El manifest comunista
| Manifest der Kommunistischen Partei | |
|---|---|
 Portada de l'edició original en alemany del Manifest del Partit Comunista | |
| Tipus | obra escrita  |
| Fitxa | |
| Autor | Karl Marx i Friedrich Engels |
| Llengua | Alemany |
| Publicació | Londres, Regne Unit, 1848 |
| Format per | Manifest comunista/Capítol I Manifest comunista/Capítol III Manifest comunista/Capítol II Manifest comunista/Capítol IV |
| Edició en català | |
| Traductor | Emili Granier Barrera (1930, del francès) Pau Cirera (1936, primera de l'alemany) Maria Rosa Borràs (1986, la més recent) |
| Dades i xifres | |
| Tema | Filosofia, política, sociologia, història |
| Gènere | Assaig |
| Nombre de pàgines | 73 |
| Lloc de la narració | Alemanya |
| Moviment | marxisme |
 | |
El Manifest Comunista (també Manifest del Partit Comunista, a partir del seu títol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional. Va ser redactat el novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit.
Publicat inicialment en alemany el 21 de febrer de 1848, no veu la llum a Anglaterra fins al 1850. Assolí una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona meitat del segle xix i fou reeditat en nombroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees. Fou el cos ideològic que s'intentà posar en pràctica a la Rússia revolucionària a partir de 1917 i, més endavant, a d'altres països del món.[1]
Història
[modifica]
El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. El 1848 van aparèixer-ne versions en francès, polonès, italià, danès, neerlandès i suec.[2] Als diversos pròlegs que van escriure Marx i Engels, i després, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors al llarg dels anys. Segons el pròleg a l'edició alemanya de 1872, la primera traducció a l'anglès, publicada al periòdic The Red Republican, va ser un treball de la periodista Helen Macfarlane.[3] L'edició francesa va ser publicada a París el 1848.[3] A Londres es van publicar també les primeres traduccions al polonès i a l'alemany.[3] La primera traducció al rus, la va realitzar l'anarquista Mikhaïl Bakunin. La primera traducció al castellà, feta pel socialista José Mesa Leompart, va ser publicada el 1872 a la revista La Emancipación de Madrid, el 1886.[4] La primera edició a l'afrikaans va aparèixer amb un prefaci de Lev Trotski titulat «Noranta anys del Manifest Comunista».[5]
La primera traducció al català data de l'any 1930 i va ser encarregada per Manuel González Alba a Emili Granier per ser publicada a la seva editorial L'Arc de Berà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de Laura Marx. La primera traducció directa de l'alemany, la va fer el 1936 Pau Cirera i Feliu per a la Unió Socialista de Catalunya.[6]
Contingut
[modifica]«Un fantasma recorre Europa, el comunisme» i «Proletaris de tots els països, uniu-vos!» obren i tanquen el manifest respectivament. Ambdues mostren clarament la intencionalitat política d'un manifest destinat a convèncer el moviment obrer que hi ha una alternativa al capitalisme, que en tots els països industrialitzats hi ha un moviment revolucionari emergent i que la internacionalització de la lluita obrera és el camí per al triomf del comunisme.
El programa polític que conté el Manifest Comunista, és a dir, les polítiques que perseguien els partits comunistes de l'època (afiliats a la Lliga Comunista), inclou, entre altres coses, l'abolició del dret a la propietat i a l'herència, i la col·lectivització dels mitjans de producció i transport. Aquestes mesures serien implementades per un govern revolucionari (que Marx i Engels anomenaran dictadura del proletariat), que havia de servir per netejar la societat dels seus vicis capitalistes i burgesos i que seria el precursor del comunisme: una societat sense estat i sense classes socials.[1]
Influències
[modifica]Les influències en Marx i Engels eren molt àmplies, en reaccionar i prendre inspiració els autors de la filosofia idealista alemanya, el socialisme francès i l'economia política anglesa i escocesa. El Manifest Comunista també té influències que provenen de la literatura. En l'obra de Jacques Derrida, Espectres de Marx, utilitza l'obra de William Shakespeare Hamlet per emmarcar una discussió de la història de la Internacional, mostrant en el procés la influència que va tenir l'obra de Shakespeare en l'escrirt de Marx i Engels.[7] En el seu text, "Big Leagues: Specters of Milton and Republican International Justice between Shakespeare and Marx", Christopher N. Warren argumenta que el poeta anglès John Milton també va tenir una influència substancial en l'obra de Marx i Engels.[8] Historiadors dels hàbits del segle XIX han confirmat que Marx i Engels haurien pogut llegir aquests autors i se sap que a Marx li encatava Shakespeare en particular.[9][10][11] Milton, segons afirma Warren, també mostra una influència notòria en el Manifest Comunista, diu: "Mirant enrere en l'època de Milton, Marx va veure una dialèctica històrica fonamentada en la inspiració que la llibertat de premsa, el republicanisme i la revolució estaven molt units".[12] El republicanisme de Milton, segueix Warren, va servir com a "pont útil, si bé poc probable" en la mesura que Marx i Engels pretenien frojar una coalició rebvolucionària internacional. El Manifest també fa referència a la crítica social antiburgesa i "revolucionària" de Thomas Carlyle, autor que Engels havia llegit ja al maig de 1843.[13][14][15]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Payeras, Miquel. «170 anys de la publicació del 'Manifest Comunista'». El Temps, 21-02-2018. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ Manifiesto del Partido Comunista, nota 1 (p. 109).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Manifiesto del Partido Comunista, p. 27-29.
- ↑ Manifiesto del Partido Comunista (p. 112).
- ↑ A noventa años del Manifiesto Comunista, Lev Trotski.
- ↑ «Pau Cirera». Visat.cat.
- ↑ Derrida, Jacques. "What is Ideology? Arxivat 10 July 2017 a Wayback Machine." in Specters of Marx, the state of the debt, the Work of Mourning, & the New International, translated by Peggy Kamuf, Routledge 1994.
- ↑ Warren, Christopher N (2016). "Big Leagues: Specters of Milton and Republican International Justice between Shakespeare and Marx. Arxivat 24 September 2020 a Wayback Machine." Humanity, Vol. 7.
- ↑ Rose, Jonathan (2001). The Intellectual Life of the British Working Classes Arxivat 28 August 2019 a Wayback Machine.. Pgs. 26, 36–37, 122–25, 187.
- ↑ Taylor, Antony (2002). "Shakespeare and Radicalism: The Uses and Abuses of Shakespeare in Nineteenth-Century Popular Politics." Historical Journal 45, no. 2. Pgs. 357-79.
- ↑ Marx, Karl (1844). "On the Jewish Question."
- ↑ Warren, Christopher «Big Leagues: Specters of Milton and Republican International Justice between Shakespeare and Marx». Humanity, 7, 3, 2016, pàg. 365–389. DOI: 10.17613/M6VW8W.
- ↑ Demetz, Peter. «Economics and Intellect: Thomas Carlyle». A: Marx, Engels, and the Poets: Origins of Marxist Literary Criticism. Revised. Chicago & London: The University of Chicago Press, 1967, p. 37.
- ↑ Zenzinger, Peter. «Engels, Friedrich». A: The Carlyle Encyclopedia. Madison and Teaneck, NJ: Fairleigh Dickinson University Press, 2004, p. 149–150. ISBN 9780838637920.
- ↑ Zenzinger, Peter. «Marx, Karl». A: The Carlyle Encyclopedia. Madison and Teaneck, NJ: Fairleigh Dickinson University Press, 2004, p. 310. ISBN 9780838637920.
Bibliografia
[modifica]- Marx, Karl; Engels, Friedrich. El Manifest Comunista. Barcelona: Estelnet, 1998, pàgs. 32.
- Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest Comunista. Barcelona: Edicions LUB, 1997. ISBN 8492236248.
- Marx, Karl; Engels, Friedrich. El Manifest Comunista. Traducció: Jordi Moners. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2015. ISBN 9788492236248 [Consulta: 27 novembre 2017].
- Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest Comunista. Barcelona: Taifa Llibres, 2017, pàgs. 160. ISBN 9788494664007.
