María Romilda Servini de Cubría
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1936 (87/88 anys) San Nicolás de los Arroyos (Argentina) |
 Jutgessa federal Buenos Aires | |
| 19 novembre 1990 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Buenos Aires |
| Activitat | |
| Ocupació | jutgessa, advocada |
María Romilda Servini de Cubría (San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires, 1 de desembre de 1936) és una jutgessa argentina a càrrec del Jutjat Federal núm. 1 de la Capital Federal.
Va estudiar dret a la Universitat de Buenos Aires i va ser nomenada Defensora Oficial.[1][2] En aquest càrrec va defensar Isabel Perón, en aquells moments processada per la Junta Militar argentina.[1] Posteriorment va ser nomenada jutgessa de menors. En aquesta posició es va encarregar de diversos casos d'apropiació d'infants i va ser la primera de restituir els menors dels desapareguts per la dictadura.[2]
El 19 de novembre de 1990 va assumir el càrrec de jutge nacional en el tribunal criminal i correccional núm. 1 amb competència electoral, nomenada pel president Carlos Menem.[1] Va tenir a càrrec seu la causa anomenada Yomagate, en què s'acusava la cunyada del president, Amira Yoma, de rentar diners de narcotràfic. Així va entrar en conflicte amb la petició que li feia el jutge Baltasar Garzón.
Va interrogar Michael Townley el 9 de novembre de 1999.[3] Aquest li va confessar com havien assassinat el general Carlos Prats i la seva esposa i com va fugir a Xile el 1973 per eludir la justícia després de l'assassinat d'un obrer durant el govern de Salvador Allende[3] i la seva integració posterior al DINA.
L'any 2008 interposà un recurs per tal de bloquejar informació que l'afectava, sense haver donat el seu consentiment, als buscadors Google i Yahoo! Tanmateix, se'n va desestimar el recurs.[4][5]
El setembre de 2013, Servini de Cubría obrí una causa per investigar el robatori de nadons ocorregut, segons els querellants, durant el franquisme a Espanya.[6]
El 16 d'octubre de 2021 la jutgessa va ordenar el processament de l'ex-ministre d’Interior espanyol Rodolfo Martín Villa per diversos homicidis durant el franquisme, dins la querella coneguda com querella argentina contra els crims del franquisme.[7]
Vida personal
[modifica]Servini va conèixer Juan Tomás Cubría a la Universitat de Buenos Aires mentre cursava els estudis de Dret.[8] El 1959 es casaren i tingueren un fill. Tomás va ser designat agregat militar a Río de Janeiro, on la parella va viure dos anys.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 lanacion.com.ar, María Romilda Servini de Cubría: una jueza amiga del poder
- ↑ 2,0 2,1 pagina12.com.ar, Todo sobre servini
- ↑ 3,0 3,1 La Confesión clave de Michael Townley
- ↑ clarin.com, Revocaron la orden que obligaba a Google a "borrar" a Servini de Cubría Arxivat 2009-06-15 a Wayback Machine.
- ↑ criticadigital.com, Servini de Cubría perdió la primera batalla contra internet Arxivat 2009-06-15 a Wayback Machine.
- ↑ «Víctimas del robo de bebés durante el franquismo llevan su denuncia a Argentina» (en castellà). RT. RT Actualidad [Consulta: 1r febrer 2014]. «El consulado de Argentina en Madrid ha recibido este viernes las primeras denuncias de víctimas del 'robo de bebés' cometido durante el franquismo en España como parte de la querella que investiga la jueza María Servini de Cubría.»
- ↑ «Martín Villa, processat per les matances de Vitòria i Pamplona». [Consulta: 18 octubre 2021].
- ↑ lanacion.com.ar, María Romilda Servini de Cubría: una jueza amiga del poder