Manuel Giner Miralles
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 desembre 1926 València |
Mort | 9 maig 2019 (92 anys) València |
Diputat a les Corts Valencianes | |
7 juny 1983 – 25 juny 1994 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
15 novembre 1982 – 26 maig 1983 – Ignacio Gil Lázaro → Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
10 novembre 1982 – 26 maig 1983 – Ignacio Gil Lázaro → Circumscripció electoral: València | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, metge |
Partit | Alianza Popular Unió Valenciana |
Manuel Giner Miralles (València, 27 de desembre de 1926 - 9 de maig de 2019)[1] va ser un metge, empresari i polític valencià. Va ser un dels fundadors i líders d'Aliança Popular al País Valencià, ocupant diversos càrrecs polítics als anys 80 i 90 amb aquest partit i amb Unió Valenciana.[2]
Biografia
[modifica]Nascut a la ciutat de València, es llicencià en medicina, especialitat en anàlisis químiques i hematologia.
Fou un dels fundadors d'Aliança Popular a la província de València i membre del Comitè Executiu Provincial del partit. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou elegit diputat per Coalició Popular per la província de València,[3] però dimití el 1983 per a presentar-se a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, en les quals fou escollit i president del Grup Parlamentari Popular.[4]
President del III congrés regional, en el IV es convertix en coordinador regional[5] i fou l'autor del programa autonòmic d'AP per a les eleccions de juny de 1987 i novament fou elegit diputat[6] a les eleccions a les Corts Valencianes de 1987, a l'estiu es va obrir la crisi[7] i encara que Gil Lázaro ho negat tot,[8] però el 31 d'octubre de 1987 fou expulsat d'AP després d'una disputa amb el president provincial de València,[9] Ignacio Gil Lázaro per les seues crítiques al partit i les insinuacions de passar-se a Unió Valenciana, qui va comptar amb el suport del president regional José Mª Escuín.
En 1987 es passà a Unió Valenciana,[10] epitjorant la crisi,[11] ja que deixa el Grup Popular però es passa amb l'escó al Grup d'UV.[12] Amb este partit fou candidat i va a ser elegit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991.
El 1998 fou nomenat president de la Fundació Joan Pau II Família i Vida. El gener de 2009 fou un dels nombrosos antics diputats de les Corts Valencianes que reclamaren una pensió per la seua condició d'antics parlamentaris.[13] També va ser president del Consell d'Administració de la clínica "El Consuelo" situada al barri de Patraix de València i vicepresident de la branca d'hòmens d'Acció Catòlica.
Va morir a la ciutat de València el 9 de maig de 2019). Era l'oncle del regidor a l'Ajuntament de València de Ciutadans, Fernando Giner Grima.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Muere Giner Miralles, exlíder de la derecha valenciana» (en castellà). Levante-EMV, 10-05-2019.
- ↑ Breu Curriculo Manuel Giner en ABC 24.11.82
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ «FITXA DIPUTAT AUTONÒMIC I LEGISLATURA». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 juny 2012].
- ↑ No Presidència Regional, "Coordinaduría"
- ↑ «FITXA DIPUTAT per AP II LEGISLATURA». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 18 juny 2012].
- ↑ ABC 01.09.87 Gil Lázaro dona la baixa a Miralles
- ↑ ABC 02.09.87 Gil Lázaro lo niega todo
- ↑ El País 31.08.87 GIL LAZARO EL VOL EXPULSAR
- ↑ Se'n va a UV
- ↑ El País 19.09.87 UV gana vots
- ↑ «FITXA DIPUTAT per UV II LEGISLATURA». Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 18 juny 2012].
- ↑ Los ex diputados piden la paga de las Corts Arxivat 2012-03-18 a Wayback Machine., Levante, 6 de gener de 2009]
Enllaços externs
[modifica]- Biografies de polítics valencians Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine.
- LAS PROVINCIAS: Presidents Regionals AP-PP
- INFORMACIÓ/LLEVANT: 7 Presidents AP-PP en la Comunitat Valenciana[Enllaç no actiu]
Precedit per: Alberto Despujol | President Regional del PPCV (AP) 1983-1987 | Succeït per: José María Escuín Monfort |