Manuel Chaves González
.svg){kind=small}
Manuel María Chaves González,[1] conegut com a Manuel Chaves, (Ceuta, 1945) és un polític andalús del PSOE, ministre en diversos governs socialistes, President de la Junta d'Andalusia entre 1990 i 2007 i President del PSOE entre 2000 i 2012. Fou condemnat a 9 anys d'inhabilitació per delicte continuat de prevaricació en el marc del Cas dels ERO d'Andalusia.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer el 7 de juliol de 1945 a la ciutat de Ceuta. Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, en la qual es doctorà i exercí de professor. Posteriorment fou professor a la Universitat de Bilbao i la Universitat de Còrdova.
Activitat política
[modifica]Va iniciar la seva activitat política a mitjans de la dècada del 1960 a la universitat. Durant aquesta època conegué a diversos militants antifranquistes sevillans com Amparo Rubiales, Javier Pérez Royo, Rafael Escuredo o fins i tot Felipe González.
Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Unió General de Treballadors (UGT) des de 1968, fou candidat per aquest partit en les eleccions generals de 1977 al Congrés per la província de Cadis, aconseguint un escó i repetint en les següents eleccions consecutives fins a l'any 1990,[3] moment en el qual abandonà la política nacional per passar a l'autonòmica.
Política nacional
[modifica]En la formació del seu segon govern, Felipe González el nomenà l'any 1986 Ministre de Treball i Seguretat Social, càrrec que va desenvolupar fins al 1990.
L'any 1988 va sofrir una vaga general, la primera en l'actual democràcia espanyola, convocada entre d'altres per la Unió General de Treballadors i Comissions Obreres a causa del seu projecte de llei consistent en l'aprovació d'una sèrie de models contractuals "en pràctiques".
Política autonòmica
[modifica]L'any 1990 va abandonar la política nacional per presentar-se com a candidat del PSOE en les eleccions autonòmiques a Andalusia, obtenint la presidència de la Junta d'Andalusia i encadenant 6 victòries (3 d'elles per majoria absoluta) consecutives.
De forma informal se'l considerà en aquells moments com un de "tres barons del PSOE" al costat de Juan Carlos Rodríguez Ibarra i José Bono, també presidents autonòmics.
El 7 d'abril de 2009 renuncià al seu càrrec de President d'Andalusia per entrar a formar part de la IX Legislatura presidida per José Luis Rodríguez Zapatero com a Ministre de Política Territorial i Vicepresident Tercer.[4]
Presidència del PSOE
[modifica]Després de la derrota del seu partit en les eleccions generals de 12 de març de 2000, per la qual dimití Joaquín Almunia Amann com a Secretari General del partit, es feu càrrec de la Comissió Política (nom que se li va donar a la gestora). Com a president de la mateixa organitzà el 35è congrés del PSOE en el qual fou escollit Secretari General del partit José Luis Rodríguez Zapatero. En agraïment als serveis prestats al partit en tan delicada situació va ser proposat per al càrrec de President del PSOE pel mateix Zapatero l'any 2000, càrrec que cedí en el 38è congrés al també andalús José Antonio Griñán.
Imputació i condemna
[modifica]El febrer de 2015 fou imputat pel presumpte frau dels ERO a Andalusia,[5] pel que fou condemnat a 9 anys d'inhabilitació per delicte continuat de prevaricació.[2]
Referències
[modifica]- ↑ (castellà) Llistes del PSOE per Cadis al parlament Andalús, en les eleccions del 2008
- ↑ 2,0 2,1 «La sentencia de los ERE a fondo» (en castellà). Diario de Sevilla, 19-11-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 301. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ (castellà) Ángel Gabilondo, Trinidad Jiménez y González Sinde, principales novedades del Gobierno
- ↑ El PSOE manté Chaves i Griñán malgrat la imputació dels ERO, La Vanguardia, 18 de febrer de 2015, pàgina 15.
Enllaços externs
[modifica]
- (castellà) Informació de Manuel Chaves al Congrés dels Diputats
- (castellà) Informació de Manuel Chaves a elpais.com
- (castellà) Informació de Manuel Chaves a la Junta d'Andalusia
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Barrionuevo/José Luis Corcuera (Interior) • Virgilio Zapatero Gómez (Relacions amb les Corts) • Francisco Fernández Ordóñez (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra (Defensa) • Fernando Ledesma Bartret/Enrique Múgica Herzog (Justícia) • Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Manuel Chaves González (Treball) • Julián García Vargas (sanitat i consum) • Javier Sáenz de Cosculluela (Obres Públiques) • Abel Caballero/José Barrionuevo (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Carlos Croissier Batista/José Claudio Aranzadi Martínez (Indústria) • José Carlos Romero Herrera (Agricultura) • José María Maravall Herrero/Javier Solana Madariaga (Educació) • Javier Solana Madariaga/Jorge Semprún Maura (Cultura) • Joaquín Almunia Amann (Administracions Públiques) • Matilde Fernández Sanz (Assumptes Socials) • Rosa Conde Gutiérrez del Álamo (Portaveu del govern) | |
(← I GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III GONZALEZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Luis Corcuera (Interior) • Virgilio Zapatero Gómez (Relacions amb les Corts) • Francisco Fernández Ordóñez/Javier Solana Madariaga (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra/Julián García Vargas (Defensa) • Enrique Múgica Herzog/Tomás de la Quadra-Salcedo (Justícia) • Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Manuel Chaves González/Luis Martínez Noval (Treball) • Julián García Vargas/Julián García Valverde/José Antonio Griñán Martínez (sanitat i consum) • Javier Sáenz de Cosculluela/Josep Borrell i Fontelles (Obres Públiques) • José Barrionuevo (Transports, turisme i comunicacions) • José Claudio Aranzadi Martínez (Indústria) • José Carlos Romero Herrera/Pere Solbes Mira (Agricultura) • Javier Solana Madariaga/Alfredo Pérez Rubalcaba (Educació) • Jorge Semprún Maura/Jordi Solé i Tura (Cultura) • Joaquín Almunia Amann/Juan Manuel Eguiagaray Ucelay (Administracions Públiques) • Matilde Fernández Sanz (Assumptes Socials) • Rosa Conde Gutiérrez del Álamo (Portaveu del govern) | |
(← II GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← IV GONZALEZ) | ||
.svg){kind=small} Quart, cinquè i sisè Governs de José Luis Rodríguez Zapatero (14 d'abril de 2008 – 21 de desembre de 2011) | ||
|---|---|---|
| Cap de l'Estat |  | |
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | María Teresa Fernández de la Vega Sanz/Alfredo Pérez Rubalcaba (vicepresident 1r) • Pere Solbes Mira (vicepresident 2n i economia i hisenda) • Manuel Chaves González (vicepresident 3r i administració territorial) | |
| Ministres | Alfredo Pérez Rubalcaba/Antonio Camacho Vizcaíno (Interior) • Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé/Trinidad Jiménez (Afers Exteriors) • Mariano Fernández Bermejo/Francisco Caamaño Domínguez (Justícia) • Carme Chacón Piqueras (Defensa) • Magdalena Álvarez Arza/José Blanco López (Foment) • Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo/Ángel Gabilondo Pujol (Educació i cultura) • Celestino Corbacho Chaves/Valeriano Gómez Sánchez (Treball) • Elena Espinosa Mangana/Rosa Aguilar Rivero (Medi ambient, medi rural i marí) • Elena Salgado Méndez (Administracions Públiques) • María Teresa Fernández de la Vega Sanz/Ramón Jáuregui Atondo (presidència) • Bernat Sòria Escoms/Trinidad Jiménez/Leire Pajín Iraola (sanitat i consum) • Cristina Garmendia Mendizábal (ciència i innovació) • Miguel Sebastián Gascón (indústria) • César Antonio Molina Sánchez/Ángeles González-Sinde Reig (cultura) • Beatriz Corredor Sierra (habitatge) | |
| Televisió |
|
|---|---|
| Ràdio |
|
| Extraordinaris |
|