Maltosa
| Substància química | grup d'estereoisòmers  |
|---|---|
| Massa molecular | 342,116212 Da i 342,11621155 Da |
| Trobat en el tàxon | Arabidopsis thaliana, Microchloropsis, mosca del vinagre, Salmonella enterica, Chlamydomonas reinhardtii, Ardisia crenata, Psychotria punctata, Vitis vinifera, estafilococ daurat, Candida albicans, Trypanosoma brucei, alfals, Lemna aequinoctialis, Paris polyphylla, Paris fargesii, Cytospora chrysosperma, Valsa sordida, Lemna perpusilla, Caenorhabditis elegans, Streptococcus pneumoniae, Leishmania donovani, ésser humà i escheríchia coli |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₂H₂₂O₁₁ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | C([C@@H]1[C@H]([C@@H]([C@H]([C@H](O1)O[C@@H]2[C@H](OC([C@@H]([C@H]2O)O)O)CO)O)O)O)O |
| Identificador InChI | Model 3D |
Una maltosa és un disacàrid format per dues α+D glucopiranoses. La unió de les dues glucoses és per mitjà d'un enllaç α(1→4), per tant és un enllaç monocarbonílic, o sigui, que s'estableix entre el carboni anomèric de la primera glucosa i el quart carboni, que no és anomèric. Pot reduir el reactiu de Fehling.[1] Es troba en les fècules i la cervesa. Es pot obtenir per hidròlisi del midó o del glicogen, procés sobretot emprat en les indústries alimentàries, donant lloc a diferents tipus de xarop de maltosa segons el procés emprat.
Descobriment i etimologia
[modifica]La maltosa va ser "descoberta" per Augustin-Pierre Dubrunfaut, tot i que aquest descobriment no va ser àmpliament acceptat fins que va ser confirmat el 1872 pel químic i cerveser irlandès Cornelius O'Sullivan.[1][2]
Hi ha una sèrie de termes de l'anglès antic i mitjà (mealt, meltan, melt) i un terme de l'alt alemany (malz) que poden haver originat l'arrel de la maltosa, malt.[3]
Origen en la naturalesa
[modifica]La maltosa és un component de la malta, una substància que s’obté en el maltatge, procés de permetre que el gra de cereal s’estovi a l’aigua i germini. També és present en quantitats molt variables en productes de midó parcialment hidrolitzats com la maltodextrina, el xarop de blat de moro i el midó diluït amb àcid.[4] L'obtenció industrial hom fa a partir de midó o glicogen hidrolitzats amb ajuda d'enzims alguns d'ells producte obtinguts per biotecnologia.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Fruton, Joseph S. Proteins, Enzymes, Genes: The Interplay of Chemistry and Biology (en anglès). Chelsea, Michigan: Yale University Press, 1999, p. 144. ISBN 0300153597.
- ↑ O'Sullivan, Cornelius «XXI.?On the transformation-products of starch». Journal of the Chemical Society, 25, 1872, pàg. 579–588. DOI: 10.1039/JS8722500579.
- ↑ «Malt - noun (History and Etymology for malt - Noun)» (en anglès). Merriam - Webster (en línia). [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ Furia, Thomas E. CRC Handbook of Food Additives, Second Edition (en anglès). CRC Press, 1973-01-02. ISBN 9780849305429.
- ↑ Fogarty, William M.; Kelly, Catherine T. Enzymic Developments in the Production of Maltose and Glucose (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1983, p. 149–163. DOI 10.1007/978-3-642-69148-5_14. ISBN 978-3-540-12479-5.
Famílies bioquímiques | |
|---|---|
| General: | |
| Geometria: | |
| Petits/Grans: | |
| Pentoses: | |
| Hexoses: | |
| Disacàrids: | |
| Polisacàrids: | |
| Glicosaminoglicans: | |
| Aminoglicòsids: | |
