Manuel Orozco y Berra

Plantilla:Infotaula personaManuel Orozco y Berra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1816 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1881 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Diputat a la Cambra de Diputats de Mèxic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatMexicana
Es coneix perMembre fundador de l'Academia Mexicana de la Lengua
Activitat
Ocupacióhistoriador
Membre de

Manuel Orozco y Berra va néixer a Ciutat de Mèxic, el 8 de juny de 1816 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de gener de 1881. Va ser deixeble de José Fernando Ramírez i Joaquín García Icazbalceta i juntament amb ells, és considerat un dels historiadors més importants de Mèxic del segle xix.[1] Fou membre de l'Academia Mexicana de la Lengua.[2]

Vida política

[modifica]

En 1844 va pronunciar el discurs al·lusiu a la Independència, publicant diversos articles polítics i literaris. Tres anys més tard va obtenir el títol d'advocat en el Seminari Palafoxià de Puebla. En 1850 va ser nomenat director de l'Arxiu General de la Nació. De 1855 a 1857 es va exercir com a oficial major del Ministeri de Foment durant el govern d'Ignacio Comonfort.[3]

En 1863 el president Benito Juárez el va designar ministre de la Suprema Cort de Justícia de la Nació. Entre 1864 i 1867 es va exercir com a director del Museu Nacional durant el govern de Maximilià I de Mèxic, per aquest motiu, va ser jutjat com a traïdor a la pàtria i sentenciat a la presó.

Vida literària

[modifica]

En 1867 es va publicar la seva obra Geografía de las lenguas y carta etnográfica de México. L'11 de setembre de 1875 Orozco y Berra fou membre fundador de l'Academia Mexicana de la Lengua, ocupà la cadira XIII.[3] Va ser membre de nombre de la Societat d'Història Natural i membre honorari de la Societat Minera. Va ser membre corresponent de la Real Academia Española i de la Real Academia de la Historia. Així mateix, va ser membre de la Societat Arqueològica de Santiago de Xile, de la Societat Geogràfica de Roma, de la Societat Arqueològica de París i del Congrés Internacional d'Americanistes.[4]

Entre 1880 i 1881 es va publicar en quatre volums la seva obra mestra Historia antigua y de la Conquista de México. Orozco y Berra fou pioner de la historiografia mexicana i president de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística. Va morir en la ciutat de Mèxic el 27 de gener de 1881.

Obres

[modifica]
  • Va dirigir i va dur a terme el Diccionario Universal de Historia y Geografía (1853-1856), en deu volums.

Endemés:

  • Materiales para una cartografía mexicana
  • Apuntes para la historia de la geografía en México
  • Memoria para la carta hidrográfica del Valle de México
  • Memoria para el plano de la Ciudad de México
  • Historia de la geografía en México
  • Geografía de las lenguas y carta etnográfica de México.[5]
  • Conquistadores de México
  • Estudios y Cronología mexicana
  • Historia antigua y de la Conquista de México
  • Historia de la dominación española en México

Referències

[modifica]
  1. Orozco y Berra, 2006; p.7-9
  2. «Esbozo histórico de la Academia Mexicana de la Lengua». Arxivat de l'original el 2009-11-26. [Consulta: 13 novembre 2009].
  3. 3,0 3,1 Orozco y Berra, 2006; p.59
  4. Orozco y Berra, 1880; 3
  5. Geografía de las lenguas y carta etnográfica de México

Bibliografia

[modifica]
  • Orozco y Berra, Manuel (2006) Los conquistadores de México, prólogo de Ernesto de la Torre Villar, México, ed. Universidad Nacional Autónoma de México, ISBN 970-32-3737-1
  • Orozco y Berra, Manuel Memoria para el plano de la ciudad de México: Formada de Orden del Ministerio de Fomento, Impr. de S. White, 1867. texto en la web
  • Orozco y Berra, Manuel Memoria para la carta hidrográfica del Valle de México formada por acuerdo de la sociedad mexicana de geografía y estadística, Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística, 1864, 185 pp. texto en la web
  • Orozco y Berra, Manuel. Historia antigua y de la conquista de México. México: Tipografía de Gonzalo A. Esteva, 1880. 

Enllaços externs

[modifica]