El Manuscrit de Leiden és el nom donat habitualment en els estudis bretons a un fulletó de quatre pàgines (bifoli) trobat a la biblioteca de la Universitat de Leiden als Països Baixos (codi: Vossianus lat. f°96 A). Aquest és un fragment d'un tractat mèdic en llatí que data del segle ix o de finals del segle viii[1] i en el qual apareixen dues paraules en gaèlic irlandès i una trentena en bretó antic. Pierre-Yves Lambert descriu el lloc que ocupa per Breton en aquest text:
| « | El Vossianus lat. fº96 A té la particularitat d'incloure bretó antic no en les gloses, sinó en el text principal: és un dels pocs documents en la llengua vernacla no es limita a una activitat secundària. No obstant això, el bretó antic només es troba en una pàgina d'aquest bifoli i per tant segueix sent subordinat al llatí en la mesura que són simplement paraules tècniques (noms de plantes i preparats) que substituiran les paraules llatines corresponents." | » |
Des del punt de vista literari, afegeix:
| « | "En el fragment mèdic de Leiden no es tracta d'una matèria típicament bretona: es tracta de receptes llatines antigues o medievals copiades un cop i un altre als monestirs." | » |
- aball : poma
- barr : branca
- caes : recerca
- colænn : grèvol
- dar : roure
- guern : vern
- hisæl-barr : vesc
- penn : cap
- scau : saüc
- spern : espina (arç, pruner)
- Whitley Stokes, A Celtic Leechbook, Zeitschrift für celtische Philologie, t. 1, 1894, p. 17-25.
- Pierre-Yves Lambert, Le fragment médical latin et vieux-breton du manuscrit de Leyde, Vossianus lat. f°96 A, 1986, Bulletin de la Société archéologique de Finistère 65, pp. 315-327.
|
|---|
| Història | Evolució | |
|---|
Documents històrics | |
|---|
| |
|---|
| Lingüística | |
|---|
| Patrimoni | |
|---|
