de Galba (Horrea Galbae) ocupaven unes dimensions extraordinàries.

  • Sitges soterrades a Ullastret.[4]
    Sitges soterrades a Ullastret.[4]
  • Graners a Ostia.[5][6]
    Graners a Ostia.[5][6]

La necessitat de dur blat a Roma fou l'origen d'una frase famosa atribuïda a Pompeu en l'obra de Plutarc.

« Navigare necesse est. Vivere non est necesse. »
— [7]

La protecció dels cereals dipositats en un graner, contra rates i ratolins, va afavorir la difusió dels gats a Egipte. I la seva estimació per part del poble.[8]

Ports i construcció naval

[modifica]

La navegació, militar i civil, està relacionada amb moltes menes de magatzems. La construcció de vaixells implica l’acumulació i el tractament de diversos materials que cal emmagatzemar i manipular (manutenció).

Fenicis

[modifica]

Els fenicis establiren un comerç marítim actiu per tota la Mediterrània. Les seves drassanes i les restes seus magatzems han estat estudiats.[9]

  • Colònies gregues i fenícies.
    Colònies gregues i fenícies.
  • Mapa de Cartago.
    Mapa de Cartago.

Egipcis

[modifica]

[10][11]

Cretencs

[modifica]

La civilització minoica fou una talassocràcia. A més dels magatzems de les drassanes i el comerç naval, els magatzems dels seus palaus han estat considerats d’importància capital.[12]

Atenes

[modifica]

La superioritat naval dels antics atenencs es basava en la construcció i manteniment de vaixells. Les drassanes cobertes [13] i els magatzems formaven part d'aquesta política.[14]

Cartaginesos

[modifica]

L'imperi cartaginès disposava de colònies i factories comercials. I drassanes per a construr vaixells. En tots els casos eren imprescindibles els magatzems adequats.[15][16]

Romans

[modifica]

Les instal·lacions de Portus, estudiades parcialment, mostren magatzems importants.[17]

  • .
    .
  • Cartago romana amb els dos ports grans existents a la ciutat.
    Cartago romana amb els dos ports grans existents a la ciutat.

Època medieval

[modifica]

Totes les potències marítimes disposaven de drassanes i magatzems per a construir vaixells i comerciar amb mercaderies: Amalfi, Venècia, Gènova, Pisa, Barcelona, Tortosa, València, Mallorca, Nàpols, Palerm, Villeneuve sur Mer, ...[18]

  • L'Arsenale de Venècia és un cas prou conegut.[19]
  • Drassanes de Mallorca amb els seus magatzems.
« ... el inventario que se hizo de la tarazana, que se encomendó á Antonio Pont á 28 de mayo de 1399 , . duado en el inismo libro . En este inventario se verá el riquísimo tren de la dárcena y de sus almagacenes, y verdaderamente pasma el leer tantos aparejos para la fabrica de los bajeles; y llegando á escribir las galeras que estaban varadas en el patio de la tarazana dice : Item , la galera apellàda la Victòria , enbancada de popa á proa , es de vint y nou bàncs, de sota entaulada ab sos peyòls... »
— Historia general del reino de Mallorca, Juan Bautista Dameto [20]

Casos particulars

[modifica]

En la definició general de magatzem (espai per a guardar temporalment bens o mercaderies) poden encabir-se algunes variants singulars.

Cache de paranyer

[modifica]

Un cache de paranyer o cache de tramper,[23][24][25] és un tipus d'amagatall temporal,[26] utilitzat d'antuvi per pobles primitius, que fou utilitzat, entre altres, pels trampers del nord del continent americà amb la finalitat d'amagar-hi, dissimulant-los, els aliments per a tota la campanya, o bé emmagatzemar-hi les pells recollides preparant el viatge de tornada cap a la civilització, etc.. Aquest hàbit, derivat probablement de l'emmagatzematge animal, existia des del Neolític en les civilitzacions antigues de caçadors-recol·lectors,[27] ras i curt, existia també entre els indis americans quan els trampers van arribar als seus campaments.[27]

Pou de glaç

[modifica]

[28]

Caravanserrall

[modifica]

[29][30]

Torre d'aigua

[modifica]

Polvorí

[modifica]

Magatzem de pólvora i altres explosius.[31][32] També anomenat santabàrbara.[33]

Material de manutenció

[modifica]
Maquinària travessa una porta automàtica en una nau industrial

Sovint disposen de carretons elevadors frontals, apiladors o portapalets per operar les mercaderies dipositades en palets estandarditzats. Segons el tipus de mercaderia emmagatzemada es pot trobar màquines més específiques com un pont grua o una grua.

Hi ha magatzems completament automatitzats, amb poc personal al seu interior. L'empresa fa l'estudi de costos entre emmagatzematge manual amb personal i el emmagatzematge amb maquinari, decidint en quina proporció li és més convenient cada tipus d'operació i tenint en compte les condicions de seguretat, de climatologia, de les hores d'operació, de si el producte a tenir cura té límits de vida útil, etc. En els magatzems totalment o parcialment automatitzats la manipulació de mercaderia es realitza amb màquines controlades per ordinadors amb el programari apropiat.

Aquest tipus de magatzems automatitzats, es poden utilitzar per a mercaderies de temperatura controlada en els quals la disponibilitat d'espai és menor a causa de l'alt cost que la refrigeració suposa per a l'empresa. També s'empren per a aquelles matèries o mercaderies que per la seva perillositat en la manipulació, o la seva elevada rotació de l'inventari rendibilitzen l'elevat cost que suposa la posada en marxa d'aquest tipus d'instal·lacions.

Els processos comuns d'un magatzem són la recepció, la col·locació a prestatgeria de paletització, la preparació de l'entrega, la tria (en anglès, picking), l'expedició (en anglès dispatching) i la gestió de l'estoc (inventaris.) Per la gestió d'un magatzem és necessari un sistema de gestió de magatzem. A les Normes ISO 9000 de Qualitat hi ha normativa per aquestos sistemes.

Evolució

[modifica]

La reducció dels temps entre l'oferta i la demanda o la comanda i l'entrega de productes ha originat un canvi en l'operació dels magatzems tradicionals.[34] S'ha elaborat una tècnica amb introducció gradual coneguda com a sistema JIT (de l'anglès Just In Time), que és un conjunt de tècniques dissenyades a millorar l'eficiència en operacions d'un negoci que redueix el temps d'emmagatzematge de primeres, productes semielaborats i productes acabats. Un exemple és l'entrega física de productes acabats, degudament empaquetats i identificats al mitjà de transport (normalment camions) directament des de la darrera etapa de la cadena de producció.

Malgrat això i de l'assessorament de consultores especialitzades, la distància física entre el fabricant i el consumidor ha crescut considerablement i cal un emmagatzematge per país o per regió en una cadena de subministrament per a una gamma particular de productes. Aquestes operacions habitualment es subcontracten a empreses especialitzades en logística.

L'objectiu primordial de les empreses que introdueixen un sistema de magatzems automatitzats en la seva cadena de subministrament és la reducció de costos en espais i temps. Per a això s'utilitzen tècniques d'enginyeria i operacions enfocades sobre aspectes vitals com la gestió de la informació i la comunicació (comandes, albarans, estocs, rotacions d'inventari), localització del o dels magatzems, distribució tant interna com externa de l'espai en aquests, elecció del tipus d'estructura d'emmagatzematge adequada, gestió eficaç dels recorreguts i manipulacions dins del magatzem, optimització de l'espai de càrrega en els diferents mitjans de transport, creació de rutes de transport per reduir desplaçaments o maximitzar la càrrega transportada i disseny de sistemes de gestió i administració àgils.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «almagatzem». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. ↑ «Magatzem». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Incremento de la demanda de abastecedores de almacenes». [Consulta: 15 octubre 2020].
  4. ↑ Raventós, E.G.; Bolòs, M.T.. Història agrària dels Països Catalans. Fundació Catalana per a la Recerca, 2005, p. 254 (Història agrària dels Països Catalans). ISBN 978-84-475-2895-0. 
  5. ↑ Rickman, G. Roman Granaries and Store Buildings. Cambridge University Press, 1971, p. 24. ISBN 978-0-521-07724-8. 
  6. ↑ Van Oyen, A. The Socio-Economics of Roman Storage: Agriculture, Trade, and Family. Cambridge University Press, 2020, p. 147. ISBN 978-1-108-85145-9. 
  7. ↑ Esparza, J.J.. La cruzada del océano: La gran aventura de la conquista de América (en castellà). LA ESFERA DE LOS LIBROS, S.L., 2015, p. 281. ISBN 978-84-9060-282-9. 
  8. ↑ *Historia natural : la creacion: 1: Mamiferos (en castellà). Montaner y Simon, 1872, p. 159. 
  9. ↑ Martínez, F.P.. Los fenicios: del monte Líbano a las columnas de Hércules (en castellà). Marcial Pons Historia, 2007, p. 63 (Estudios (Marcial Pons, Ediciones de Historia)). ISBN 978-84-96467-52-1. 
  10. ↑ Bard, K.A.. An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt. Wiley, 2015, p. 187. ISBN 978-1-118-89611-2. 
  11. ↑ Romer, J. A History of Ancient Egypt, Volume 2: From the Great Pyramid to the Fall of the Middle Kingdom. Penguin Books Limited, 2016, p. 293. ISBN 978-1-84614-380-9. 
  12. ↑ Tsakiridis, D.; Bardi, M. Art and Culture of Ancient Greece. Rosen Central, 2010, p. 8 (Ancient Art and Cultures). ISBN 978-1-4358-3590-0. 
  13. ↑ Konstam, A. Naval Miscellany (en italià). Bloomsbury Publishing, 2013, p. 68. ISBN 978-1-4728-0371-9. 
  14. ↑ Economou, E.M.L.M.L.. The Economy of Classical Athens: Organization, Institutions and Society. Taylor & Francis, 2023, p. 65 (Routledge Explorations in Economic History). ISBN 978-1-000-98403-3. 
  15. ↑ Cummins, J.; Mas, A.B.. Grandes rivales de la historia (en francès). Arpa, 2022, p. 30. ISBN 978-84-18741-37-1. 
  16. ↑ Guzmán, J.O.. Breu història de l'antiga Roma. Editorial UOC, S.L., 2013, p. 49 (EPUBS). ISBN 978-84-9029-787-2. 
  17. ↑ Welsh, Jennifer. «Huge Ancient Roman Shipyard Unearthed in Italy». livescience.com, 23-09-2011. [Consulta: 19 agost 2023].
  18. ↑ King, R. The Industrial Geography of Italy. Taylor & Francis, 2015, p. 173 (Routledge Library Editions: Economic Geography). ISBN 978-1-317-52110-5. 
  19. ↑ Guides, F.T.. Fodor's Venice. Fodor's Travel, 2022, p. 44 (Full-color Travel Guide). ISBN 978-1-64097-431-9. 
  20. ↑ Dameto, J.B.; Mut, V.; Alemany, G. Historia general del reino de Mallorca (en castellà). J. Guasp y Pascual, 1841, p. 2-PA327 (Historia general del reino de Mallorca). 
  21. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». discovery.upc.edu. [Consulta: 20 agost 2023].
  22. ↑ Catalans, I.E.. Diccionari d'economistes catalans (2a ed.). Institut d'Estudis Catalans, 2022, p. 177. ISBN 978-84-9965-678-6. 
  23. ↑ DCVB: trampa
  24. ↑ «Magatzem». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  25. ↑ trampa a Optimot
  26. ↑ The Utah Journey. Gibbs Smith, p. 73–. ISBN 978-1-4236-2384-7. 
  27. ↑ 27,0 27,1 Xmission: The CACHE
  28. ↑ Raventós, E.G.; Marés, J.M.S.. Història agrària dels Països Catalans. Fundació Catalana per a la Recerca, 2008, p. 186 (Història agrària dels Països Catalans). ISBN 978-84-475-3284-1. 
  29. ↑ Gobien, C.L.; de Querbeuf, Y.M.M.T.; Du Halde, J.B. [et al.].. Lettres Édifiantes Et Curieuses, Écrites Des Missions Étrangères: Mémoires du Levant (en francès). J. Vernarel, 1819, p. 392 (Lettres Édifiantes Et Curieuses, Écrites Des Missions Étrangères). 
  30. ↑ Orr, M. Flaubert's Tentation: Remapping Nineteenth-Century French Histories of Religion and Science. OUP Oxford, 2008, p. 79. ISBN 978-0-19-155532-9. 
  31. ↑ Bes, J.M.; Carballido, J.M.. Les muralles de Tarragona: Defenses i fortificacions de la ciutat (segles II AC - XX DC). Publicacions URV, 2019, p. 103 (Publicacions del CEHSGO). ISBN 978-84-8424-776-0. 
  32. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 20 agost 2023].[Enllaç no actiu]
  33. ↑ Browlee, W. El Warrior. Ediciones Akal, 1991, p. 34 (Akal/Cambridge historia del mundo para jóvenes: Monografías). ISBN 978-84-7600-914-7. 
  34. ↑ James, Harrington. Mejoramiento de los procesos de la empresa (en castellà). Bogotá, Colombia: Editorial McGraw-Hill Interamericana, 1993, p. 90, 148. ISBN 958-600-168-7. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magatzem

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Magatzem&oldid=34016683»