Manuel Gibert i Sans
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1795 Barcelona |
Mort | 1873 (77/78 anys) Barcelona |
Governador civil de Barcelona | |
9 novembre 1847 – 20 setembre 1848 ← Pere Bardají i Balanzat – Martín Foronda y Viedma → | |
Activitat | |
Ocupació | jurista, advocat, militar |
Manuel Gibert i Sans (Barcelona, 1795 - Barcelona, 1873)[1] fou un militar i advocat català.[2]
Biografia
[modifica]Era fill de Salvador Gibert i Sebastiana Sans, i net del notari de Barcelona Vicenç Gibert, autor de l'«Art del notari». Estudià la carrera militar i s'allistà en l'exèrcit contra Napoleó Bonaparte. Gilbert i Sans feu els estudis de dret en la facultat de Cervera, exercint la seva carrera com a advocat a partir de 1819. L'any 1821 va contreure matrimoni amb Maria Àngela Olivas i Pomareda, filla del metge de l'exèrcit Miquel Olivas.[3]
Amb els seus coneixements militars i legals, fou triat capità de la companyia de voluntaris per contenir les tumults que assotaven la ciutat. Fou un destacat polític del partit dels moderats, i arribà a ser governador civil de Barcelona.
L'any 1845, essent president de la Sociedad del Liceo Filarmónico Dramático, que tenia el seu teatre i els ensenyaments de música i declamació al monestir de monges de Montsió, aconseguí, amb la cooperació eficaç del seu amic Joaquim De Gispert i Anglí, traslladar aquell institut i el seu teatre, que havia servit per sufragar les despeses militars de la companyia, a l'actual Gran Teatre del Liceu, redactant el Reglament del Liceu que va ser aprovat per unanimitat, sent president del mateix durant molts anys.[4]
Fou president durant 20 anys del primer ferrocarril de l'estat entre Barcelona i Mataró; car una vegada aquesta línia fou posada en funcionament, va ser instat per un dels membres de la seva junta reguladora, Josep Bosch i Mustich, per tal d'acabar amb la discòrdia i desacord que hi existia.
En 1832 comprà els terrenys de la Plaça de Catalunya seguint pel Passeig de Gràcia fins a la Gran Via. A més, fou un dels precursors en l'enderrocament de les muralles de Barcelona, posant la primera pedra de l'Eixample en la que esdevindria la seva casa a la plaça.
La reina Isabel II li atorgà el títol de marquès, que ell rebutjà.
Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions 1873, núm. 5094». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 22-11-1873.
- ↑ Permanyer, Lluís «Manuel Gibert, un barcelonés clave». La Vanguardia. Vivir, 05-11-2009, pàg. 10.
- ↑ «Ángela OLIVAS POMAREDA». geneanet. Javier Andrés García.
- ↑ «La casa Gibert». Arxivat de l'original el 2018-06-30. [Consulta: 30 juny 2018].