Maghemita
Maghemita | |
---|---|
Maghemita de Gancedo, província de Chaco, Argentina | |
Fórmula química | Fe₂3+O₃ |
Epònim | magnetita i hematites |
Localitat tipus | complex Bushveld, Sud-àfrica |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.04c |
Dana | 4.3.7.1 |
Heys | 7.20.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 8,3515Å; |
Grup puntual | 4 3 2 - gyroidal |
Color | marró, vermell maó |
Duresa | 6 |
Lluïssor | mat |
Color de la ratlla | marró |
Diafanitat | opaca |
Propietats òptiques | isotròpica |
Magnetisme | ferromagnètica |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
Codi IMA | IMA2018 s.p. |
Any d'aprovació | 1927 |
Símbol | Mgh |
Referències | [1] |
La maghemita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de les primeres síl·labes de magnetita i hematites, en al·lusió al seu magnetisme i a la seva composició.
Característiques
[modifica]La maghemita és un òxid de fórmula química Fe₂3+O₃. És un òxid de ferro ferromagnètic que, per tant, pot ser confós amb la magnetita, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida, anomenada kenomagnetita.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la maghemita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma per l'erosió o l'oxidació a baixa temperatura d'espinel·les que contenen ferro ferrós, comunament magnetita o magnetita titànica. És un pigment groc generalitzat en sediments continentals, roques i sòls. Va ser descoberta l'any 1927 al complex Bushveld, a Sud-àfrica.
En els territoris de parla catalana se n'ha descrit aquesta espècie a la mina Can Llebó (Sant Martí Sacalm, Selva)[3] i a Costabona (Setcases, Ripollès), ambdós indrets a la província de Girona (Catalunya), i al Mas d'en Gàsol (Àger, Noguera).[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Maghemite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ «Kenomagnetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ Clapés, Lluís «CAN LLAVOR (SERRAT DEL TORN): UN JACIMENT ESTRATIFORME AL MASSÍS DE LES GUILLERIES». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 8-12 [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ Mata i Perelló, Josep M. «Nous minerals catalans». Mineralogistes de Catalunya, 1, 9, 7-1980, pàg. 22-23 [Consulta: 5 desembre 2023].