Manuel Aguirre de Tejada
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1827 Ferrol (província de la Corunya) |
| Mort | 9 abril 1911 (83 anys) Madrid |
.svg){kind=small} Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |
| 1904 – 1905 | |
 Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 4 octubre 1895 – 14 desembre 1897 ← Francisco Romero Robledo – Alejandro Groizard y Gómez de la Serna → | |
| Governador del Banc d'Espanya | |
| setembre 1895 – desembre 1895 ← Santos de Isasa y Valseca – José García Barzanallana → | |
| Ministre d'Ultramar | |
| 18 gener 1884 – 27 novembre 1885 ← Estanislao Suárez Inclán – Germán Gamazo y Calvo → | |
 Senador del Regne | |
| 1876 – 1911 | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | diplomàtic, advocat, polític, jutge |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Germans | Patricio Aguirre de Tejada |
Manuel Aguirre de Tejada O'Neal y Eulate (Ferrol, 28 de desembre de 1827 – Madrid, 9 d'abril de 1911) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Ultramar durant el regnat de Alfonso XII, i ministre de Gracia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Biografia
[modifica]Llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid viatja a Cuba en 1854 on romandrà fins que, en les eleccions de 1857, és elegit diputat per La Corunya representant a la Unió Liberal. Aquest mateix escó tornaria a aconseguir-ho en les eleccions de 1858, 1863 i 1865.[1] La seva carrera com a parlamentari es completa quan en 1876 és escollit senador per La Corunya, passant a l'any següent a ser nomenat senador vitalici i senador per Dret Propi en 1903.[2]
Després de la Revolució de 1868 passa a militar en el Partit Conservador i serà un dels membres de la comissió que redactarà el projecte de Constitució espanyola de 1876.[3]
Va ser ministre d'Ultramar entre el 18 de gener de 1884 i el 27 de novembre de 1885,[4] i ministre de Gracia i Justícia entre el 14 de desembre de 1895 i el 4 d'octubre de 1897 a sengles governs Cánovas. Estant al capdavant del ministeri de Gracia i Justícia, va viure l'assassinat de Cánovas, sota la presidència d'Azcárraga va ser l'encarregat de substanciar el procés judicial derivat del magnicidi.
Nomenat comte de Tejada de Valdeosera en 1875, també fou president del Tribunal del Contenciós Administratiu (1890), governador del Banc d'Espanya (1895) i ambaixador extraordinari i plenipotenciari davant la Santa Seu. El 1892 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Biografia a xtec.es
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 16 agost 2015].
- ↑ «Web de la RACMP». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 16 agost 2015].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Estanislao Suárez Inclán | Ministre d'Ultramar 1884 - 1885 | Succeït per: Germán Gamazo y Calvo |
| Precedit per: Francisco Romero Robledo | Ministre de Gràcia i Justícia 1895 - 1897 | Succeït per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna |
| Precedit per: Santos de Isasa y Valseca | Governador del Banc d'Espanya (setembre-desembre) 1895 | Succeït per: José García Barzanallana |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Manuel García Barzanallana |  Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 7 1892-1911 | Succeït per: Rafael Conde y Luque |
